0 Flares 0 Flares ×

L’escriptor francès Èric Vuillard amb ‘L’ordre del dia’, Premi Goncourt 2017, ha escrit una novel·la que revela detalls de com va aconseguir, Hitler, l’ascens al poder i del paper que van jugar grans empreses alemanyes.

Quina implicació van tenir els industrials alemanys en l’ascens al poder del partit nazi?. Segurament que la resposta la trobarem llegint la novel·la ‘L’ordre del dia’ (Edicions 62/Tusquets), de l’escriptor francès Éric Vuillard.

El guanyador del Premi Goncourt 2017, en poc més de 140 pàgines, demostra la capacitat d’oferir una crònica novel·lada sobre les claus per entendre com funcionava la propaganda nazi a més de desvetllar-nos com van aconseguir el seu ascens.

L’any 1933 en el Reichstag es va fer una reunió secreta, que no estava inclosa a l’ordre del dia, on industrials alemanys de destacades empreses com Opel, Krupp, Siemens, IG Farben, Bayer, Telefunken, Agfa i Varta van fer grans donacions econòmiques a Hitler.

Hermann Göring i Adolf Hitler van demanar als industrials que financessin la campanya nazi a les eleccions legislatives a canvi de prometre una suposada estabilitat que no arribaria mai.

En poc més de 140 pàgines, l’autor francès descriu aquest passatge històric amb dues dates clau, la reunió realitzada l’any 1933 i l’annexió d’Alemanya a Àustria l’any 1938.

Malgrat que coneixem el desenllaç tràgic de l’ascens del partit nazi al poder i la barbàrie provocada per Hitler, la novel·la s’omple de petits detalls que ens allunyen de la propaganda nazi.

L’autor, vol que ens fixem en els petits detalls, alguns que podrien ser titllats fins i tot de còmics, que potser han passat desapercebuts en la història. Moments absurds que acabarien desencadenant el terror.

L’arribada dels alemanys a Àustria no va ser, precisament triomfal, i un embús de tancs pànzers, per manca de combustible, a la frontera va estar a punt d’arruïnar l’objectiu de l’annexió amb Àustria.

Per una banda tenim la reunió entre Hitler i el canceller austríac Kurt von Schuschnig i com aquest, aconseguir per mitjà d’una guerra psicològica una annexió ”pacífica”.

Al mateix temps som testimonis d’una altra reunió i en concret un esmorzar entre el ministre d’Afers Exteriors alemany, Joachim von Ribbentrop amb el primer ministre britànic Neville Chamberlain Ribbentrop va fer allargar expressament l’esmorzar per aconseguir que la resposta d’Anglaterra a futura annexió d’Àustria al Reich, arribés al més tard possible i sense possibilitats de maniobra per part del govern britànic.

Aquest darrer fet, va ser detallat per Churchill a les seves memòries i ha servit a Vuillard, com a font per a la seva novel·la.

I poc s’ha parlat dels més de 1700 suïcidis de jueus, en només una setmana, que es van produir a Àustria, abans de l’annexió.

L’Anschluss (L’annexió d’Àustria a Alemanya) va passar sense provocar cap estrall entre les democràcies europees que no van veure el perill que estava a punt d’arribar. Una Europa, potser massa preocupada pel comunisme i que no va saber veure a temps el perill real que desencadenaria el nazisme i que provocaria una segona guerra mundial.

Éric Vuillard és ofereix un relat molt diferent sobre l’ascens del nazisme i ho fa en un gènere que combina la novel·la amb la crònica, que no ens deixarà indiferents.