Amb El llindar de l’eternitat, Ken Follett tanca la trilogia iniciada amb La caiguda dels gegants.
Després d’un milió de paraules i set anys de feina, la trilogia ‘El segle’ s’ha convertit en un èxit mundial però l’autor confessa que quan va començar a escriure les novel·les, no estava segur si seria un èxit comercial.
A la novel·la L’hivern del món (Plaza&Janés /Rosa dels vents) els personatges principals són els fills dels personatges de La caiguda dels gegants i ara El llindar de l’eternitat són els néts dels primers personatges els Williams, Fitzherbert, Kostin, Ulrich i Dewar seran els testimonis directes dels fets històrics que serviran per entrellaçar les seves vides.
La història del segle XX és el punt de partida de la trilogia que l’escriptor Ken Follet va començar amb La caiguda dels gegants per endinsar-nos en un segle ple de canvis i de moviments socials que marcaran a les cinc famílies protagonistes.
Les nissagues familiars formen part de les grans obres de l’escriptor i amb la trilogia ‘The century’ Ken Follet segueix amb la seva filosofia ‘’ són tres llibres, tres guerres i tres generacions perquè així podem veure els pares, els fills i els nets’
Per l’autor ‘hi ha molts personatges de la literatura dels quals no sabem res de la seva família com el Quixot o James Bond, de qui sabem que els seus pares han mort, no té germans i no està casat, però en canvi té una novia a cada llibre’’.
Per aquest motiu prefereix ‘que els meus personatges formin part d’una família perquè vull que els lectors es preocupin pels protagonistes de les novel·les’’ i afirma que ‘si preguntem a la gent que és el més important de la seva vida, segur que alguns ens diran els diners o la carrera professional, però molts ens diran els seus fills’’.
Situar la trilogia en el segle XX va ser força fàcil per a Ken Follet ‘’ em preguntava quin va ser el moment més dramàtic de tota la humanitat i em vaig adonar que va ser el segle XX perquè la primera guerra mundial va ser terrible i la segona encara va ser pitjor i si la guerra freda hagués desembocat en una guerra ens hauria aniquilat a tots’’. Per l’escriptor gal·lès avui en dia som el que som pel que va passar en el segle XX.
Ken Follett repassa a El llindar de l’eternitat els principals esdeveniments històrics ocorreguts entre els anys 1961 i 1989: l’assassinat de John F. Kennedy i del seu germà Bobby, l’aixecament del mur de Berlín, l’empresonament dels dissidents soviètics en els gulags de Sibèria, la guerra de Vietnam, l’escàndol del Watergate, la invasió de la badia de Cochinos o la invasió de Txecoslovàquia pels russos, entre molts uns altres.
Follet té molt clar que mai canviaria en una novel·la la data d’una batalla, però el que ofereix als lectors és una manera diferent per explicar els fets reals ‘’el que faig és agafar moments de la història per explicar com afecten les persones normals’’.
La novel·la El llindar de l’eternitat, comença amb la construcció del Mur de Berlín, un mur que segons Follet, es va construir a conseqüència de la crisi econòmica a l’Alemanya Oriental. Per fer atractiu el relat centra la història en una persona normal i corrent ‘’el primer capítol de la novel·la apareix el personatge de Rebeca una professora que està decidint amb els seus companys com afrontaran el curs tenint en compte que molts companys han marxat a l’Alemanya Occidental i d’aquesta forma el problema econòmic s’ha convertit en el problema d’una persona normal’’.
De moment segueix amb els seus projectes, però destacar escriure algun dia un llibre de memòries perquè assegura que ’la meva vida és molt avorrida i la major part del dia estic sol en el meu despatx i de tant en tant entren els meus gossos i també s’avorreixen i marxen, de fet puc dic que el més divertit és el que succeïx en la meva imaginació’’.
Sobre quines qualitats hauria de comptar un escriptor ho té molt clar i assegura que un autor ha d’haver llegit molt i la majoria d’autors que coneix han estat lectors des de molts petits.
‘Si quan conec algú que vol ser escriptor em diu que no llegeix, sempre li desaconsello. Si vols ser un gran mestre del violí, no pots començar amb vint anys i el més recomanable seria haver iniciat les pràctiques amb 4 o 5 anys, i per tant han de llegir, llegir i llegir’’
Per Ken Follet , el millor llibre que ha escrit és sense cap mena de dubte És ‘Els pilars de la terra’’ ‘’sobretot perquè el públic van gaudir molt i el més curiós és que molts editors no volien que el publiqués perquè volien que continues amb les històries de suspens. Estava convençut que funcionaria perquè podia escriure una història entretinguda i amb els anys s’han venut vint-i-tres milions d’exemplars i encara avui en dia hi ha nous lectors.’’
