‘Quan envio alguna obra a un premi intento oblidar-me’n, no estar pendent’ assegura l’escriptora catalana.
Amb més de quaranta llibres publicats des de l’any 1995, Núria Pradas segueix reivindicant la literatura infantil i juvenil.
Ara els joves lectors li han fet costat, un cop més, amb el lliurament del Premi Carlemany per al foment de la lectura. El jurat d’aquest premi el formen lectors entre 14 i 16 que han valorat la novel·la ‘Sota el mateix cel’ (Columna) com la millor novel·la d’aquest any.
Núria Pradas ens ofereix una història d’amor entre una jove francesa anomenada Claire i un soldat alemany en plena II Guerra Mundial.
Sota el mateix cel va molt més enllà d’una simple història d’amor i critica l’absurditat de la guerra. Tots vivim sota el mateix cel………
Des de l’any 1995 ha publicat al voltant d’una quarantena de llibres.
De fet no he parat gaire, no. Vaig començar i de seguida em vaig trobar xuclada per l’afició a escriure. Crec que és molt addictiu, això d’escriure.
Sempre ha seguit una linia molt propera a la literatura infantil i juvenil. Per què va dedicir escriure per a nens?
Suposo que perquè era l’àmbit en què em movia a l’escola. De fet, la literatura infantil i juvenil és la meva feina o ho ha estat fins ara que m’he obert una mica a temes més per a totes les edats.
Són els lectors més agraïts?
Crec que sí. I com més petits més. Et veuen com un ésser màgic. A vegades et pregunten, amb els ulls molt oberts: tu escrius??? Alaaa…
Durant un temps va treballar com a professora però un bon dia ho a deixar per dedicar-se exclusivament a la literatura…..
Sí. Són dues feines molt intenses. Se’m va complicar i , a més, duia 23 anys al mateix centre. El cos em demanava un canvi.
Com va descobrir la seva vocació literària?
Escrivint obres de teatre per als alumnes del meu grup de teatre, a l’escola. D’una cosa vaig pasar a l’altra i fins al moment.
Sota el mateix cel ha rebut el premi Carlemany per al foment de la lectura.
El jurat del premi el formen lectors entre 14 i 16 anys. Per aquest fet, estem davant d’un premi especial?
Des de l’any passat s’ha convertit en un premi per fomentar la lectura, jo no diría que només entre els joves, però sí que molt especialmente entre ells. Per això , després de pasar un primer filtre d’un jurat adult, el jurat jove tria entre tres originals. Tot plegat el converteix en un premi una mica especial, sí.
Com va rebre la notícia?
A casa. Em va trucar l’editora de Columna i no m’ho creia. Quan envio alguna obra a un premi intento oblidar-me’n, no estar pendent. I ho havia aconseguit perquè em vaig quedar ben parada.
Sota el mateix cel és una novel·la juvenil però també crossover Un pas per arribar a la literatura per adults?
Potser sí. En tot cas és un camí que em fa plantejar nous reptes. Ja veurem…
A Sota el mateix cel ens situen en plena segona guerra mundial en un petit poble de la Normandia francesa que ha estat invadida pels soldats alemanys per descobrir una història d’amor entre un jove soldat anomenat Gerrt i la Claire.
Quin va ser el punt de partida de la novel·la?
L’interès que em va despertar el fet de les “tondues”, és a dir les dones que eren rapades i castigades perquè s’havien relacionat amb els soldats alemanys. Un episodi molt negre i cruel, com tots els que deriven d’una guerra. A més, que recau damunt les dones especialmente; gairebé exclusivament, diria.
La protagonista Claire viurà tot un seguit de contradiccions per una banda l’amor amb el soldat alemany i l’altra banda de la balança els comentaris de la gent del poble que es mostren en contra……
Ella és la meva “tondue”. He procurat reflectir com es devia sentir després de pasar per allò, després de viure un amor tan imposible… I em sembla que m’he quedat curta perquè és una novel·la de sentiments molt intensos.
Aquesta novel·la també li ha permès parlar d’aquelles dones que van rebre humiliacions pel simple fet de mantenir relacions o contactes amb els alemanys….
Sí, com et deia va ser la llavor, el punt de partida. Per això, jo crec que la novel·la no és només una història d’amor. Hi ha alguna cosa més. M’agradaria que la gent, els lectors, arribessin a pensar en el patiment que tota guerra, tota violència, comporta.
Sota el mateix cel és un cant a l’esperança i a la pau? Com definiria la novel·la?
És una reflexió sobre tot el de dolent que pot arribar a generar la guerra i la violència; i, per tant, és un reclam de pau, de justicia. Perquè si tots els homes vivim sota el mateix cel, deu ser que no som tan enemics com a vegades ens volen fer creure.
La novel·la també compta amb una banda sonora pròpia que es va repetint….
Sí. Una cançó popular alemanya que podem sentir en moltes versions, que parla d’un nen que dorm vigilat per la lluna: Nur der mann im Mond…També hi vaig incloure poemes de Paul Èluard al començament d’alguns capítols, que em semblaven especialment oportuns pel que s’esdevé al llibre.
Seguirà apostant per la literatura infantil i juvenil?
I tant! De moment i fins que no es digui el contrari és la meva feina.
Escolta l’audio de l’entrevista.
