L’illa dels llibres ha entrevistat a Simon Scarrow durant la seva visita a la ciutat de Barcelona. L’autor anglès ha presentat el final de la tetralogia Napoleón vs Wellington(Edhasa).
Simon Scarrow és un dels autors més destacats de l’actual narrativa històrica, gràcies en part a les seves novel•les romanes del legionaris Macro i Cato.
De moment s’han publicat nou títols en castellà i el proper mes de març l’editorial Edhasa publicarà La legión, el desè títol de la sèrie.
Simon Scarrow va començar a publicar les seves novel•les l’any 2000 i cinc anys després deixava la seva feina com a professor universitari per dedicar-se completament a la narrativa.
Des de llavors la crítica i els lectors no l’han deixat de banda. Amb Campos de muerte finalitza la tetralogia dedicada als generals Wellington i Napoleó.
Les seves novel•les destaquen sobretot pel rigor històric i per un ritme narratiu molt àgil. Són els ingredients imprescindible per a una bona novel•la histórica?
La gràcia de la novel·la històrica és transportar-te d’un món que coneixes a un altre que no hi has estat mai.
Com a lector et sents com un turista en un altra època. Sempre hi ha d’haver un equilibri entre els fets reals i els coneixements històrics, però mai ha d’arribar a ser avorrida. En les novel·les el més important és l’argument, la trama i la història que s’explica
Està ben valorada la novel•la històrica o encara no té el reconeixement que es mereix?
A Espanya es valora molt més que a Anglaterra. Al meu país la novel·la històrica es veu com una versió barata de la història. Hi ha una idea generalitzada que la ficció comercial no pot ser bona. Crec que una novel·la històrica ben escrita pot ser molt bona.
Jo vaig fer un curs de creació literària molt interessant però en veure que feia novel·la històrica van pensar que no l’havia aprofitat.
Malgrat això ni li ha anat gens malament. Vostè creu que a novel•la històrica serveix per ensenyar historia?
Si i no. La novel•la històrica és un camí per entrar en la història i també per despertar l’interès per una època
En les novel·les històriques sempre hi ha un moment que es creua la línia entre els fets reals i el que és ficció. Mai la novel·la històrica ha de ser un substitut per llegir historia de veritat.
Ara publica Campos de muerte, el final de la tetralogia sobre Napoleó i Wellington.
Que és el que més l’ha fascinat d’aquests dos personatges?
Quan vaig començar a escriure la tetralogia creia que Wellington era un aristòcrata estirat i per tant Napoleó em cridava més l’atenció perquè era un personatge més heroic.
Un cop vaig anar desenvolupant la tetralogia em vaig adonar que Napoleó a mida que guanyava poder es convertia en un tirà cada cop més gran..
En canvi Wellignton es va anar convertint en un personatge humà que no li agradava la guerra i que sentia molt més respecte per la vida humana que no pas Napoleó. Per Napoleó la guerra ho era tot i no sabia viure sense ella
La història potser ha dedicat més espai a Napoleó que no pas a Wellington.
Això mai no he entès, sempre s’ha dit que són els guanyadors els que escriuen la història però Napoleó va perdre la guerra. En canvi el seu record segueix ben viu malgrat ser un dictador. Vaig visitar la tomba de Napoleó i vaig al·lucinar del memorial que li han dedicat.
Napoleó va reformar lleis i va fer coses bones però si posem el personatge en una balança, les coses dolentes superen a les bones. En canvi a Anglaterra es parla poc de Wellington. Els francesos deuen ser millors publicistes que no pas els anglesos.
Hi ha un risc que la literatura converteixi els tirans en herois?
Sí que existeix un risc, sobretot en les pel•lícules, que solen molt específiques en els fets. En les novel•les es pot matissar molt més. Gràcies a la tetralogia Napoleó vs Wellington podem veure com un jove Napoleó que comença amb bones intencions, la seva ambició el converteix en un dictador. Aquests matisos no els pot plasmar una pel•lícula, però si una novel•la.
Campos de muerte que tanca aquesta tetralogia destaca el paper que van tenir els espanyols en la derrota de Napoleó.
Exacte. En moltes versions angleses sobre la batalla de Waterloo e es parla com els anglesos van derrotar als francesos però en canvi s’oblida sempre la contribució i el paper que van desenvolupar la gent normal i corrent d’Espanya per derrotar als francesos. Sense cap mena de dubte va ser un instrument important per a Wellington per derrotar Napoleó.
Les històries romanes de Macro i Cato han marcat la seva carrera com a escriptor. De moment ha publicat nou títols de la sèrie. Ha pensat quants títols formaran part de la sèrie?
No tinc molt clar com finalitzarà la sèrie, però alguna vegada he fantasiejat sobre el final.
Una possibilitat és situar la novel·la l’any 69, l’any dels quatre emperadors són potser Macro i Cato acaben en bàndols oposats i s’han d’enfrontar. En qualssevol cas em sembla un final massa dur per a dos personatges que els hi tinc molta simpatia.
Un altre final seria situar un final a l’any 79 on Macro i Cato es retiren la plàcida ciutat de Pompeia i llavors de fons s’escolta un soroll molt fort.
Li serà difícil finalitzar aquesta sèrie?
Potser, però sent realista crec que moriré abans d’acabar la serie. Fins ara he publicat dotze llibres que representarien set anys dels protagonistes. Així que calculo que em portarien 30 o 40 llibres per situar els personatges l’any 69…
També ha volgut acostar la historia al públic juvenil amb la sèrie Gladiator.
La meva idea es enganxar als joves a la història i a les novel•les de gènere. Espero que de grans llegeixin Macro i Cato i es passin a les novel·les d’adults. També voldria que els pares compartissin lectura amb els seus fills però malauradament els joves anglesos estan massa enganxats a les consoles. Potser aquesta sèrie de Gladiator comptarà amb tres títols més.
A partir d’ara centrat en les novel·les de Cato i Macro?
Primer de tot puc dir qye Macro i cato tornaran a Britania, però també tinc pensat escriure una novel·la històrica sobre el setge de Malta. Amb el meu germà estem treballant t en idees per a pel•lícules i estem pensant en un projecte que on apareixen vampirs i nazis. Avui en dia els nazis ja no són els enemics i ara són els banquers o sigui que podria fer un a pel•lícula sobre vampirs i banquers.
La novel·la històrica ben feta sempre és un plaer.