La novel·la narra la vida del seu besavi Francisco Oller, creador d’una potent indústria de taps de suro a França.
El periodista Rafel Nadal tornar a oferir-nos un bocí de la seva història familiar de la mà del seu besavi Francisco Oller.
Amb ‘Quan érem feliços’, premi Josep Pla 2012, ja ens ens oferia una història basada en el seu entorn familiar.
Ara a Quan en dèiem xampany (Columna), Nadal s’endinsa en la història de quatre generacions d’una saga familiar dedicada al comerç i a la fabricació de taps de suro destinats al xampany i el cava produït a Europa.
”A casa, sempre que es destapava una ampolla de xampany, el pare demanava el tap, l’observava atentament amb cara d’entès, el flairava i el feia rodar entre els dits buscant la marca del fabricant:
—Bon tap —sentenciava molt solemnement quan hi reconeixia les inicials «FO» o els segells «Connex» i «Primus», que l’identificaven com un tap fabricat a Francisco Oller – Bouchons à Champagne, l’empresa familiar especialitzada en la fabricació de taps de suro per a cava i xampany.
Després, tots ens l’anàvem passant i li donàvem la raó, fent que sí amb un cop de cap, tot i que en aquella època no sabíem res de carracs, de discos ni de mànecs.”
L’any 1888, Francisco Oller, amb setze anys decideix marxar de Cassà de la Selva en busca de fortuna. Arribarà a Reims on acabarà creant una potent indústria de taps de suro.
La recreació de quatre generacions de la familia Oller, permet a Rafel Nadal, explicar-nos els moments més importants de la història del segle XX; la Primera Guerra Mundial, el crac del 29, la persecució nazi als jueus, la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial i el renaixement europeu de postguerra.
Rafel Nadal per escriure la novel·la ha comptat amb un exhaustiu procès de documentació que l’ha portat a investigar cartes, fotografíes i dietaris de l’època per poder oferir una obra el més acurada possible.
”A la meitat del quadern, les lliçons de francès s’interrompien i començaven tot d’anotacions en forma de dietari: eren els apunts del viatge del besavi a Tolosa de Llenguadoc, el 1885, quan tenia setze anys, havia quedat orfe de pare i mare i la fil·loxera havia arruïnat Catalunya”.
