0 Flares 0 Flares ×

L’Illa dels Llibres us ofereix un repàs dels noms destacats del món del llibre que ens han deixat aquest 2018.

Al gener ens deixava el poeta xilè Nicanor Parra als 103 anys. Va rebre destacats guardons literaris com ek Premio Cervantes. També a principis d’any, el 22 de gener moria una de les grans autores de la novel·la de ciència ficció i fantasia, Ursula K. Le Guin als 88 anys. Terramar, La mano izquierda de la oscuridad i Els desposseïts són algunes de les seve sobres més destacades.

El 12 de febrer ens deixava, Joan Fontcuberta, traductor de Stefan Zweig, Kafka i Thomas Mann. El 2010 va rebre el Premi Ciutat de Barcelona de traducció 2010 per la traducció de La impaciència del cor(Quaderns Crema, 2010), de Stefan Zweig. Nascut a l’Argentina l’any 1938 Joan Fontcuberta Gel era catedràtic d’universitat i professor de traducció a la Universitat Autònoma de Barcelona. També ser el traductor de  Günter Grass, Hermann Broch Thomas Bernhard, Heinrich Heine, Herta Müller i Franz Kafka.

El 24 març moria als  62 anys l’escriptor de novel·la negra, Philip Kerr. Les novel·les de Philip Kerr combinen novel·la negra i història. Dos elements que l’escriptor d’Edimburg va saber lligar perfectament  gràcies al personatge de Bernie Gunther. Amb un rerefons polític i social situat a l’Alemanya nazi, Kerr utilitzava la novel·la negra com a excusa per oferir una excel·lent radiografia de l’època.
La sèrie, Bernie Gunther  va iniciar-se amb la publicació de la Trilogia Berlinesa(Violetas de marzoPálido criminal  Réquiem alemán), 

El 2 d’abril era el llibreter Paco Camarasa qui ens deixava als 62 anys. Nascut a València l’any 1950, Paco Camarasa va destacar pels seus coneixements sobre la novel·la negra com a llibreter al capdavant de la mítica Negra y Criminal que va obrir l’any 2002 al costat de laMontse Clavé, i també com a comissari del festival BCNegra.
L’ajuntament de Barcelona li va lliurar l’any 2017 la Medalla d’Or al Mèrit Cultural,  en reconeixement a la seva contribució a la vida literària de Barcelona, on va desenvolupar la seva carrera professional per transmetre la seva passió per la novel·la negra. Aquell dia, Paco Caramarasa  assegurava que “Es pot viure sense llegir novel·la negra, però la veritat és que es viu molt pitjor”.

Un dels grans de la literatura, Tom Wolfe, l’autor de ‘La foguera de les vanitats’ i també l’impulsor de l’anomenat Nou Periodisme ens deixava el 15 de maig.
Nascut a Richmond, Virginia, l’any 1931, fill d’un agrònom i una dissenyadora i estudia literatura i periodisme a la Universitat Washington and Lee.
Va ser  col·laborador en diverses revistes i diaris nord-americans com “TheWashington Post”, “Enquirer” i “New York Herald”. Al costat de periodistes com Rex Reed, Hunter S. Thompson i Jimmy Breslin, va crear l’anomenat “nou periodisme”, on afirmava que els periodistes poden adoptar tècniques reservades tradicionalment a la ficció i originar així una nova forma de narrativa.

El 23 maig, un dels eterns candidats al Premi Nobel de Literatura, Philip Roth, moria als 85 anys. L’autor d’obres com ‘La pastoral americana’ o ‘M’he casat amb un comunista’ era un dels refrents de la literatura nord-americana. Philip Roth,  va nèixer a Newark (Nova Jersey, EUA) al 1933, fill d’una família jueva emigrada des d’Ucraïna i està considerat un dels millors autors nord-americans dels últims 25 anys.
Al llarg de la seva carrera literària va rebre importants premis: el Pulitzer per ‘La pastoral americana’,  el Man Booker International, el premi Príncep d’Astúries, la Medalla Nacional de les Arts i la medalla d’Or de Narrativa, anteriorment lliurada a escriptors destacats com  John Dos Passos, William Faulkner i Saul Bellow.  Entre les seves obres més destacades hi ha ‘Pastoral Americana’, ‘M’he casat amb un comunista’, ‘Zuckerman encadenado’, ‘El complot contra els Estats Units’,  ‘La taca humana’,  ‘L’animal moribund’, ‘El trastorn de Portnoy’, ‘Indignació’ o ‘Nèmesi’.
Les seves novel·les s’han publicat en diversos segells editorials com Mondadori, Seix Barral, La Magrana.

El 4 d’agost moria als als 91 anys l’escriptora Lluïsa Forrellad. L’autora va guanyar el Premi Nadal amb la novel·la Siempre en capilla” quan tenia 26 anys. Aquesta obra va aconseguir força èxit en l’àmbit de públic i de crítica. Aquest fet va provocar que l’autora cinc anys desprès de la publicació de la novel·la desapareixes del panorama literari. Cinquanta anys després d’aquell premi Nadal, trencaria el seu silenci amb la publicació de ‘Foc Latent’ (Angle editorial).
Tot i aquesta perllongada absència, Forrellad no va deixar d’escriure en tot aquest temps.

Uns dies més tard, el 12 d’agost era el premi Nobel de Literatura, V.S. Naipaul qui ens deixava als 85 anys. A més de rebre el premi Nobel de Literatura, Naipaul va rebre altres guardons com  el Bookers Price o el T.S Eliot.
Nascut a Trinitat i Tobago, l’autor es va traslladar als 18 anys a Anglaterra. Amb avantpassats índis, descendent d’immigrants procedent del nord de l’índia, la trajectòria literària de Naipaul va quedar marcada pels seus orígens. Les seves obres exploren el colonialisme, l’exili, les lluites i la vida als països en vies de desenvolupament.
L’any 2001 rebria el Premi Nobel de Literatura ‘’per haver unit la perceptiva narrativa i el control incorruptible en obres que ens obliguen a veure la presència d’històries suprimides’, segons va anunciar l’Acadèmia sueca.

A l’octubre era el crític literari i escriptor Robert Saladrigas qui moria als 78 anys.
Crític literari en diversos mitjans de comunicació, especialment a La Vanguardia, des de feia quatre dècades,  on dissabte passat publicava el seu darrer article al suplement dedicat a ‘Los países’ de Marie-Hélene Lafon.
Saladrigas ha mort aquest matonada a als 78 anys, a conseqüència d’un càncer.

El 7 novembre era William  Goldman qui va morir. Guionista i escriptor va publicar la novel·la l’any 1973 però es va fer molt popular arran de l’adaptació cinematogràfica l’any 1987.
illiam Goldman ha estat un dels destacats guionistes de Hollywood i autor dels guions de ‘Dos homes i un destí’, “Harper, investigador privat” i “Tots els homes del president”. Tot i començar la seva carrera com a escriptor va decidir escriure guions de pel·lícules i fins i tot va aconseguir  dos Oscars. L’any 1973 publicava la novel·la ‘La princesa promesa’ que va obtindré un gran èxit en la seva adaptació al cinema l’any 1987 fins a convertir-se en una pel·lícula de culte.

El 12 de novembre moria el creador de Marvel Comics Stan Lee als 95 anys  i dos dies més tard era l’escriptor mexicà Fernando del PasoPremio Cervantes 2015 qui ens deixava als 83 anys.

Finalment el 28 de desembre Amos Oz ens deixava als 73 anys.Oz ha estat un dels escriptors destacats de la literatura i la seva obra ha estat traduïa a més d’una trentena de llengües, fet que distingeix a la seva obra un caràcter universal.
No va rebre el premi Nobel de Literatura. Malgrat ser un dels eterns candidats a rebre’l però va ser premiats amb d’altres guardons com el Premi Israel de Literatura, el 1998; el Premi Goethe, el 2005, i el Premi Internacional Catalunya, el 2010 o el Premi Franz Kafka, el 2013, on es reconeixia  la universalitat de la seva obra i el seu compromís amb la humanitat.
Amos Oz era considerat un dels autors hebreus més compromesos amb la pacificació del conflicte entre Israel i Palestina.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here