0 Flares 0 Flares ×

Article d’opinió sobre el llibre ‘Cansadas, una reacción feminista frente a la nueva misoginia’ (Ediciones B) de Núria Varela.

Cansadas és un adjectiu que s’adequa prou bé a l’estat d’ànim i les sensacions de moltes dones ben entrat ja el segle XXI: un segle que arribava amb lluites i moviments inspiradors, sobredosis de discursos grandiloqüents i alguns drets adquirits, però alhora una forta reacció per tal d’evitar canvis reals en un món on la misogínia, l’odi i el capitalisme ferotge engloben totes les estructures.
Núria Varela, periodista, escriptora i experta en polítiques d’igualtat i violència de gènere aprofita el seu nou llibre per exemplificar aquest estat d’ànim, dedicant-ho a “totes les dones que s’aixequen cansades, se’n van a dormir esgotades y, encara així, no deixen de treballar cada dia per a construir un món millor”.
A hores d’ara -escriu- “resulta gairebé impossible canviar actituds i valors en un cos esgotat per la doble i triple jornada, per les micro violències i micro masclismes diaris -en el treball i en les relacions personals-, per l’exigència del mite de la bellesa i l’eterna joventut, la medicalització excessiva del cos i la patologització de tots els processos naturals dels nostres cossos”.
L’autora introdueix com a fil conductor històries i situacions col·lectives, històriques i fins i tot personals, per analitzar amb fets la desigualtat encara existent darrere dels miratges i maquillatges vigents.
Una característica bàsica en aquest assaig són les cites i dades contundents que reforcen el relat i ens conviden a reflexionar. Un estil a què ens té acostumats Núria Varela i que ha fet que obres anteriors com Feminismo para principiantes siguin ja un clàssic de la literatura sobre els drets de les dones.

Però el que podria ser un text acotat a la situació espanyola i europea s’obre a escenaris de tot el món i prestant atenció a diferents períodes de la història fonamentals per entendre l’evolució fins avui dia.
Així, ens porta a escenaris com Afganistan o Iraq, oferint una visió amb perspectiva de gènere des de la seva pròpia experiència com a reportera de guerra. Acompanyant les xifres i estadístiques ens aporta explicacions amb noms i cognoms, amb històries i drames reals per aportar-nos llum, però també angoixa, davant uns nivells de violència i misogínia que semblen inacabables.
Alhora, cal fer una menció especial a les “Memòries d’una assessora del Ministerio de Igualdad“, capítol on es narra la història dels inicis d’aquest departament pioner a Espanya, on Varela va exercir com a Cap de Gabinet de la Ministra. Un apartat ple de detalls i anècdotes sobre com muntar des de zero un Ministeri, impulsar algunes de les iniciatives més avançades en matèria d’igualtat, però també rebre crítiques a tort i a dret.
En definitiva, amb aquesta lectura, Nuria Varela ens apropa els avenços aconseguits pels feminismes en matèria dels Drets de les Dones -i per tant dels Drets Humans- i la immediata reacció neomasclista. Una actitud organitzada davant un horitzó que posava en perill els privilegis històricament masculins.
Una història que malgrat sigui mostra de grandíssimes resistències i crueltat, ens commina a reflexionar i reaccionar, seguint les passes d’activistes, intel·lectuals referents del feminisme o fins i tot persones anònimes que també es troben en aquesta darrera obra.

Rubén Castro Torres
Expert en violència de gènere per a UNED
Director de Conigualdad.org