Baulenas celebra els 25 anys com a escriptor amb la publicació de ‘Quan arribi el pirata i se m’emporti’ (RBA-LaMagrana)
Després de quatre anys de guanyar el premi Sant Jordi amb ‘El nas de Mussolini’ Baulenas torna a l’actualitat literària i ho fa per la porta gran. Lluís-Anton Baulenas celebra els seus vint-i-cinc anys com a escriptor amb la publició d’una novel·la ambientada al Raval barceloní.
‘Quan arribi el pirata i se m’emporti compta amb ingredients d’aventures i novel·la negra.
Amb ‘Quan arribi el pirata i se m’emporti’celebra les bodes de plata del seu debut com a escriptor amb ‘Qui al cel escup’. Quins records té dels seus inicis?
Moltes ganes d’obrir-se camí. El meu debut en la ficció va anar acompanyat de l’inici de la meva dedicació exclusiva a la literatura, cosa que hi afegia un estat d’incertesa gran. Ara continuo amb la incertesa, però ja m’hi he acostumat.
Comença una nova etapa després de publicar Quan arribi el pirata i se m’emporti?
No. És un esglaó més de la mateixa escala, sempre amunt, intentant de millorar els estadis anteriors pel que fa a respecte pel lector i risc literari.
Ha estat crític amb l’estat de la literatura i la dificultat que representa escriure en català. Escriure en català avui en dia és un repte?
No sóc gens crític amb l’estat de la literatura catalana: Continua apareixent molta gent amb la intenció d’escriure i fer-ho en català. Una altra cosa és que escriure en català sempre serà un repte mentre es vulgui mantenir una literatura normal amb vocació de normalitat (i per tant d’universalitat).
Premi Sant Jordi, Prudenci Bertrana, Carlemany, Ramon Llull…. Podem dir que la literatura li ha somrigut
Els premis han estat una manera d’aconseguir sobreviure d’una manera continuada dins la meva voluntat de mantenir una certa professionalització de la meva carrera.
Quan arribi el pirata i se m’emporti és una novel·la d’aventures en ple Raval barceloní. Quan va decidir ambientar la novel·la al Raval i per què?
Ho vaig decidir quean vaig veure que l’aspecte social de la novel·la anava agafant cada cop més força.
El Raval és un barri literari?
Sí, molt literari a causa de múltiples raons. La pròpia història, l’actualitat, plena de supervivents enmig de la crisi, la barreja religosa i social, etc.
La novel·la compta amb dos protagonistes amb mons oposats. Miquel-Deogràcies Gambús i Jesús Carducci. Aquesta confrontació entre dos mons és habitual a les seves novel·les
Sí, és un tret habitual. De vegades més clar i important, d’altres, no tant, però trobo que és un motor argumental molt potent.
Ara reflexiona sobre la moral, l’ètica i el poder…
Sí, és imprescindible fer-ho, avui en dia, però també es parla de sentiments i de la seva validesa com a força vital en un moment de pèrdua de referents.
Sobta quan afirma que sempre escriu la mateixa novel·la….
És una manera divertida de fer l’ullet als meus lectors. Simplement vull dir que sovint em guien els mateixos interessos a l’hora d’escriure una novel·la, el que passa que intento guanir-los, cada vegada, amb un vestit diferent.
Almenys si que hi ha personatges que apareixen en anteriors novel·les.. Una complicitat amb els seus lectors més fidels?
Sempre busco la complicitat amb els meus lectors. El fet de fer aparèixer personatges d’altres novel·les meves, en el fons, no és sinó voler compartir amb els meus lectors el meu món de ficció, ple dels meus personatges.
Algunes de les seves novel·les han estat portades al cinema com Amor idiota….
Hi ha tres adaptacions cinematogràfiques: Anita no perd el tren, Amor idiota i A la deriva que corresponen al text inèdit “Bones obres”, i les novel·les Amor d’Idiota i Àrea de Servei.
Es manté al marge de les adaptacions?
Depèndel director. A “Anita no perd el tren” vaig participar directament en el guió, amb Ventura Pons. En els altres dos casos m’he limitat a seguir-lo de prop, però sense responsabilitats.
Li agradaria una adaptació cinematogràfica de ‘Quan arribi el pirata i se m’emporti’?
M’agradaria moltíssim, però em temo que és un somni impossible ja que seria una pel·lícula molt cara de fer.
