La responsable de la Llibreria Al·lots, Paula Jarrín escriu sobre un dels problemes que pateixen molts llibreters
Ahir a la nit vaig llegir un comentari al Facebook de la llibretera de l’Espolsada, la Fe Fernàndez, que em va rebotar, i molt.
En aquell mateix moment vaig decidir convocar una reunió urgent al comitè d’empresa. I així es va fer: vam seure a la taula i els vaig dir: «Us he convocat perquè faig una vaga».
Sorpresos (i sorpresa jo com a part empresària, soc 50 % empresària i 50 % treballadora) em van dir: «Tens tot el dret a fer vaga, però sàpigues que no podem apujar-te el sou, tot i que guanyis segons el conveni, no el podem millorar. Si vols un company o companya a la llibreria per a algunes hores, tampoc pot ser, és impossible per pressupost i tresoreria. Deixar de treballar els dissabtes també és impossible. És a dir, que no tenim res per oferir-te.»
Em vaig desdoblar una altra vegada i vaig comunicar que la reivindicació era molt senzilla: vull que es reconegui la meva feina com a prescriptora. Com a mesura, doncs, avui faig vaga, i només per un divendres no recomanaré cap lectura, i quan vegi entrar un client amb dubtes, em guardaré el meu coneixement llibresc.
Van acceptar la meva petició, per això avui estic de vaga recomanadora. No hi haurà lectura de la setmana. Hi haurà reivindicació del dia.
El que explicava ahir la Fe és que va venir una mestra a la seva llibreria, i després de fer la seva feina de recomanar-li llibres, la mestra li va dir que demanaria uns quants d’aquells llibres directament a les respectives editorials.
Us sembla estrany? Doncs, no ho és. Malauradament és una mala pràctica habitual. Aquesta setmana a la llibreria ens ha passat dues vegades. Amb una escola i amb biblioteca. Vaig estar-me prop d’una hora mirant, explicant, buscant i orientant a qui em va demanar ajut -que no és ajut, que és la meva feina-, i després em diu: «Els faré una foto, així quan faci la comanda no me n’oblido». I jo li dic: «Si vols, ja te’ls puc deixar reservats i els vens a buscar quan vulguis». Resposta: «No, la comanda no te la faré a tu».
Amb els anys, et vas fent una cuirassa. Perquè també us he de dir que la setmana passada dues mestres que han vingut durant tot l’any a unes activitats conjuntes que fem amb un centre de recursos pedagògics em van dir: «A partir d’ara farem la compra a Al·lots [abans compraven directament a l’editorial], ja hem entès la teva feina». I vaig respirar contenta.
No té res a veure amb l’ego, no dic que la meva recomanació sigui millor que la de…, no, parlo de feina, de la feina que fem els llibreters.
Ho porto a l’ADN, entenc l’ofici de llibreter en un sentit ampli, no em dedico a estar darrere de la caixa i dir «segon prestatge a l’esquerra». No és aquesta la meva postura davant de la meva llibreria ni del meu ofici. He après de grans mestres, i continuo el seu camí, agafant el millor i afegint-hi coses de collita pròpia, equivocant-me i molt, però amb un respecte total a qui entra per la porta de llibreria i sobretot amb una passió raonada per cada llibre que em passa per les mans. Per això hi ha moments que trigo molt a despatxar algú, però cada cop m’agrada fer de guia per a cada lector.
Els llibreters -els que entenem l’ofici d’aquesta manera- no som millors que els editors, senzillament tenim feines diferents al voltant del mateix objecte. Els editors i editores es dediquen a crear col·leccions, adquirir drets, a fer llibres, i nosaltres, els llibreters, som els intermediaris entre ells i el lector.
I no som curts de gambals, els llibreters. Som conscients que sempre hi ha un factor subjectiu, però tenim la mirada acostumada a destriar què ens agrada personalment i què necessita el lector. Som una mena de submarinistes enmig d’un oceà ple de títols, novetats, paraules i il·lustracions, tenim amagats a la butxaca fils de colors que van lligant llibres, literatura, amb lectors -individuals o col·lectius. Tenim capacitat d’abstracció i d’anàlisi per saber què pot funcionar, quina és la necessitat que s’ha de cobrir.
Perquè llegim i molt, i perquè coneixem els segells, les col·leccions, els fons editorials i les novetats, tenim una visió global del que hi ha avui en el sector editorial (literatura, llibres de no ficció, LIJ, àlbums, i un llarg etcètera), perquè, a més, molts dels petits llibreters sabem que d’alguna manera sempre estem en xarxa, i personalment no dubto a recomanar la feina d’un company que sé que ho pot fer millor que jo, o li faig una trucada per demanar-li consell, i estic pendent del que diuen als seus blogs, de les seves recomanacions i els seus clubs de lectura, per aprendre’n.
I, coi!, perquè és a les llibreries a on es compren els llibres. Qui entra a l’obrador a comprar el pa? El pa es compra a la fleca. En quin moment la nostra feina s’ha vist desprestigiada perquè un lector, un client, una escola, compri un, dos, tres o vints llibres on no toca?
Som una baula molt feble. No ens deixeu caure. Només que falti una baula, la cadena es trenca, i un cop trencada, es ben complicat tornar-la a muntar. Treballem enxarxats, no en contra. Treballem plegats, amb responsabilitat. Treballem amb els llibreters de proximitat i de complicitat. No pot ser pas tan difícil. Fem un manual de bones pràctiques. Respectem el lloc que li pertoca a cadascú. Respectem-nos i ens farem respectar. Treballem junts, no enemistats. I treballarem més i millor. No us sembla?
PAULA JARRÍN
Llibreria Al·lots
http://www.llibreriaallots.com/
