El periodista i llibreter Aureli Vázquez explica les raons del tancament i la reorientació d’Espai Literari.
Fa cosa d’un any i mig, la periodista Inma Santos i un servidor (Aureli Vázquez) vam tenir l’agosarada idea de muntar una llibreria. Però no una llibreria qualsevol, no: volíem una llibreria específicament per als autors desconeguts, i aquí entraven des de les editorials petites fins als autoeditats. Al setembre de 2013, Espai Literari ja era una realitat. I ara que ha passat un any, podem dir clarament la temuda frase, la que ningú vol dir quan afronta un repte:
Hem fracassat.
Al llarg d’un any llarg i intens hem conversat amb centenars d’escriptors i escriptores, i també amb desenes d’editorials. Hem après molt –moltíssim, en realitat– i hem fet literalment de tot: des de les tradicionals presentacions de llibres fins a apedregament d’escriptors (amb l’escriptor sempre present!), passant per tallers, cursos, i fins i tot un Servei d’Acompanyament a l’Escriptor/a que, ves per on, ha tingut més èxit del que nosaltres mateixos esperàvem.
Però, amics i amigues, els mesos passaven i els llibres no es venien. Es venien molt poc, vaja. I ni l’Inma ni jo som gaire amics de plorar (ja sabeu: que si la pirateria, que si la crisi, que si el model cultural…). Senzillament, no ho hem sabut fer. No hem sabut convèncer els lectors –que n’hi ha, i molts– que vinguessin a comprar a casa nostra. No hem sabut construir una oferta atractiva. Potser no hem sabut gestionar l’espectacular interès que vam despertar entre els escriptors, convertit en una allau de mails i visites. I, per descomptat, no hem sabut estar a l’alçada de llibreters amb ofici als que ara admirem (encara) una miqueta més.
Arribats a aquest punt, el més normal és tancar i llestos. Però qualsevol que treballi en el món del llibre sap que aquest és un ofici vocacional, i resulta que l’esperit de les lletres –aquella cosa que ara en diuen ser un lletraferit, imagino– seguia dins nostre. Així que hem decidit continuar amb allò que sí interessava, i que és compatible amb el llarg termini. Parlo sobretot del nostre Servei d’Acompanyament a l’Escriptor/a (que ens fa feliços), de la llibreria online (que ens permet seguir distribuint) i dels tallers i xerrades (que ens donen vida).
Paral·lelament, hem creat un segell editorial propi. És un projecte iniciat amb tota la modèstia del món, sense més pretensió que gaudir i fer gaudir de la lectura. Però, sobretot, amb el mateix fil conductor que ens va portar a muntar una llibreria: donar visibilitat als autors i autores desconeguts.
Així que ja sabeu: ens seguireu trobant a les xarxes, a mitjans com L’illa dels llibres –mentre ens ho permetin– i a un local compartit a Gràcia, envoltats de llibres i creacions artístiques. Ens queda, també, l’orgull d’haver-ho intentat. La gosadia de no fer cas a aquells que ens van advertir. La felicitat de veure un projecte fet realitat, ni que sigui de forma fugaç i efímera.
Adéu, llibreria. Llarga vida a Espai Literari!
Aureli Vázquez
Barcelona, setembre 2014
