jordi-cantavellaLa Carmen Domingo és una de les cracs de les lletres d’aquest país. Ja ens ho ha demostrat al llarg de la seva prolífica carrera literària. Vull destacar dos llibres seus apassionants:

Mi querida hija Hildegart (Destino, 2008) i l’acollonant novel·la “La fuga” (Edicions B, 2011) un llibrot de lectura obligatòria.

En aquest cas, Gala-Dalí, ens trobem davant d’una novel·la biogràfica d’un personatge que sempre ens ha fet una mica d’angúnia, la inspiració russa de Dalí: Elena Ivanovna Diakonova, coneguda com a “Gala”.

Gala-dali-portadaEl sentiment d’angúnia envers la Gala el seguirem tenint, perquè la dona té tela marinera, però el llibre ens enganxarà des de la primera pàgina i és aquí on rau una de les virtuts i mèrits de la Carmen Domingo. Aconsegueix que ens enxampi la història d’una persona que ens caurà com el cul. La vida del personatge és apassionant, coneixerem una Gala calculadora, egoista fins a la nàusea i mancada totalment d’empatia. Però alhora és una persona lliure i necessària. Si no arriba a ser per la seva força de voluntat i la seva confiança en les persones que admirava, mai no hauríem conegut la poesia de Paul Éluard o l’art de Salvador Dalí. Va ser ella qui els va promocionar fins la fama. Ells mai no haurien arribat enlloc sense ella.

El llibre regalima erotisme i poesia. La Carmen sap utilitzar el llenguatge, la bellesa descriptiva i els diàlegs com la gran escriptora que és. A més, el ritme del relat flueix amb total naturalitat. Considero que llegir l’obra de la Carmen és llegir una de les millors escriptores actuals. Francament, mereix molt més reconeixement del gran públic i aquesta novel·la és un bon motiu per començar a conèixer-la els que encara no l’heu gaudit… i després mireu d’aconseguir “La fuga” perquè és una història èpica, extraordinària.

Una de les curiositats de Gala-Dalí és que el personatge estava obsessionat amb el tarot i cada capítol s’intitula amb el nom d’una carta i aquesta té relació amb el contingut de l’esmentat capítol… un altre dels recursos de la Carmen.

Aquesta escriptora m’ha fet recordar que la literatura encara pot ser art.

Bé, ja fa més de 3 mesos que aquesta novel·la va ser editada. Au, va, prescindim d’un vermut i adquirim el llibre, posem una mica més de carburant al dipòsit de la darrera i magistral obra de la Carmen Domingo.

Omplim-li el dipòsit i que arribi més lluny.

Jordi Cantavella i Cusó