Slaughter centra bona part de les seves novel•les a Atlanta i Geòrgia, i vol fugir dels tòpics al que sovint són víctimes els habitants de la zona quan se’ls tracta de racistes i babaus.

Els experts asseguren que la novel•la negra sempre ens vol acostar a la realitat i segurament, per aquest motiu, Slaughter escriu i se sent còmode en aquest gènere.
De fet, més de 20 milions d’exemplars venuts arreu del món de les seves novel•les avalen el seu èxit.

Karin Slaughter reuneix a El núm3ro de la tr4ición (Roca editorial) dos dels protagonistes de les seves anterior sèries, la forense Sara Linton habitual de la sèrie Grant County i el detectiu Will Trent de Will Trent/ Atlanta Series. Una idea que sempre havia pensat l’autora nord-americana i que finalment ha unit a la nova novel•la publicada ara en castellà.

Una dona nua és atropellada amb senyals d’haver estat maltractada anteriorment. El detectiu Will Trent investiga aquest accident i als voltants del lloc dels fets es troba amb un refugi subterrani amb instruments de tortura. Poc després trobarà un altre dona morta penjada d’un arbre.

Tot apunta que les troballes no són casuals i que darrere d’aquests fets opera un psicòpata que sempre segueix el mateix patró amb unes víctimes amb un perfil determinat; dones amb un cert èxit social però amb limitat cercle social i que pateixen alguns trastorns alimentaris.

Les víctimes apareixen amb onze bosses de plàstic a l’interior del seu cos i les morts semblen estar influenciades en un passatge de la Biblia relacionat amb la traïció i el número 11. )La versió original de la novel•la porta el títol de Génesis).
A mida que avança la investigació també anirem coneixent més detalls dels principals protagonistes de la novel•la, el detectiu Will Trent i el seu cap Faith Mitchell i la forense i ara doctora Sara Linton.

La literatura de Karin Slaughter destaca que dotar als seus personatges d’un treballat retrat psicològic.

Karin Slaughter va néixer a Georgia i avui en dia és una de les autores destacades del gènere negre nord-americà. Novel•les sempre ambientades al sud dels Estats Units The Grant County Series, The Will Trent/Atlanta Series i The Geogia Series formen part del seu llegat literari.

Després de rebre el premi Sant Jordi amb la novel•la Se sabrà tot, el periodista i escriptor Xavier Bosch torna amb ‘Homes d’honor’ (Proa, 2012).

El personatge de Dani Santana torna a ser el protagonista de la novel•la de Xavier Bosch. Ara, la redacció del diari Crònica canvia per un plató de televisió del canal TV10 on Santana presenta el programa ‘Punt de vista” , un espai d’entrevistes i de periodisme d’investigació. 

El Dani Santana sempre arribava d’hora als llocs. Molt d’hora. Malaltissament. No es podia dir que fos puntual, perquè si a les nou del matí havia de ser en un indret concret, sovint a les vuit ja rondava per la zona. Per si de cas. Com aquell matí de dimarts que no oblidaria mai més.
Havia quedat a Palau, a la plaça de Sant Jaume, per esmorzar al despatx del vicepresident del govern i no volia fer tard. I menys encara en una reunió així. Quan el poder et cita, val més ser complidor. Per compensar, sobretot, la seva manca de formalitat.

Xavier Bosch compta amb tres històries i tres personatges per crear ‘Homes d’honor’:

Un testimoni de l’incendi del Liceu que assegura conèixer una versió ben diferent a l’oficial sobre les causes de l’incendi. Tuzza Talese, una dona siciliana casada amb un mafiós i que decideix explicar els plats bruts de la màfia i finalment Manuel Negrier, pare de l’alcalde de Barcelona que és tot un heroi nacional, malgrat que al final, potser no ho va ser tant durant al guerra civil i l’exili. Una història que va lligada al retorn d’un quadre molt important a Catalunya.

Les màfies, la relació entre el periodisme i el poder, i la por són alguns dels ingredients de la novel•la.

Lindsey Davis  novel·la les guerres civils angleses que van succeir als regnes d’Anglaterra, Escòcia i Irlanda durant els anys 1639-1651.
El judici del reu Carles I i l’exili del seu fill Carles II, el naixement de Commonwealth i l’etapa del protectorat sota el govern Cromwell són els moments destacats de ‘Rebeldes y traidores’
Lindsey Davis focalitza la novel·la en els personatges de Juliana Lovell, dona d’un reialista i Gideon Jukes, un parlamentari convençut  per mostrar les dues visions de la història.

Lindsey Davis presentarà la novel·la el 23 de febrer a les 19:30 a la Casa del llibre de Passeig de Gràcia.

Lindsey Davis  un nou repte literari després de publicar vint llibres sobre l’investigador romà Marco Didio Falco.

Lindsey Davis va estudiar Literatura Anglesa a la Universitat d’Oxford. Després d’escriure amb pseudònim algunes novel·les romàntiques, va saltar a la fama com a autora d’originals novel·les històriques i l’obra més notable és l’investigador privat Marco Didio Falco, que ha guanyat molts lectors des de la seva creació amb unes històries que barrejen l’acció, el thriller i l’humor.

L’any 1889, l’escriptora Lindsay Davies creava el personatge del detectiu romà Marco Didio Falco. La Plata de britània era la seva carta de presentació i fins ara s’han publicat una vintena de novel·les amb títols com Una Virgen de más, Un cadáver en los baños, El mito de Júpiter, Las Saturnales o Nèmesis, la darrera obra.

Situades al segle I d. de C en l’època de Vespasià, l’escriptora anglesa ha sabut recrear una bona trama històrica on descobreix al lector el dia a dia a l’antic Imperi Romà. Mitjançant a lògica i els seus contactes, el detectiu  Didio Falco anirà resolen les seves investigacions.
Lindsey Davis ha aconseguit guardons com l’Ellis Peters Historical Dagger 1998, el Premi Sherlok 1999 i el Premio de Honor de Novela Histórica Ciudad de Zaragoza 2009.

Jonas Jonasson signa una esbojarrada i divertida novel·la amb ‘L’avi de 100 anys que va fugir per la finestra’. La novel·la  ja ha captivat a més de 2 milions de lectors. Si voleu saber més sobre l’argument de la novel·la  cliqueu en aquest enllaç

Fragment de la novel·la.

CAPÍTOL 1

Dilluns 2 de maig del 2005

Se li pot retreure que s’hi hauria hagut de decidir abans i que almenys hauria hagut de ser prou home per comunicar la seva decisió a la gent que l’envoltava. Però l’Allan Karlsson mai no havia donat gaires voltes a les coses abans d’actuar.

Va tenir l’acudit, i tan aviat dit com fet: al cap d’un moment obria la finestra de la seva habitació, situada a la planta baixa de la residència de la tercera edat de Malmköping, a Sörmland,treia una cama fora i sortia al parterre del jardí.

La maniobra el va deixar una mica baldat, com és lògic si tenim en compte que l’Allan feia cent anys aquell mateix dia. Faltava menys d’una hora perquè comencés la seva festa d’aniversari a la sala d’estar de la residència. Hi hauria fins i tot un regidor de l’ajuntament. I el diari local. A més de tots els vells i tot el personal al complet, amb la malcarada de l’Alice al capdavant. 

L’únic que no pensava presentar-s’hi era l’homenatjat.

Podeu seguir llegint en aquets enllaç

Dirigida per James Watkins ‘La mujer de negro està interpretada per Daniel Radcliffe, l’actor que va donar vida a Harry Potter al cinema.

Interpreta a un jove advocat anomenat  Arthur Kipps que deixa a casa el seu fill de tres anys per viatjar a un poble remot de Crythin Gifford on ha de solucionar el testament d’un terratinent que acaba de morir.
Quan arriba a la vella mansió comença a descobrir terribles secrets que afecten el passat del lloc. La presència d’una sinistra dona que sempre vesteix de negre l’intimidarà definitivament.

Segons explica la tradició  una mare soltera va haver de deixar a la seva germana que cuidés el seu fill, però el nen es va enfonsar en els aiguamolls mentre la seva mare biològica ho mirava  impotent des de la seva finestra.
Segons diu la tradició, sempre que algú veu l’espectre de la mare, mor un nen.
Susan Hill i l’inspector Serrailler
Susan Hill a més de ser l’autora de ‘La mujer de negro’ ha destacat en el terreny literari gràcies a la creació del l’inspector Serrailler, protagonista de les novel·les  Las distintas guaridas de los hombres (2005), Los puros de corazón (2006), El peligro de la oscuridad (2007) i  Voto de silencio (2011),
Susan Hill situa les seves novel·les a la població de Lafferton, un poblet de l’Anglaterra rural amb aparença tranquil·la on succeïxen tot un seguit d’històries de crims i  misteri.

Segons ha anunciat el director de l’Institut Ramon Llull, Vicenç Villatoro, l’any 2011 es van traduïr 127 obres catalanes.
Unes 84  de les traduccions han estat subvencionades per l’Institut Ramon Llull amb un import de 261.000 euros.

A més de l’obra de Sergi Pàmies,destaquen tambés les traduccions de Maletes perdudes de Jordi Puntí que després de lers edicions en castellà i neerlandès podria aparèixer publicada en francès, xinès, italià, albanès, alemany, anglès, búlgar, coreà, hebreu, portuguès,i  romanès

Jaume Cabré, amb “Jo confesso” ja ha estat traudït al castellà i l’alemany  però s’espera traduccions al francès, l’hongarès, polonès. l’italià i el neerlandès.

L’Institut Ramon Llull també vol difondre els clàssics de la literatura catalana i també prepara noves traduccionsde  La Plaça del Diamant” de Mercè Rodoreda, ‘Ariadna el laberint grotesc” de Salvador Espriu, Vida privada” de Josep M. de Sagarra i “Incerta glòria” de Joan Sales entre d’altres 

Tens alguna semblança literària?  Envia’ns un correu a info@illadelsllibres.com

Per poder optar  i participar en aquest  concurs heu de respondre a la pregunta:

De què teniu por?    Què us fa més por o pànic?

Entre totes les respostes rebudes fins el dia 23 de febrer  sortejarem 3 novel·les signades per Karin Slaughter!

Les respostes a info@illadelsllibres.com 

Foto: Jordi Milian

Ens podem imaginar la fugida d’un avi d’un centre geriàtric,però ,si a aquesta fugida li afegim elements com que el personatge en qüestió té 100 anys i que ha viscut en primera persona gairebé tots els moments importants del segle XX , relacionant-se amb Stalin, Kim Jong-il, Truman, Churchill, Mao i Franco entre d’altres, ens trobem davant d’un personatge i una novel•la diferent.

Jonas Jonasson quan va escriure la novel•la va pensar que era ‘massa sueca’ però actualment està aconseguint força èxit arreu del món en països com Dinamarca, Noruega, Holanda i Alemanya. Està clar que la definició d’una novel•la ‘massa sueca’ no era gaire encertada. 

Aquesta mena de ‘Forest Gump’ centenari anomenat Allan Karlsson va dedicar bona part de la seva vida a ser un expert en explosius. De fet, va fer esclatar en dues ocasions casa seva i el seus constants viatges per arreu del món van fer que conegués a destacats personatges històrics. Va salvar Franco de morir dinamitat en un pont durant la Guerra Civil, va ajudar a Stalin a fabricar la bomba atómica i va fugir d’un gulag soviètic acompanyat del germà d’Albert Einstein.

Tot això és posible? Si, si  l’escriptor és Jonas Jonasson.
L’avi de cent anys que es va escapar per la alterna capítol son s’expliquen les peripècies d’aquest singular personatge amb d’altres que fan referencia a l’actualitat just en el moment que l’Allan està a punt de fer 100 anys i decideix fugir de la residencia on viu.
Aquell mateix dia li han preparat una festa a la residència Malmköping, però decideix fugir i deixar plantats a la resta de companys i a les autoritats locals. Durant la seva fugida roba accidentalment una maleta amb 50 milions de corones sueques que pertanyen a una banda mafiosa anomenada Never Again.

L’aventura de l’avi centenari anirà creixent a mida que avança la novel•la i també el nombre d’acompanyants en aquesta singular fugida. Benny, Julius i fins i tot la Sonja una elefanta que es va escapar d’un circ acompanyen a l’avi Allan Karlsson.

Jonas Jonasson també va fugir fa temps quan va decidir vendre la seva productora de televisió i marxar a Suïssa. Actualment viu en una illa de Suècia cuidant de les seves gallines, tot escrivint el que serà la segona novel•la amb títol i data de publicació encara per determinar.  La pel·lícula de l’avi centenari s’estrenarà a finals d’aquest any sota la direcció de Felix Herngren amb l’actor còmic suec Robert Gustafsson com a protagonista.

L’avi de cent anys que es va escapar per la finestra també mostra un cant a l’esperança i a la vida. És terapèutica en alguns moments i ens fa oblidar dels problemas del dia a dia.

És possible fugir amb un autobús groc amb una elefanta a dins?
Com és possible que una sola persona sigui capaç de conèixer a destacats personatges del segle XX i canviar la historia?
Amb 100 es pot viure una aventura i fugir d’una residencia geriàtrica?

Les respostes les trobaran a L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra /El abueloque saltó por la ventana y se largó  (Campana/Salamandra)

Els guanyadors han estat Jaume Mas i Elisenda López.
Per participar en aquest concurs els lectors de L’illa dels llibres havien de respondre a la pregunta:

Elisenda López:  M’agraden més els llibres de paper, doncs els de paper els pots deixar   als amics i no es necessàri tenir el dispositiu electrònic. A casa  hauriem de tenir 5 llibres electrònics i de moment encara ens surt més   barat comprar un liibre de paper i el podem llegir tots.

Anders Roslund és periodista i Börge Hellström un  exconvicte  i fundador de ‘Kriminellas Revansch i Samhället (KRIS), una organizació que lluita per prevenir delictes i que ha ajudat a centenars de joves a reinsertar-se a la societat.
No és la primera vegada que la literatura negra sueca compta amb una parella d’escriptors.  Sjowall i Wahloo ja van protagonitzar un bon grapat de novel·les amb el seu inspector Martin Beck com a protagonista i avui en dia són tot un referent de la literatura negra europea.
Seguidors i també inspirats en les històries del matrimoni suec, ara toca el torn a Roslund i Hellstrom. El seus cognoms ja sonen i amb molta força  en el terreny literari internacional.

Han publicat sis novel·les i tot elles amb un nexe comú: històries  directes i  amb un ritme trepidant i molt cinematogràfic que fa gaudir en tot moment al lector. De fet, la majoria de les seves novel·les s’ha adaptat a la televisió o al cinema.
La Twenty Century Fox ha comprat els drets per fer una superproducció de  la darrera novel·la ‘Tres segons’(La magrana/RBA)

‘Tres segons’  torna a protagonitzar-la  el comissari de la policia d’Estocolm, Ewert Grens. Es tracta d’un personatge solitari i que viu capficat en la seva feina després de patir la mort de la seva dona.
A Tres segons els protagonisme el compartirà amb Piet Hoffman  que serà l’infiltrat en una banda mafiosa polonesa especialitzada en tràfic de drogues.
El comissari Grens seguirà les passes de Piet Hoffman, que ha estat contractat per Eric Wilson, cap dels serveis secrets suecs, per infiltrar-se, sota el pseudònim de Paula, en las màfies poloneses de tràfic de drogues per tot el continent europeu.
El comissari Grens ja ha protagonitzat quatre novel·les anteriorment. ‘La bestia’, ‘Box 21’, ‘Redemption’ i ‘The Girl Bellow the Street’

Roslum i Hellstrom demostren a ‘Tres segundos’ el seu gran coneixement en qüestions relacionades amb la vida dins d’una presó, el tràfic de drogues i el modus operandi de les màfies.

Tres segundos és pura  adrenalina literària.

El maletí de les festes del món.
Aquest és  maletí perfecte per dissenyar vestits de festa. Amb estampats, adhesius, siluetes i trucs i consells per preparar el millor vestit per anar a una festa. Amb aquest maletí entraràs en el món de la moda i de les festes més destacades del món el carnaval de Rio, la Feria de Sevilla, l’any nou xinès, el carnaval de Venècia o el de Fort-de-France.

El maletí de les danses del món
Si el que busquem són les danses del món en aquest maletí hi trobarem coses interessants per dissenyar la moda de les danses de països del món: el flamenc, la dansa del ventre, el tango…

El maletí de la moda.
Si el que ens interessa és la moda en aquest maletí de la Lili Chantilly aprendrem els els consells i les nocions bàsiques per poder dissenyar la teva moda. Inclou pàgines amb consells, patrons per poder resseguir peces de roba, 40 siluetes per vestir, 24 estampats diferents i 200 adhesius.

El maletí de les joies
Dels dissenys exclusius a les joies. Gràcies a Lili Chantilly sabrem com es fan nous models de joies. El maletí inclou 16 textures de pedres precioses, 29 patrons, 67 adhesius brillants, 40 pàgines per pintar, consells i trucs per anar a la nostre moda.

El maletí del maquillatge.
Estampats, patrons, adhesius, siluetes… Un llibre maletí ple de consells i trucs per aprendre a dissenyar maquillatges!

Agraïments a Carol Badia per la traducció

Foto: Monmar comunicacio

El Departament de Cultura i el Gremi de Llibreters de Catalunya han signat l’acord per posar en marxa el Pla Llibreriactiva,  que vol impulsar la millora de les llibreries i dels serveis i professionals que hi treballen per tal de fomentar la lectura.

La Conselleria de Cultura ha signat un acord amb el Gremi de Llibreters de Catalunya per destinar 275.000 euros a la modernització de les llibreries.  La mesura, que el conseller Ferran Mascarell ha presentat aquest diumenge en la clausura del Congrés de Llibreters en Llengua Catalana, es farà a través de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC).

L’objectiu és modernitzar les instal·lacions, incrementar l’oferta de llibres de fons editorial i especialment dels títols en català i occità.  També busca implementar un sistema per comercialitzar llibres en format digital i un altre per gestionar l’estoc de cada llibreria.
A més, l’ICEC donarà una ajuda directa de 25.000 euros al gremi per a projectes formatius a través de la facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona (UB).

Per aquets motiu la Universitat de Barcelona començarà el curs vinent l’Escola de Llibreters, la primera titulació reglada especialitzada en el sector de les llibreries, adreçada a llibreters en actiu però també a aquells que volen incorporar-se al sector.

En el  Congrés han participat  al voltant de 150 professionals entre llibreters, editors, distribuïdors i autors. El congrés ha servit per parlar  dels canvis del sector i reflexionar sobre el seu futur.

Tintín al Congo ja havia estat motiu de polèmica a d’altres països com Estats Units, França i  Regne Unit .

El tribunal de primera instància de Brussel·les ha desestimat  la demanada. L’advocat de la defensa considera  que el còmic no era racista en 1931, quan va ser publicat per primera vegada, tot i que sí pugui ser-ho a la llum de la mentalitat actual”

A més un condema i retirada del còmic hagués suposat’ precedent extremadament perillós per a la llibertat d’expressió’.

De moment Tintín al Congo’ continuarà a les llibreries i biblioteques belgues.

Així mateix, els jutges belgues han desestimat les indemnitzacions de 15.000 euros sol·licitades per Casterman i Moulinsart al ciutadà congolès per haver iniciat “un procediment temerari i vexatori”.

Petros Márkaris és autor de les novel·les  El accionista mayoritario, Defensa cerrada, Mort a Istanbul, Noticias de la noche i ‘Amb l’aigua al coll’ entre d’altres.

El jurat, ha  destacat que l’autor grec és un dels representants “més clars” de la novel•la negra mediterrània i el seu Jaritos, de la mateixa manera que Manuel Vázquez Montalbán amb el seu Pepe Carvalho, són testimonis crítics de l’evolució i la transformació d’Atenes i Barcelona, dues ciutats que es converteixen en coprotagonistes de les novel•les.

En les darreres edicions han guanyat aquest premi Andreu Martín, Ian Rankin, Michael Connelly, P.D. James, Henning Mankell i Francisco González Ledesma.

Petros Màrkaris escriurà una trilogia sobre la crisi econòmica grega.

Després de la publicació de la novel·la Amb l’aigua al coll (Tusquets),Petros Màrkaris ha anunciat que publicarà un trilogía sobre la crisi grega. El primer títol ‘Amb aigua al coll’ publicat l’any 2001 donarà pas a ‘Pereosis’, on Jaritos  s’enfrontarà a un assassí que s’autoanomena ‘Recaptador Fiscal Nacional’ i que acaba amb la vida d’evasors fiscals després d’injectar-los cicuta.
La trilogia finalitzaria amb ‘Pa, educació i llibertat’, on els joves grecs seran els protagonistes

De moment a les llibreries està disponible el primer títol ‘Amb aigua al coll’ on després de les retallades i la situació econòmica actual un desconegut ha dedicit culpar als banquers de tot plegat i comença una sèrie d’assassinats macabres. El modus operandi sempre és el mateix; els decapita amb una espasa i els marca amb una lletra D.
El desconegut assassí anima els ciutadans a boicotejar les entitats financeres i no pagar els seus deutes i hipoteques.
El comissari Kharitos  comença a investigar la mort del banquer Nikitas Zisimópulos, antic director del Banc Central, mentre els seus superiors insisteixen en la hipòtesi que l’assassinat, el primer d’altres que succeiran, és obra de terroristes.

Cavall de guerra (War horse)  ha estat un dels grans èxits editorials de Michael Morpurgo. Spielberg  ha estrenat la versió cinematogràfica, però abans, aquesta història ja havia triomfat també amb  la versió teatral que es va fer  a Londres l’any 1982.  Ara també s’espera una versió a Broadway.

Cavall de guerra  éstà ambientada a la Primera Guerra Mundial i narra l’amistat entre un cavall i un nen i la lluita per la supervivència durant la guerra.  Joel, un cavall de granja és destinat com tants d’altres cavalls al front. Albert, el jove que cuida i ensinistra el cavll es veu obligat a vendre’l a la cavalleria britànica.

Benedict Cubmerbatch, Jeremy Irvine,, Tom Hiddleston, David Thewlis i Emily Watson formen part del repartiment de la pel·lícula que compatrà de nou amb la música de John Williams, col·laborador habitual d’Spielberg i 0 guió de Lee Hall.
Caballo de batalla (War horse) està nominada a sis Oscars  Millor fotografia, millor direcció d’art, millor so, millor banda sonora, millor edició de so i millor pel·lícula.

En catalàla la novel·la ha estat publicada per l’editorial Estrella Polar.

El planeta de los simios s’ha convertit en tot un clàssic de la ciencia-ficció gràcies també a les adaptacions cinematogràfiques. Descatalogada durant força anys ara l’editorial Minotauro ha decidit recuperar-la en la seva col•lecció Clásicos Minotauro.

L’obra es desenvolupa en un futur proper, quan tres astronautes aterren en un planeta que sembla idèntic a la Terra. Encara que la seva exuberant naturalesa, el seu clima temperat i l’atmosfera respirable fan d’ell un paradís, aviat descobreixen la terrible veritat: en aquest món els humans són bèsties salvatges i els simis han desenvolupat intel•ligència.
Ulisses Mérou tractarà, per tots els mitjans, descobrir el secret de tan temible civilització, sense saber si això el convertirà en el salvador de la raça humana o en l’últim testimoni de la seva desgràcia.

Pierre Boulle va néixer a Avinyó en 1912 i és l’autor d’altres novel•les com El pont sobre el riu Kwai (1952).

Maurizio de Giovanni ha publicat les novel•les L’hivern i la primavera del Comissari Ricciardi (La Campana/Lumen) . El seu comissari Ricciardi formar part de les noves veus de la literatura negra italiana.
Ricciardi té 31 anys i és comissari de la policia criminal de la Reial Prefectura de Nàpols.És un personatge estrany i poc donat a les relacions socials. És més aviat esquerp i viu capficat en la seva feina de policia. Ajudat en tot moment pel sergent Maione , Ricciardi té la particularitat i el do de poder veure i escoltar les últimes paraules dels morts. Aquest fet que el pot ajudar en les seves investigacions també li provocarà certes angoixes.
L’illa dels llibres entrevista a Maurizio de Giovanni.   Jordi Milian

Les històries del comissari Alfredo Luigi Ricciardi tenen el seu origen en un relat que va publicar l’any 2005 i que va ser premiat.Jo diria que aquesta història és la idea que després va permetre crear la saga de Ricciardi. Però en aquell moment no hi havia una planificació. Tot s’ha fet novel•la per novel•la, de fet a la primera hi ha la presentació del personatge que després ha anat evolucionant.

Per què decideix ambientar-se en el Nàpols dels anys 30 i no en l’actual?Perquè odio la investigació científica. Crec que la investigació científica va matar la investigació de la passió. Hi ha una passió rere un crim o rere una investigació. Els anys 30 són els darrers anys on un comissari pot anar a veure quina és l’emoció que ha provocat un determinat crim.

Gràcies a les seves novel•les, vostè obre una finestra al lector per què vagi observant les diferents escenes que formen part de les novel•les. Recrea una societat i una època.Precisament la novel•la negra és això, és realista. Una novel•la negra bona ha d’adherir-se a la realitat i has d’inventar una història que ha de ser dintre de la realitat.
Precisament fas això, obres una finestra per mostrar aquesta realitat.

Què aporten les seves novel•les al gènere negre?

El dolor, la compassió. El compartir el dolor dels altres i no donar l’esquena al dolor dels altres.

El personatge del comissari té un do un poder que no hem vist en d’altres inspectors o comissaris de policia. És capaç de veure i sentir les darreres paraules dels morts.. Això que podria ser una eina important per a resoldre els casos també es converteix en un problema i viu el dolor de les víctimes…No, és una ajuda. En absolut i això fa que Ricciardi es trobi fora de joc. Participa massa de la seva feina. Si nosaltres participem massa en un assumpte fa que no veiem bé la realitat. De vegades has de fer un pas enrere per veure les coses clares. Ricciardi no és bo, no és intel•ligent, i participa completament en la seva feina. Ell té la necessitat sempre de reparar alguna cosa en el seu interior.

Des de el punt de vista psicològic el comissari Ricciardi és un personatge estrany i poc donat a les relacions socials. És més aviat esquerp i viu capficat en la seva feina de policia. Vostè és esclau de la seva feina com a escriptor?

En absolut. Sóc molt diferent. Penso que s’ha de treballar per viure però ha der un mitjà no un fi.

Només li veiem  al seu comissari un raig d’humanitat quan descobrim el seu amor a Enrica. Un amor especial que el comissari viu en secret. Mai ha creuat una paraula amb l’Enrica. Aquesta anirà evolucionant?

L’amor és una malatia per Ricciardi. Com a tal, s’ha d’evitar però, és inevitable. Ricciardi és un home i evita aquest amor. A les properes novel•les aquesta imatge de l’Enrica a la finestra es convertirà en una olor, una presència i això ho canvia tot…..

Quatre novel•les publicades del comissari Ricciardi i casdasquna d’elles ambientades i situades en una estació de l’any diferent.
De fet ja en tinc cinc novel•les publicades. La nova sèrie no hi haurà estacions sino que seran festes populars típiques de la ciutat. Això m’ajuda a explicar una ciutat i les seves tradicions

Això vol dir que tenim Comissari per temps…..
Si no fa nosa si. Jo encara no m’he avorrit d’escriure sobre el comissari. Si m’avorreixo un dia deixaré d’escriure.

Ha pensat en la possibilitat d’una adaptació al cinema?
Hi ha un projecte per la cinquena novel•la que ha sortit a Itàlia. Depèn de moltes circunstàncies. Jo no sóc gelós alhora de compartir el personatge però que es faci o no per mi m’es igual.

Podeu escoltar l’entrevista en format podcast amb traducció de Daniela Fraschetti.

‘Massa de goma significava contenidor humà. Contenidor humà significava transport de narcòtics. Un home mort en relació amb un transport de narcòtics significava assassinat per drogues. I un assassinat per drogues significava gairebé sempre una investigación d’un munt d’hores i un munt de recursos’.

Curiosa història la dels dos autors suecs. Anders Roslund és periodista i Börge Hellström un  exconvicte  i fundador de ‘Kriminellas Revansch i Samhället (KRIS), una organizació que lluita per prevenir delictes i que ha ajudat a centenars de joves a reinsertar-se a la societat.

Aquesta parella de suecs ha captivat a la crítica amb unes novel·les molt directes i plenes d’acció.

Tres segons compta  com  a protagonista el comissari de la policia d’Estocolm, Ewert Grens, que haurà d’investigar un cas relacionat amb el tràfic de drogues.

En aquesta ocasió, el comissari Grens seguià les passes d’un ex delinqüent d’origen polonès, Piet Hoffman, que ha estat contractat per Eric Wilson, cap dels serveis secrets suecs, per infiltrar-se, sota el pseudònim de Paula, en las màfies poloneses de tràfic de drogues per tot el continent europeu.

El comissari Grens ja ha protagonitzat aquatre novel·les anteriorment. ‘La bestia’, ‘Box 21’, ‘Redemption’ i ‘The Girl Bellow the Street’

Fragment de la novel·la ‘Tres segons’:

Una hora antes de medianoche. El verano estaba en ciernes, pero la oscuridad era mayor de lo que él se había imaginado. Seguramente a causa del agua que borbotaba debajo, casi negra; una membrana que cubría algo que parecía carecer de fondo.
No le gustaban los barcos, o quizás era el mar lo que no le iba nada, siempre se pelaba de frío cuando el viento soplaba como en ese momento y la ciudad de Świnoujście desaparecía lentamente. Solía quedarse de pie con las manos fuertemente aferradas a la borda y esperar a que las casas dejaran de ser casas y se convirtieran en pequeños cuadrados que se disolvían a medida que la oscuridad que lo arropaba se hacía más densa.
Tenía veintinueve años, y miedo. Oía gente que se movía tras él, gente que también estaba en camino; una noche y unas pocas horas de sueño y se despertarían en otro país.Se inclinó hacia delante y cerró los ojos, parecía como si cada viaje fuera un poco más jodido que el anterior y su alma se hubiera vuelto tan consciente de los riesgos como su cuerpo, su mano temblorosa, la sudorosa frente y las mejillas encendidas a pesar del frío que sentía, expuesto al agresivo y cortante viento. Dentro de dos días. Dentro de dos días estaría ahí otra vez, pero de regreso, ya se habría olvidado de la promesa que se había hecho a sí mismo de no volver a hacerlo.

 Podeu llegir-me més en aquest enllaç

Durant tot un any es realitzaran arreu del món exposicions, obres de teatre i molts homenatges dedicats a l’autor.

Londres serà  sense cap mena de dubtes, la ciutat que més actes acollirà però  Barcelona també vol sumar-se al bicentenari del naixement de Dickens amb una exposició  a l’Fnac de plaça de Catalunya amb les portades de les seves novel·les 

Peter Ackroyd és l’autor de la biografia Dickens. El observador solitario que ara recupera l’editorial Edhasa. Més de 700 pàgines de biografia on coneixerem detalls de la seva vida i de l’èxit  que ja va viure com a escriptor en vida.

Per un altre banda l’editorial Alfaguara recupera la novel•la El último Dickens, de Matthew Pearl.
A L’ultim Dickens/ El último Dickens, Pearl ambienta la novel•la a l’anglaterra victoriana oferint una bona descripció de l’època on també descriu el Boston de finals del segle XIX i l’India colonial. Charles Dickens va morir sense poder donar punt final a la seva novel•la The Mystery of Edwin Drood. Només la Reina Victòria hauria conegut el final,en boca del propi Dickens.
Corre l’any 1870. Quan la notícia de la mort sobtada de Charles Dickens arriba a l’oficina dels seus editors americans, Fields & Osgood, un dels socis, James Osgood, envia el seu empleat de confiança, Daniel Sand, a esperar l’arribada de la novel•la inacabada de Dickens. Però el manuscrit no arriba mai i el cos sense vida de Daniel Sand és descobert al moll de la ciutat Osgood es veurà abocat a una recerca transatlàntica per trobar la novel•la que creu que salvarà el seu negoci venerable i ajudarà a desemmascarar l’assassí d’en Daniel.
Pearl recrea la vida i la mort de l’escriptor, i dóna vida a una trama policíaca amb tres asassinats en tres continents diferents i on també es fa ressò d’altres temes com el tràfic d’opi, el negoci editorial i la pirateria de llibres. El club Dante i L’ombra de Poe (Columna/Alfaguara) són els altres títols publicast per l’autor nord-americà

John Locke, és el primer escriptor independent que ven més d’un milió d’ebooks a internet. Les històries de l’exagent de la CIA, Donovan Creed han captivat a molts lectors gràcies a unes novel·les amb un ritme cinematogràfic plens d’acció.

Si voleu un exemplar en format paper podeu participar  enviant  un correu electrònic a info@illadelsllibres.com amb el vostre nom i cognoms i respondre a la pregunta:

Escriptor de novel·les negres i policia.  Juga amb avantatge respecte altres escriptors del gènere?
La paraula escriptor em mereix molt de respecte. Jo explico històries i m’encanta.   Sempre m’agradat explicar-ne i pel que fa a  la feina de policia, no deixa de ser  treballar en una balconada  a primera fila davant de la societat.  Si t’apassiona el comportament humà i observar a la gent, com van i venen, i com fan les coses, la feina de policia és idònia. Si a més t’agrada explicar històries, llavors  la relació és directa.

‘Quan la nit mata el dia’ va guanyar la 4ª edició del Premi Crims de tinta. Què va suposar guanyar aquest premi?

Em vaig sentir profundament honorat. Ja em sembla meravellós que uns institució policial com els Mossos d’Esquadra doni premis per un llibre. Estic per una banda sorprès i per un altre banda molt agraït.

La novel·la negra viu un bon moment. Quina és la clau de l’èxit actual del gènere?

La novel·la és moltes coses però el que te és el rerafons de la història, la societat on vius.   La novel·la no sol ser una història d’amor on tot acaba bé. La novel·la negra situa a  ser l’ésser humà  en situacions extremes, difícils o complexes.  La novel·la negra t’explica la societat on vius sense maquillar, acabada de llevar al matí sense pentinar.
La novel·la negra com diu Andreu Martin no deixar de ser un joc i un diàleg entre qui llegeix i escriu amb un clara intenció de passar l’estona llegint.

Cada novel·la que escriu vol  reflexionar o posar èmfasis en un tema determinat. 

Abans del silenci’  està ambientada  en els darrers tres  mesos de la guerra civil  on faig  una reflexió sobre el sentit del  deure d’un policia  en temps de guerra. Quan tot s’enfonsa tu que fas? Has de seguir sent  el referent de seguretat de  la llei davant de tothom o bé salves la teva vida?
A ‘Ginesta pels morts’  tracta sobre el desplegament del cos de Mossos d’Esquadra  i  el desarrelament que han patit molts membres dels Mossos d’Esquadra.  És la història d’un sergent de Barcelona que es troba amb l’Empordà profund.
Pel que fa a la novel·la  ‘Quan la nit mata el dia’, és una visió de com funcionava la policia en ple franquisme i una reflexió sobre el que volia dir ser policia  durant el  franquisme.

L’editorial Alrevés ha publicat fa poque setmanes ‘Torn de nit’  en la seva col·lecció de novel·la negra batejada amb el nom de Crims.cat…

Torn de nit és una novel·la negra i no és una novel·la negra,. És una petita història sobre els  policies. És una reflexió  molt irònica i que explica l’arribada de les noves al cos policial.
M’agrada reflexionar sobre  els policies i els homes i dones que treballem amb carrer.   Homes i dones que tenim dies millors i pitjors……. 

‘Quan la nit mata el dia’ és un intent d’explicar el franquisme. Està situada a finals dels 50 en una època  on el franquisme continua  igual de bèstia i de repressor  però es parla de cavis tot i que continua la dictadura en essència.
En aquest teló de fons es parla de la Brigada d’Investigació Criminal, la Político sindical   i de la relació entre totes dues.
També tracta de la relació de policia amb la població que intenta superar el tràngol de la guerra civil…..

És tota aquesta complexitat barrejada amb l’assassinat  del delegat local de la Falange. A partir d’aquí és una història  que narra la investigació  relligada  amb una   història d’amor d’una mestre republicana que ho ha perdut tot i s’enamora d’un policia de la Brigada Criminal que a ulls d’ella representa el règim i viu la relació d’amagat.

M’han dit que era atrevit però jo ho vaig plantejar d’una manera molt simple. Vaig conèixer molta gent  de la policia armada i del inspectors. En el meu record no mel’s imaginava parlant en català. Algunes van integrar però mai van deixar el castellà.
Per exemple, un inspector de la Brigada Político Social no me l’imaginava parlant en català, no podia,  ..
A més el llenguatge administratiu del franquisme  que llavors feia por  ara dona  molt de joc. I em va semblar molt natural que parlessin en castellà a la novel·la.   No és fruit de cap experiment, és una realitat.

De moment ha publicat quatre  novel·les.  Ja es troba treballant en propers projectes editorials?

Doncs si.   Ara n’he escrit un altre que està ambientada en la postguerra

L’entrevista  també  en aquest podcast.

Per poder participar els lectors de L’illa dels llibres han enviat les seves respostes a la pregunta: Quin  autor i/0 personatge de novel·la negra us agrada més?

Entre totes les respostes rebudes s’ha fet el  sorteig de  5 exemplars dels dos primers títols publicats a LaButxaca:  Els gossos de Riga i La lleona blanca.

Els guanyadors  d’una novel·la de Henning Mankell són:

Henning Mankell està considerat com un dels autors detacats de la novel·la negra sueca.
El seu inspector Wallander ha captivat a molts lectors i fins i tot ha protagonitzar diverses sèries de televisió.
L’editorial Labutxaca serà l’encarregada de la publicació de les novel·les de Henning Mankell  en format butxaca després d’un acord amb l’editorial Tusquets.
Les novel·les de Henning Mankell  s’han traduït   a més de trenta-set llengües i mereixedores de nombrosos premis, han estat adaptades al cinema i la televisió.
Labutxaca publicarà tots el títols de la sèrie Wallander en menys de dos anys. De moment s’han publicat els dos primers títols Els gossos de Riga i La lleona blanca.
Aquest 2012 també es publicaran Assassins sense rostre, L’home que somreia i La falsa pista

Consulteu algunes de les respostes rebudes.

Si he d’ escollir un entre tots, sense cap mena de dubte, Agatha Christie, ja que aquesta autora va ser la que em va introduir al món de la novel·la negra. Recorde llegir els seus llibres des de petita, i fins ara, sóc una enamorada d’ aquest gènere.   Laura Pruñonosa

el meu autor preferit de novel.la negre és el John Connolly i el seu personatge Charlie Parker. Alejandro Gómez

He estat desde menuda gran fan del Sherlock. . Ana Colomer

Un dels meus preferits, és Adam Adamsberg de la Fred Vargas. Tot i que n’hi ha molts més, esclar. Però aquest n’és un . En Wallander també està molt bé. Té molt de mèrit com a persona.   Montserrat Duran

A mi m’agrada molt JEAN-CLAUDE IZZO, amb el seu Fabio Montale i la seva Marsella. Maria Rosa Duran

Henning Mankell i el seu personatge l’inspector Kurt Wallander. Marta Canalís

M’ha agrada Vazquez Montalban¡¡¡. Carme García

 M’agrada molt Donna Leon.  Lourdes Dinares

Andrea Camilleri és l’autor de novel.la negra que m’es m’agrada, i ademés l’autor de les novel.les més divertides, i el personatge: Salvo Montalbano.  Meritxell Martí

John Connolly i el personatge Gunther.   Albert de Francisco 

Patricia D. Cornwell i la seva metge forense Kay Scarpetta.  Vinyet Calvet

Autor: Mankell i personatge: Salvo Montalbano d’en Camilleri.  Eugènia Vidal

Autora: Agatha Christie i  personatge: Hercules Poirot.  Xavier Jansana

La meua resposta a la pregunta no viatja molt lluny de casa nostra. Cal dir més noms que Manuel de Pedrolo, a l’hora de parlar de novel·la negra?. Oriol

L’inspector Charlie Parker de les novel·les de John Connolly. Germán Muñoz

Patricia Highsmith.  Paula Pardo

El meu autor prefit de novel.la negra és Donna Leon, i el meu personatge preferit és el Comissari Guido Brunetti. Elena Serra.

Manuel de Pedrolo.  Sergi Pigrau

El meu autor preferit de novel·la negra és James M. Cain i el seu llibre El cartero siempre llama dos veces. Una gran obra!. Anna Alfonso

Personatge: Comissari Jules Maigret. Miquel Huix

A mi el personatge que més m’agrada és el Comissari Montalbano, de Camilleri. L’ambient, la platja siciliana, la gastronomia, l’humor, els casos…  Begoña Navarro

M ´agrada H. Mankel i tots els seus personatges.  Sara Girona
Camilla Läckberg  i el seu “alter ego”: Erica Falck. Manel Aljama

A mi l’autor de novel.la negra que més m’agrada és: Jim Thompson. De casa, també m’agrada la Teresa Solana i els seus bessons.  Maria Viladot

Andrea Camilleri.  Elisenda López

És difícil respondre a aquesta pregunta perquè hi ha autors que són molt bons, però darrerament  llegit una novel·la que m’ha sorprès molt positivament: “La devoció del sospitós X”, la qual us recomano si us apassiona aquest gènere. Per tant, la meva resposta és: Keigo Higashino (escriptor japonès).  Mariona Rifà
El meu autor preferit de novel·la negra és Manuel Vázquez Montalban. Joaquim Gómez

Assa Larsson. M Victòria Gironès.

RAYMOND CHANDLER i el detectiu PHILIP MARLOWE. Mònica Pueyo.

El personatge que més m’agrada és Butxana, de Ferran Torrent. I també Jaritos de Markaris. Molt mediterranis els dos.   Beatriu Navarro

La meva resposta a la pregunta: -Sense cap dubte l’inspector Wallander. Montse Farrés

L’ autor que més  m’agrada, sens dubte, es Edgar Allan Poe!!!!!!  Lluis Ribes

MARC SERGIOT  El millor inspector. Mònica Margets

L’autor de novel·la negra que més m’agrada és Mari Jungstedt. Jordi Bruguera
Mi favorito es Carvallo del inolvidable Vazquez Montalbán.  Pilar Ugidos.

Autor de novel.la negra preferit: Andrea Camilleri i el personatge: Salvo Montalbano. Glòria Baró

Marc Pastor, em va encantar La Mala Dona.    LAURA BALSELLS

A mi m’agraden molt els autors nòrdics com per exemple, Camilla Lackberg i el mateix Mankell. Moltes felicitats per la feina que feu des de la paradisiaca illa dels llibres!  Maite Garcia
Dashiell Hammett.  Mima Isart

un dels autors de novel·la negra que més m’agrada (és difícil fer una tria) és Raymond Chandler. El vaig descobrir amb l’obra mestra “La dama del llac”. Diana Buïgues

M’ho feu dificil per mi son dos , l’autor es: MERKARIS/MANKELL i el detectiu tambe: JARITOS/WALLANDER dels dos hp he llegit tot. Josep Ramon Coll

L’autor és PHILLIP K. DICK. Jaume Escrigas.

Resposta: Hercules Poirot, inigualable i inoblidable!! Tant que el meu nick de facebook és Chantal Poirot en el seu honor, no en podia triar un altre!. Miriam Rovira

L’autor de novel·la negra que m’agrada més és l’Andrea Camilleri.  Montse Campoy.
El meu personatge o autor favorit de novel.la negra.
M’és molt difícil dir un sol nom d´autor o personatge de novel.la negra. Com a lector sóc infidel i no sóc seguidor incondicional d’un sol nom. Una de les meves aficions més sanes és la promiscuïtat a l’hora de practicar la lectura.
 En tot cas, hi ha tres títols de novel.la negra que vaig llegir l’any passat i em van agradar molt:
 - Teresa Solana, Negres tempestes amb la inspectora Norma Forester.
- Marc Pastor, La mala dona amb l´inspector Corvo (encara que no soportés el seu abús de brillantina als bigotis i cabell, ja que em venia l´imatge d´un prototip Alfons XIII coetani de la seva època).
- Camilla Läckberg, La princesa de gel.
I un clàssic de la meva juventut, més que novel.la negra, novel.la de detectius: el personatge Flanagan creat per Andreu Martin i Jaume Ribera. Quina nostàlgia  Jordi Taravilla

Com a exemple Francesc Miralles també recull els pensaments de Thomas Jefferson i els seus deu principis per a una bona vida
1. Mai no deixis per demà el que pots fer avui.
2. Mai no molestis un altre amb alguna cosa que puguis fer per tu mateix.
3. Mai no gastis els diners abans que no els tinguis.
4. Mai no compris el que no vols només perquè sigui barat.
5. L’orgull ens surt més car que la fam, la set i el fred.
6. Mai no ens penedirem d’haver menjat massa poc.
7. Res no és difícil si ho fem de bon grat.
8. Quant dolor ens han causat les desgràcies que mai no han passat?
9. Pren-te les coses sempre per la seva banda amable.
10. Quan estiguis enfadat, compta fins a deu abans de parlar; si estàs molt enfadat, compta fins a cent.

Llibre pràctic que es pot llegir seguit o aleatòriament. Sempre pausadament abans d’anar a dormir o bé per començar el dia amb optimisme.

Mentre molts esperen amb ganes l’estrena de la pel·lícula de El Hobbit, recoman la seva novel·la escrita per J. R. R. Tolkien i que va aparèixer abans que la famosa trilogia de El Senyor dels Anells. A diferència d’aquesta darrera obra la lectura de El Hobbit no se fa gens feixuga pel que fa a descripcions narratives. La història és senzilla, quasi com llegir un conte.

Tot comença quan el mag Gandalf i un grup de nans comprometen al hobbit Bilbo Bolsón perquè dugui a terme una perillosa missió: la de robar el tresor de Smaug. S’ha de tenir en compte que alguns dels personatges i alguns fets tendran la seva continuació a El Senyor dels Anells.

No fa falta ser amant de la literatura fantàstica perquè un/a entengui i li agradi aquest tipus de relats. Només basta tenir ganes d’evadir-se del món real, deixar-se endur per les paraules de Tolkien i fer volar la nostra imaginació. Segur que aquesta novel·la vos farà viatjar a un món increïble ple d’aventures.

Dies abans de la publicació  del llibre s’ha creat un certa polémica arran de la eliminació de les senyeres  en l’edició castellana.
Segons fons de l’editorial Estrella Polar, la publicació d’aquesta aventura ubicada a Barcelona  i en el dia de Sant Jordi, va nèixer com una proposta de l’editorial catalana als creadors de Gerònimo Stilton  El llibre i la  rosa es converteix en El dia del libro en l’edició castellana.
A banda d’aquesta polémica El llibre i la rosa será de nou un èxit editorial tenint en compte la gran acceptació amb la que compta el ratolí més famós del moment.

Més d’un milió d’exemplars venuts en català.
La clau del seu èxit han estat unes històries plenes d’aventures i el seu llenguatge directe amb una la lectura molt amena i dinàmica gràcies a la gran quantitat d’il·lustracions en clau d’humor i els jocs tipogràfics que acompanyen el text; i el seu protagonista, tot i ser un adult, és molt proper als nens.
Xifres com el més d’un milió d’exemplars venuts en català de totes les edicions de les  aventures d’Stiton són dades  a tenir en compte. 

Després de l’èxit entre els lectors catalans, Stilton ha decidit retre un homenatge al Sant Jordi protagonitzant una història on no hi falten, llibres, roses i castells…..

“Un perfum de primavera omplia l’aire: un ventet lleuger em pessigollejava el morro, el sol brillava, una parella de coloms festejava a l’ampit de la finestra del meu despatx i jo… jo sospirava pensant en una misteriosa rosegadora! Per sort, la meva germana Tea em va portar a la ciutat més alegre del món, Barcelona, a la descoberta de l’extraràtica Festa del Llibre i de la Rosa: la Diada de Sant Jordi!”

És la Barcelona que em sento comode alhora de narrar. És una Barcelona de barris on he viscut jo, de bars econòmics, de gent treballadora de classe mitja i baixa.
No és un afany reivindicatiu sinó que és el món que m’interessa. Alhora de triar determinats escenaris d’una Barcelona que ha estat descrita i escrita tantes vegades i per tanta gent , has de mirar quins territoris busques i has d’intentar ser diferent.

S’ha parlat de consolidació amb la tercera novel•la.

Són coses que tampoc controles tu. Tarde mal y nunca es va presentar abans de publicar-se en diverses editorials i cap es va interessar. Després, resulta que va funcionar. Intento fer-ho cada vegada millor i aquesta novel•la donat el ressò de l’altre novel•la, jo estava molt més còmode i segur de mi mateix.
De totes maneres quan jo tenia vint-i-dos anys vaig treure un llibre de poemes que va tenir molt ressò i després em vaig passar molt de temps en una altre dimensió. Potser són coses que em passen vint-i-dos anys però ja està bé.

Els personatges i els diàlegs, els punts forts de No llames a casa Pel que fa als personatges que apareixen a la novel•la els podríem qualificar d’outsiders i de persones sense un futur i un present gaire clar.

Jo crec que un escriptor té aquesta obligació per no escriure clixés. Has de versemblant amb el que escrius. Hi ha una sèrie de personatges que són més literaris que d’altres però aquells que han intentat tenir coses i les han perdut o que estan en procès de redempció, crec que són més interessants que no pas els triomfadors. Dónes veu a tot un seguit de personatges que no solen protagonitzar novel•les…… Això ho tinc clar. La novel•la està construïda per personatges que no són protagonistes de les seves vides ni tampoc d’altres llibres.
Escric el que vull escriure i com ho vull escriure. Són les coses i els personatges que m’interessen.

Les teves novel•les estan classificades com a gènere negre però Potser aquesta etiqueta és l’excusa per escriure?

Quan vaig acabar Tarde mal y nunca no vaig pensar mai que era novel•la negra. Després van ser els lectors qui ho van dir. No penso en etiquetes i crec que novel•les com El cartero llama dos veces si que és novel•la negra i és similar a la meva. Les etiquetes funcionen bé quan un lector entra en una llibreria i sap on ha d’anar.
Si això aconsegueix que el lector arribi a la novel•la, doncs perfecte.

La poesia ajuda alhora d’escriure les novel•les?

Jo no canvio el registre quan escric novel•la o poesia. Escric igual prosa que poesia. La poesia et dóna una mirada determinada sobre les coses, la gent i la realitat. Intento que vagi a favor meu i que la prosa no sigui massa poètica.

Abans de publicar-se no llames a casa ja es va anunciar l’adaptació cinematogràfica de la novel•la per part del director vasc Daniel Calparsoro. Normalment és a l’inrevés..

Quan vaig publicar tarde mal y nunca estaba pensant en quin director m’agradaria que fes una pel•lícula d’una novel•la meva. El Daniel m’agrada molt com a director i li vaig enviar la novel•la. Llavors, ell em va preguntar que estaba escrivint en aquell moment i li vaig comentar l’argument de No llames a casa. La idea i l’argument li va encantar. Finalment em va comprar els drets per fer-ne una adaptació al cinema.

També podeu escoltarl’entrevista  amplicada en aquest podcast.

El rodatge d’Ullals començarà el mes de setembre sota la direcció d’Alberto del Toro Salvador Macip ha estat el responsable també de l’adaptació cinematogràfica.

Escándalo Films és la productora de l’ESCAC responsable de films com Eva i Tres dies amb la família. El projecte es presentarà als distribuïdors internacionals en el mercat del proper Festival de Berlín, que se celebra del 9 al 18 de febrer.

Ullals: la novel·la.
Inspirada en un cas real arran de la notícia publicada l’any 2006 en alguns mitjans de comunicació sobre uns presumptes maltractaments patits per uns nois estrangers en un reformatori de característiques molt especials, situat a l’Alt Empordà, Ullals (La Galera) ens ofereix una  història de misteri i terror
El Vicent, un adolescent de classe alta, acostumat a fer el que vol, és internat en un campament exclusiu famós entre l’elit, pel seu èxit en reeducació de joves conflictius. En Vicent comprova ben aviat els seus mètodes. A poc a poc s’haurà d’anar adaptant a un món malsà de disciplina cruel i extrema. Però en Vicent veurà que tot això no és, ni de bon tros, el pitjor que li pot passar. Aviat tindrà noticíes d’unes misterioses criatures, salvatges i assassines, que assetgen les instal·lacions.

La novel·la va ser guardonada amb Premi Joaquim Ruyra de Literatura 2011.

Enllaços destacats: Entrevista amb Salvador Macip i Sebastià Roig 

1-El I Concurs de Microrelats ha estat l’article més vist del mes de gener.

Gran èxit de participació del I Concurs de Microrelats de L’illa dels llibres. 87 relats presentats entre les dues categories establertes. Destaca el gran seguiment demostrat pels lectors  de L’illa.

2-Els 25 del 25. La llista de les 25 recomanacions nadalenques  per les festes nadalenques

3-Albert Espinosa i la novel·la ‘Si tu em dius vine ho deixo tot però digue’m vine’
‘Si tu em dius vine ho deixo tot però digue’m vine’ és el títol de la darrera novel·la del guionista, director i escriptor Albert Espinosa.
Espinosa parla a l’entrevista realitzada a L’illa dels llibres  de la nova novel·la, dels seus treballas al cinema i sobretot de l’èxit de la sèrie de Tv3 ‘Polseres Vermelles’
Si tu em dius vine ho deixo tot, però digue’m vine va ser la novel·la més venuda del Sant Jordi.
El guionista i escriptor Albert Espinosa  ha liderat sempre la llista dels articles més vistos a L’illa dels llibres
4-11 Novel·les imprescindibles del 2011.  Llista amb 11 novel·les que han destacat durant l’any 2011.

5-De pèl a pèl  erostime en català.  Article dedicat  a la nova col·lecció editorial de Cossetània dedicada a la novel·la erótica.‘De pèl a pèl’ segons informa l’editorial Cossetània  compaginarà la publicació d’obres inèdites amb la recuperació de textos remarcables de la literatura catalana que poden tornar a despertar l’interès dels lectors.
De moment  s’han publicat tres llibres.  ‘Conys saborosos’ de Valerià Pujol ,  ‘69(Antologia eròtica)’ de Celdoni Fonoll i ‘Morbo’ de Roser Amills

6-La batalla del bestseller. Repàs de les  novetats destacades del primer trimestre del 2012.
Federicco Moccia, Paul Auster, Daniel Glattauer, George R.R Martin i Sara Lark publiquen novetat aquest primer trimestre.

7-La collita catalana del 2012 arrenca amb força.

  Article dedicat a les novetats editorials en català del 2012.
Xavier Bosch, Gabriel Janer Manila, Albert Villaró, Jordi de Manuel, Valentí Puig, Lluis Llach publiquen novetats aquest primer trimestre.

8-Un 2012 ben negre.

Article dedicat a les novetats destacades del gènere negre.
La novel·la negra tornarà a protagonitzar novetats destacades aquest primer trimestre amb Jo Nesbo, Mari  Jungstedt, Mankell, i Assa Larsson entre d’altres publicaran novetats.

9-Sorteig de 5 novel·les de Henning Mankell.  Nou concurs de L’illa dels llibres amb el sorteig de novel·les  de butxaca de l’escriptor suec Henning Mankell.

10-Les millors cançons de bressol catalanes recopilades per Carme Riera.
L’escriptora mallorquina ha realitzat una gran recerca per apropar-nos a cançons de bressol antigues i actuals. Un treball on recupera la tradició oral que ha  passat de generació en generació i també peces escrites per autors com Carles Riba, Apel·les Mestres, Maria Merce Marçal, Narcís Comadira, Àngel Guimerà,  Miquel Martí i Pol, Jacint Verdaguer, Joan Margarit o  Enric Cassasses.
El llibre inclou un cd amb cançons de bressol interpretades  per Mirna Vilasís i Xavi Múrcia, membres del grup Samfaina de Colors.