0 Flares 0 Flares ×

Un poema d’Antònia Vicens és l’escollit aquest any per celebrar el Dia Mundial de la Poesia

© Lleonard Muntaner

Per commemorar el Dia Mundial de la Poesia, la Institució de les Lletres Catalanes, amb la col·laboració de diferents entitats d’arreu del territori lingüístic (escoles,biblioteques, el Consorci de la Normalització Lingüística i la xarxa d’entitats de la UNESCO, associacions i institucions que participen de la cultura), ha impulsat l’organització de més d’un centenar d’activitats relacionades amb la poesia amb l’objectiu de popularitzar-la.
Va ser la UNESCO qui va proclamar aquest dia i són molts els actes que es realitzaran per celebrar un dels dies més poètics de l’any.

Com cada any,  la Institució de les Lletres Catalanes, tria un autor a qui s’encarrega un poema que és traduït a nombroses llengües(alemany, amazic, anglès, àrab, castellà, euskera, , francès, gallec, italià, japonès, mandarí, mandinga, occità, persa, quítxua, romanès, rus, sard, urdú, wòlof).

Aquest any 2017, l’escriptora mallorquina Antònia Vicens ha estat escollida per escriur eel poema. Escriptora autodidacta, al llarg de la seva vida ha compaginat l’escriptura amb feines molt diverses. Des del seu primer llibre publicat, el recull de relats Banc de fusta (1965), ha escrit novel·la, narrativa breu, poesia i memòries i ha estat guardonada amb els premis Cantonigròs de narrativa (1965), Sant Jordi (1967), Ciutat de Palma (1981) i Ciutat de València-Constantí Llombart de narrativa (1984).

L’acte central es farà el 21 de març a l’Arts Santa Mònica a les set de la tarda. Després de l’obertura institucional hi haurà diferents lectures del poema en diverses llengües com ara l’urdú, el wòlof i el mandarí fetes pels traductors i per parelles lingüístiques i alumnes del programa Voluntariat per la llengua. També es llegirà en llenguatge de signes.

La poesia
plana sobre
la vida fulgors d’altres mons
t’esclata als ulls també
estrelles
d’aigua eixugades a la cala
de la infantesa quan
retuts tornen
els àngels ja sense
sal sense ales i tu
intentes agafar-ne les ombres
penjalls als fils
d’estendre
les paraules l’hora
que més voldries
revocar els morts que
et pugen per
les cames
baldament omplis
la nit
de colomes blanques tot
esperant
una espurna de foc
que t’encengui el poema.

Antònia Vicens

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here