Dues novel·les ucròniques sobre la història de Catalunya coincideixen a les llibreries.
Aquest gènere permet a l’autor imaginar que hagues passat si en un determinat moment, els fets històrics haguessin estat diferents i com aquest canvia el desenllaç de la història que tots coneixem.
Hèctor Bofill, premi Joanot Martorell amb ‘Germans del sud’ (Edicions 62) descriu una Catalunya imperial sorgida de la victòria catalana en la Batalla de Muret. En realitat aquella batalla va suposar una derrota molt important pels exèrcits d’Aragó i el comte de Barcelona que van veure com el somni de l’expansió cap al nord començava a ser impossible.
Hèctor Bofill reescriu la història i ens trallada vuit-cents anys en el moment que una Catalunya imperial es convertirà en un dels imperis més importants de l’Europa occidental, en un món on també el dominen els asteques i mongols.
Catalunya imposa amb fermesa la seva hegemonia en els territoris veïns, tot i que Mossaràbia, un petit poble situat al centre de la Península Ibèrica, tip dels abusos dels catalans, reclama la independència de Catalunya.
Aquest cop seran els catalans qui no voldran que un territori aconsegueixi la independència i els dos bàndols utilitzaran tot el que està al seu abast per aconseguir els seus objectius.
Si Hèctor Bofill es remunta al segle XIII per canviar la història, l’escriptor Albert Villaró parteix a 
Els ambaixadors (Destino) des d’un un moment històric molt més proper que no pas ‘Germans del sud’.
El darrer premi Josep Pla també ens presenta una novel·la ucrònica per oferir-nos una ficció històrica ambientada en una Catalunya independent des del 6 d’octubre de 1934. Villaró ha escrit una novel·la que viatja pels escenaris d’Andorra, La Seu d’Urgell, Barcelona, Irlanda i Madrid fent-se la pregunta del què hauria passat si els Fets d’Octubre de 1934 haguessin tingut un desenllaç diferent.
La segona part de la novel·la Els ambaixadors transcorre el 1949, en una república catalana independent que s’està recuperant de la invasió nazi.
Albert Villaró ha realitzat una tasca molt lloable i molt acurada fins al punt de permetre’s el luxe d’oferir al lector una biografia actualitza i ucrònica dels personatges que apareixen a Els ambaixadors.
El destí de Francisco Franco serà molt diferent al que expliquen els llibres d’història perquè Villaró el fa desaparèixer en un accident d’avió el 18 de juliol del 1936, el mateix dia de l’aixecament militar que va desencadenar la Guerra Civil i serà el general Sanjurjo qui ocuparà el seu lloc.
Germans del sud d’Hèctor Bofill i Els ambaixadors d’Albert Villaró, dues novel·les que reescriuen la història de Catalunya i que ara comparteixen lloc a les prestatgeries.
Coincidència o estem davant d’un nou fenomen de la literatura catalana? El temps i els lectors ho decidiran.
