L’escriptor Jordi Cantavella analitza la novel·la ‘De fora vingueren’ de Matthew Tree.
En Matthew Tree és un dels meus autors predilectes en català. Ja he devorat gairebé tot el que ha escrit i he de dir que, cada vegada que llegeixo un nou llibre d’aquest autor, sempre supera el llistó. Aquesta vegada ha tornat a fer-ho.
Molts poden pensar que en Matthew Tree és un escriptor d’èxit per la senzilla raó que és britànic (noi, l’accent et delata lleugerament) i, degut a la necessitat que tenim els catalans de ser reconeguts per l’Occident benestant, ho ha tingut fàcil.
Greu error i greu injustícia.
En Matthrew Tree és un escriptor en majúscules. No només posseeix un gran domini de la nostra llengua, una valentia innata, esperit autocrític i una tècnica acurada. Aquest autor té una capacitat imprescindible per poder ser un autor com cal: imaginació.
Títol: De fora vingueren
Autor: Matthew Tree
Gènere: Fantàstic-històric
Editorial: Columna
Idioma: Català (traducció de l’anglès)
La novel·la està ambientada a un poblet idíl·lic de la costa anglesa. En Matthew ens fa una descripció amable de la vil·la. Tot és tranquil·litat i una mica d’avorriment. Però aquest petit indret costaner rep una estranya invasió d’estrangers. Uns invasors que resulten ser més civilitzats, pacífics i justos que els mateixos europeus, però no tenen els mateix color de pell. A partir d’aquí, apareixeran baixes passions i els instints més primitius dels personatges i el lector s’endurà sorpresa rere sorpresa, ja que una de les virtuts d’aquest autor és que no és gens previsible.
I, és clar, ja hi hem tornat a ser: gairebé 450 pàgines en dos dies. Això significa no deixar el llibre en cap moment, amb els ulls enganxats a les pàgines amb cola de fuster, perdent hores de son… i què n’és d’addictiu un bon llibre! Darrerament costa trobar una novel·la que et fa llevar de nit per anar al sofà i tornar a llegir-la. “De fora vingueren” és un exemple clar de literatura estupefaent. No la pots deixar i, quan s’acaba, t’entristeixes perquè en vols una mica més, pateixes un terrible síndrome d’abstinència i la depressió post-lectura. I si agafes qualsevol altre llibre, tindràs la sensació de beure cervesa sense alcohol després d’un deliciós whisky de 20 anys. Si això us passa, no patiu, agafeu qualsevol altre títol d’aquest mateix autor, no us decebrà.
Els personatges de la novel·la són perfectament creïbles, amb totes les virtuts i els terribles defectes, ho passes bé i malament alhora perquè els veus fent coses que… (no ho diré, si voleu saber més dels personatges aneu a la llibreteria).
Aquest llibre ens farà adonar-nos d’alguns trets obscurantistes i xenòfobs que la nostra societat té enquistada al cervell.
Una de les constants d’en Matthew Tree és que és un anti-racista militant. Aquest llibre ens farà adonar-nos d’alguns trets obscurantistes i xenòfobs que la nostra societat té enquistada al cervell. L’educació que hem rebut els que ja tenim una certa edat fou racista i masclista. Afortunadament, molts mirem de desprendre’ns d’aquest llast obscè que ens encadena a la injustícia. És important que llegiu aquesta novel·la, primer de tot perquè és excel·lent, i segon perquè us farà adonar de coses que potser us faran rumiar, que us avergonyiran i que us faran riure. En Matthew no es talla un pèl, per si no ho sabíeu.
El llibre va ser publicat el novembre del 2016, ja no és novetat, ja no és a les piles de les llibreries. Crec que “De fora vingueren” mereix que li posem una mica més de carburant al dipòsit i que torni a arrencar, com es mereix un llibre del que, com a lector, em sento orgullós.
Jordi Cantavella, escriptor
Autor d’El brigadista
