0 Flares 0 Flares ×

L’autor recull a ‘Llegendes de boletaires i altres històries de la muntanya (Ediciones B) històries relats al voltant del món dels bolets.

jordi-cantavella
Fotografia autor: Esther Navalon Wamba

Jordi Cantavella va escriure l’any 2010, el primer thriller boletàire amb ‘Aquests catalans estan tocats del bolet (Columna) on narrava els efectes devastadors de la ingesta d’uns bolets blaus que apareixien misteriosament al bosc. Ara, Cantavella ha volgut reunir en un llibre les llegendes i històries al voltant del món boletàire. Històries on es barregen realitat i ficció.

Entrevista Jordi Milian
Barcelona

llegendes-boletaires-jordi-cantavella-ediciones-bCaçar o collir bolets?
Caçar, acaçar, plegar, buscar, collir… com ho digui cadascú. De fet, del que es tracta és de menjar-los.

Per què els bolets desperten un gran interès?
Perquè és un regal que ens fa la natura. Malgrat vivim en poblacions i tancats entre quatre parets, ens agrada el contacte amb el bosc, amb la natura. És una manera de recuperar les nostres arrels. Menjar un bolet és assaborir l’essència de la terra.
Pensa que hi ha gent molt adinerada que els podria comprar a cabassos, però la màgia de trobar un bolet al bosc, és com sadollar un instint primari.

Quina es la teva relació amb els bolets?
Infantesa. És gairebé una cosa genètica. Em recorda a la meva família, als meus avis, al meu pare i al meu oncle… que malauradament ja no hi són. Quan sóc al bosc estic amb mi mateix i amb els meus. Em venen molts records.

El llibre ja comença amb una declaració d’intencions amb el manual del bon boletaire.
És clar. Al bosc cada vegada hi va més gent i no tothom és conscient del mal que poden fer si hi llencen deixalles o arrenquen tota mena de bolets, fins i tot els que no coneixen. Si et trobes un bolet i no saps quin és, deixa’l on és.

Hi ha certa polèmica sobre si cal obtenir un carnet per anar a caçar bolet. Què en penses?
La veritat és que no ho sé. S’acostuma a dir que el bosc és de tots. Però és cert que hi ha individus que seria millor que no hi anessin. Si algun dia cal carnet, jo em presentaré a l’examen.

Què hem de portar per anar a buscar bolets? Quin seria el kit típic d’un bon boletaire?
Una cistella de vímet, una navalla, i una mica de farmaciola per a imprevistos, entrepà i ampolleta d’aigua i una bossa de plàstic per endur-nos les nostres deixalles… i tres o quatre més per recollir la merda dels altres. Aquesta darrera és opcional, però lloable.

Un bon boletaire és com aquell periodista que mai revela les seves fonts?
Preguntar a un boletaire quins són els racons on troba els bolets és com preguntar-li a qualsevol persona que acabem de conèixer, què tal és la seva parella al llit.

És més fàcil caçar bolets o llegendes boletaires?
Ambdues coses tenen el seu què… he hagut d’agafar cotxe i anar a la muntanya a preguntar… bé, no sempre. Algunes de les llegendes que expliques es basen en la teva experiència però d’altres formen part de l’imaginari popular,

D’on sorgeixen aquestes llegendes?
Més que llegendes, són anècdotes la majoria. Hi ha alguna llegenda urbana o rural, però la majoria són experiències personals de boletaires.

Inclús una de les llegendes està protagonitzada pel seu avi…
Ep, no pas una… Bé, del meu avi matern n’hi ha una. Però del meu avi patern n’hi ha almenys dues o tres…

La majoria dels bolets que s’importen provenen de l’est d’Europa però el que no sabem es que tots els bolets d’importació han de passar si o si primer per Madrid.
Sí, per detectar si tenen radioactivitat. L’aeroport de Barajas disposa d’un detector de radioactivitat industrial i han de passar per allà. Generalment els bolets perden un dia de frescor. Els importadors catalans han proposar pagar ells mateixos un d’aquests detectors a l’Aeroport del Prat, però les autoritats centrals no ho han permès… ganes de tocar els collons, mira. Aviat no ens caldrà demanar permís per aquesta mena de collonades.

Sommiar amb bolets és un bon senyal…
Ho certifico. Quan he anat a buscar bolets i, la nit anterior els he somiat, he omplert cistells!!!

Els bolets s’han relacionat amb les bruixes i tot un seguit d’èssers mitològics.
Si tu et prens segons quin bolet al·lucinogen, pots veure gnoms, fades, martinets, espectres diversos i al ministre de l’interior copulant amb un lluç de palangre mentre en Mussolini li canta una tarantel·la…
Cal anar molt amb compte en consumir segons quins bolets i com fer-ho. Es pot obrir una porta al teu cervell que mai més no es tancarà. Poca broma.

L’any 2010 vas publicar una novel·la ambientada en el món boletaire ‘Aquests catalans estan tocats del bolet’ on la ingesta d’uns bolets blaus provocaven efectes devastadors…
Sí, vaig escriure el primer “thriller boletaire” de la història de Catalunya. Era una novel·la de ciència ficció que em va divertir molt fer-la. Es podria dir que, mentre la redactava, semblava que m’hagués menjat un d’aquests bolets al·lucinògens. Va ser una anada d’olla important. Potser la meva novel·la més esbojarrada.

Tens algunes llegendes preferides?
Ostres. És que m’agraden totes molt!!!!

Agraeixes la tasca realitzada d’en Llorenç Petràs.
Un crac. Li estic enormement agraït. Es va portar de conya. Ell podria haver escrit dos llibres com aquest només amb les seves experiències, però va ser molt i molt generós amb mi… molta gent ha col·laborat amb aquest llibre.

Quin seria el bolet que més aprecies?
L’ou de reig… però és que sóc un gran infidel micològic. Adoro el cep, el rovelló, la llenega, el fredolic, el camperol, el rossinyol… Quins noms tan bonics tenen els bolets, oi? Són noms afectuosos.

Capítol apart és la tòfona aquí dediques la part final del llibre. Per què es tan apreciada la tòfona?
És molt difícil d’aconseguir en grans quantitats perquè es fa en el subsòl. És molt i molt cara, especialment la francesa i la italiana. Costen autèntics dinerals. A més, que n’és de bona!

La demanada de bolets crea la indústria i podem cultivar al tòfona però abans hem de tenir molta paciència.
Si, es pot preparar un terreny perquè sigui idoni per que s’hi facin.. però pots trigar anys en fer collita… paciència!

I cultivar rovellons seria possible?
Jo diria que són rumors. Si fos possible, els xinesos, els americans o els japonesos ja ho haurien aconseguit.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here