Amb Guillem Simó ha publicat el llibre d’autoajuda ‘Arquitectura de la calma’.
Escolta l’entrevista
Arribar a un estat de calma, no és fácil, tenint en compte les situacions que ens han fet i ens fan perdre la calma en algún moment de la vida.
Podem reflexionar i arribar-hi gràcies a la meditació i als exercicis que ens proposen els dos autors amb Arquitectura de la calma (Angle editorial/Luciérnaga).
Guillem Simó i Vicenç Alujas ens proposen una guia que ens permetrà recuperar la calma interior i així arribar als seus beneficis físics i mentals.
Vicenç Alujas és sociòleg, diplomat en criminologia, màster en psicologia clínica i en desenvolupament personal i lideratge (UB). Titulat en mindfulness i coaching (ICF). Treballa al Departament de Justícia de la Generalitat, on coordina la Unitat Hospitalària Psiquiàtrica Penitenciària de Catalunya i autor també del llibre ‘Meditació Immediata (Angle/Planeta)
Què entenem per calma?
La calma es l’estat natural de l’esser humà. Els nadons son tot calma, en cas de necessitar alguna cosa ploren i després continuen en aquest estat tan meravellós. Els animals salvatges també, quan necessiten menjar o defensar-se actuen i immediatament tornen al seu estat d’origen, la calma.
Com hi podem arribar?
Per arribar a un estat de calma permanent el primer pas es adonar-nos de quines son les situacions que ens fan perdre la calma. Aquestes situacions sempre son externes. Es tracta tal i com diu “arquitectura de la calma” de construir un estat de serenor i les antigues creences cauran pel seu propi pes.
Amb la vida que porten on tot ho volem ràpidament i amb l’estrès que tot això comporta. No és difícil arribar a la calma desitjada?
La resposta està en fer un canvi d’enfocament. Simplement es tracta de parar atenció en el nostre interior, on hi ha una essència de pau i serenor. Es tracta de connectar amb el nostre interior profund per desconnectar
Suposo que hem de tenir força de voluntat?
Per obtenir un estat de calma sòlid i permanent més que voluntat el que fa falta es consciència. Entenem per consciència la virtut d’adonar-nos mitjançant l’auto-observació. Quan ens adonem que hem peerdut la calma hem d’utilitzar qualsevol de les tècniques que hi ha en el llibre per a recuperar el nostre estat natural que recordem que es la calma.
El llibre s’estructura en tres parts; Els fonaments, l’estructura i la façana per acabar finalment amb el lliurament de les claus. Bàsicament és l’evolució de la construcció d’un edifici per construir el nostre esta de calma.
Aquesta comparació serveix per adonar-nos que la calma no sorgeix, ni es troba, ni apareix… la calma es construeix!!!
Si analitzem les diferents parts, què tindríem en els fonaments?
Els fonaments son la base poder a construir una edificació sòlida. Per tant els fonaments de la calma son el connectar amb la Nostra autenticitat, o sigui deixar de banda “l’ego” i el no aferrar-se ni tenir dependències a res.
I a l’estructura?
L’estructura es allà on s’enlaira l’edifici. L’edifici de La calma s’enlaira en el moment present, hem de deixar enrere El victimisme, oblidar-nos del passat, no comparar-nos amb els altres i deixar les preocupacions i passar a les ocupacions.
I a la façana?
La façana es La part mes externa de l’edifici de la calma, i toca temes com la confiança, l’acceptació, anar a lo fàcil, no jutjar i ser mes humils
El llibre ofereix exercicis i també casos reals de persones que en un moment donat han perdut la calma però que finalment l’han recuperat.
Si, així es al finalitzar cada capítol hi ha un petit exercici que tracta de prendre nota de les situacions que ens han fet perdre la calma durant el dia i de com hem d’actuar per que no torni a passar. Respecte als casos reals tenen a veure amb el tema tractat, es tracta de situacions reals on hem canviat els noms. Els casos reals ajuden molt al lector a comprendre les solucions.
Comenta que és important saber per veure quines situacions ens han fet perdre la calma.
El mes important es adonar-nos de quines situacions ens fan estar malament. Si estem malament es que estem mal “col·locats”. Alhora el perdre la calma fa impossible que actuem bé, El fet d’adonar-nos ja fa que qüestió sigui molt mes senzilla
Quines situacions hauríem d’evitar?
Com dèiem al principi la calma es el nostre estat natural. Per tant qualsevol situació, persona o cosa que ens faci perdre la calma es anti-natural i no ens interessa. Hem d’evitar perdre la connexió amb la calma ja que ens portarà problemes físics, psíquics i emocionals.
Arribar a aquesta calma és arribar directament a la felicitat o bé és simplement un camí?
La calma es sinònim de benestar i felicitat. Es impossible gaudir d’una felicitat autèntica si no gaudeixes d’un estat de plena serenor.
La calma s’encomana?
De la mateixa manera que si entrem a una habitació i hi ha tres persones badallant, no passaran dos minuts que nosaltres també badallarem. Els pensaments negatius també s’encomanen. Igual que els badalls.
La bona noticia es que si entrem en aquesta mateixa habitació i hi ha varies persones que reflecteixen calma i serenor, nosaltres també ens encomanarem.
Arribant a l’estat de calma els beneficis són mentals però també físics.
Correcte. A banda de gaudir d’una pau mental qu ens ajudarà a viure millor amb els altres, també notarem una millora física on no tindrem tensions musculars, regularem la tensió arterial, i marxarà la rigidesa del nostre cos.
Arquitectura de la calma en els diferents capítols ens convida a gaudir del present i alliberar-se de les expectatives. Ens posem molts objectius en la vida? Com haurien de ser aquests objectius?
Els objectius han de ser: Clars: per exemple un objectiu seria “vull gaudir d’un estat de calma permanent. mesurables: que cada poc temps pugui medir els progressos. cent per cent assolibles: per exemple “gaudir d’un estat de calma” es cent per cent assolible.
Si parlem de període de temps, cal marcar-nos el temps en que ho volem aconseguir. Per exemple 10 setmanes. I sobretot que sigui un repte: en el sentit que ens motivem per arribar a la meta. En aquest cas aconseguir la calma.
A vegades tenim a la comparació i per aquest motiu comenta que hem de Reconèixer el nostre valor i no comparar-nos amb els altres.
El reconèixer que som essers únics i que no necessitem res, fa que siguem mes valents i segurs amb nosaltres mateixos. Les comparacions son voler viure la vida d’altres. Això no ens aporta res de positiu.
És important mirar al present i no aferrar-nos al passat.
Es clau!! aferrar-nos al passat l’únic que ens aporta es melancolia i tristesa. dues coses incompatibles amb la calma
No hem de ser controladors: Confiar amb els altres i deixar de voler-ho controlar tot.
Controlar es sinònim de por. Es tracta de ser nosaltres mateixos, hem de deixar anar i fluir amb El que som i… som molt!!!
A l’anterior llibre proposava practicar la meditació, concretament la meditació immediata. Quins beneficis ens portarà?
La “Meditació Immediata” es un nou concepte de meditació del segle XXI. Son meditacions curtes seguint un mètode senzill, pràctic i fàcil. Els beneficis principals son que alliberarem la ment i viurem en present. Per tant evitarem l’estrés i les preocupacions
La meditació immediata es pot fer en qualsevol lloc?
Si, en qualsevol lloc. Amb una durada de 1, 5 , 10 i 20 minuts. Podem triar nosaltres el temps i aprofitar quan anem a l’autobús, el metro, a la feina, al W.C, en una sala d’espera etc…
