L’autor del manifest Indigneu-vos! ha mort als 95 anys.
‘Ens dirigim a les noves generacions, preneu el relleu, indigneu-vos”.
Amb aquesta frase Stéphane Hessel es dirigia als joves d’avui en dia i a la resta de la humanitat a rebel·lar-se contra les injustícies.
Una rebel·lió pacífica segons va comentar al seu manifest Indigneu-vos! (Destino) que ràpidament es va convertir en un bestseller.
Hessel va néixer el 1917 a Berlín i va arribar a França el 1925. Va ser membre de la resistència francesa que s’uní al general De Gaulle, durant la Segona Guerra Mundial i va ser capturat i deportat als camps de concentració nazis de Buchenwald i Daura-Mittelbau, d’on va poder escapar.
Hessel va fer després la carrera diplomàtica, d’ambaixador i escriptor aconseguint un èxit notable amb Indigneu-vos” i Comprometeu-vos!’.
Abans de setmana santa l’editorial Destino publicarà ¡No os rindais!
La traductora en català dels seus llibres Maria Llopis ha volgut adreçar unes paraules dedicades al pensador i escriptor.
‘
‘Acabo de saber pels mitjans de comunicació que ha mort Stéphane Hessel, a l’edat de 95 anys. La notícia, tot i que previsible per l’edat de Hessel, m’ha deixat una mica trasbalsada.
Vaig tenir la sort i l’honor de traduir al català tres dels seus llibres: Indigneu-vos, Comprometeu-vos i En resum… o gairebé.
El primer, el més mediàtic de tots, va ser la guspira que va encendre els ànims de moltes persones que posteriorment es van aglutinar sota el moviment dels indignats, i que van fer acampades a Barcelona i Madrid, entre moltes altres ciutats.
Recordo que un amic en aquell moment em va dir: “Caram, sí que l’has feta grossa!”
Els traductors estem acostumats a treballar en el nostre racó, aparentment aïllats del món exterior, i tot sovint no som conscients de les conseqüències de la nostra feina. En aquest cas, vaig servir de transmissora d’unes idees que van tenir un gran ressò en la societat, i me’n sento orgullosa.
Quan tradueixes un personatge de la talla del senyor Hessel, al final acabes desitjant que “t’adopti”, voldries que aquell llibre no s’acabés mai, que continués donant-te lliçons i missatges d’ànim, de coratge, que t’infongués l’esperit de lluita que ell mateix va sentir en els seus anys a la Resistència francesa.
Avui ha vingut a entrevistar-me un periodista de l’emissora de ràdio francesa Europe 1, i m’ha preguntat, entre altres coses, què creia que havia aportat Hessel al moviment dels “indignats”. Li he dit que, de fet, Hessel no havia estat altra cosa que una “étincelle”, una guspira que havia fet esclatar una bomba de rellotgeria que s’havia anat fent cada vegada més grossa. Crec que el senyor Hessel pot estar segur que s’ha acomiadat del món de manera serena, sabent que ha aportat el seu gra de sorra perquè no ens deixem conduir per xais en aquesta societat massa organitzada pels governs i els bancs.
Descansi en pau, Monsieur Hessel.”
