0 Flares 0 Flares ×

Albert Sánchez Piñol torna al món fantàstic i recupera l’esperit de La pell freda’ després de la seva incursió literària sobre els fets del 1714.

Els nous monstres de l’autor de ‘Victus’ són unes criatures sobrehumanes amb forma de bolet que anomena ‘Fungus’.

El món dels bolets com a recurs literari ha estat poc explotat, tot i que tenim alguns exemples com ‘Aquests catalans estan tocats del bolet!’ (Columna) de Jordi Cantavella.

Sánchez Piñol va molt més enllà i a ‘Fungus’ (La Campana) explora aspectes relacionats amb el poder, les relacions amb el poder i la monstruositat del poder centra bona part de l’argument de la novel·la protagonitzada per un anarquista, en Ric-Ric que arriba l’any 1888 als Pirineus occidentals, després de ser expulsat de la ciutat de Barcelona davant la imminent inauguració de l’Exposició Universal que requeria per part de les autoritats d’una neteja dels carrers de la ciutat de la ‘xusma’ habitual.
Anomenat Ric -Ric per les pallisses que li propinava la policia a la Barcelona de 1880 ”Quan el duien a comissaria l’estovaven amb una barra de ferro. ‘Riu, riu’ li diuent, ‘a veure si rius ara. I ell, esbojarrat, sempre contestava: Ric, ric!’. D’aquí li venia el nom”, l’anarquista buscarà als Pirineus adeptes a les seves idees llibertàries però a ‘Fungus’ aquest protagonista es convertirà en una caricatura d’ell mateix i veurem la seva  ascensió fins al punt d’autoproclamar-se ‘El rei dels Pirineus’ al seu declivi moral i personal.

L’anarquista arriba als Pirineus disposat a reivindicar el que anomena ‘L’IDEAL’ una revolució que farà canviar el món, o almenys és el que ell creu.
Arribarà a la solitària població de la Vella, on hi conviuen en Cassian, el cap dels contrabandistes o els ‘muscats’, persones que prefereixen ‘el lucre a la llei’ i que intenten fer contraban sense ser vistos per la Guàrdia Civil.

‘Bevien quantitats inversemblants de vincaud, un vi barrejat amb herbes que se servia molt calent, i quan el vincaud els pujava als ulls podien matar un home amb la mateixa eficàcia que escapçaven un conill’.

A la Vella també hi conviu la mestra de l’escola, la Mailís, que es convertirà en l’únic personatge femení de ‘Fungus’.
A les novel·les d’Albert Sánchez Piñol els personatges femenins escassegen i a Fungus tenim a la Mailís que serà cabdal en la història dels Fungus afegint una mica de seny a la història dels bolets. Preparant-se per a una possible segona part on podria ser la gran protagonista.

‘Fungus’ s’inspira en certa manera en la llegenda pirinenca dels menairons, uns personatges diminuts que només exigien feina a qui els descobrien amb la coneguda frase de Que direm, que farem!. Els personatges que ha creat Albert Sánchez Piñol, uns bolets gegants, moguts per les emocions i que com els menairons necessiten les d’en Ric-Ric qui, accidentalment, desperta aquestes criatures extraordinàries, sobrehumanes, en forma de bolet.
El seu afany per trobar el Poder vol aprofitar aquest descobriment per fer realitat la seva revolució. ‘Planificar és de burgès… L’acràcia confia en els moviments espontanis. Aquests compañeros seran la guspira que encendrà el foc revolucionari’ assegura a l’anarquista a l’inici de la novel·la.

Els bolets de ‘Fungus’ tenen una capacitat destructiva enorme i Sánchez Piñol ens ofereix alguns episodis amb dures batalles amb molta sang contra els contrabandistes, la guàrdia civil i els exèrcits espanyol i francès.

‘Tenia un bolet gegant al seu servei, un bolet que el protegia i si calia matava ossos. Ell, un pinxo de barri. Era amo i senyor d’una força descomunal que l’obeïa cegament… Allò era el Poder: el domini sobre unes forces tan submises com devastadores. El Poder!

Als elements fantàstics de ‘Fungus’ hi afegim un cert humor habitual a les novel·les de Sánchez Piñol amb frases contundents que surten del seus personatges i amb contradiccions ideològiques com en Ric-Ric un anarquista convençut, que es passa la major part de la novel·la borratxo després de grans ingestes de vincaud, exerceix el Poder sobre algú altre, fins a convertir-se en un dèspota.

Sánchez Piñol dota als Fungus amb una capacitat de llegir els nostres sentiments ‘ens poden llegir el cor, no la ment. Però òbviament, si mentim, ho saben, encara que només sigui per la discordança entre allò que sentim i allò que fem o diem. Si estem contents, ho saben; si tenim por, ho saben. Si algú o alguna cosa ens agrada o ens desagrada. Ho saben”
Els bolets es mouen pel llenguatge de les emocions i els humans pel llenguatge de les paraules, una diferència.Una frase de Brossa inicia el relat ‘La gent comuna no és conscient del poder que té’ que en permet a fer-nos preguntes sobre Realment qui exerceix el poder? Preferim manar o que ens manin?, per què obeïm?, o qui domina a qui?.

‘Fungus’ podria comptar amb nous relats en un futur, on aquest nou univers creat per Albert Sánchez Piñol, podria oferir-nos noves reflexions i aventures.
Es tracta d’una novel·la diferent a ‘La pell freda’ i ‘Victus’, però que manté l’esperit de les dues obres més populars d’Albert Sánchez Piñol on hi traspua la dualitat d’antropòleg i escriptor.

Capítol a part les il·lustracions exclusives de Quim Hereu recreant l’univers ‘Fungus’.

Jordi Milian

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here