0 Flares 0 Flares ×
L’autor  d’El poder del perro’ torna amb ‘El cártel’, la continuació de la seva famosa novel·la on recupera a l’agent Art Keller i el cap del narcotràfic Adán Barrera

Don Winslow - Jordi Milian

Don Winslow va rebre amb ‘El cártel’ el Premio Internacional RBA de Novel·la Negra 2015. Un cop més l’autor nord-americà escriu sobre el narcotràfic i com operen els càrtels mexicans.
Winslow assegura que el problema ja és global i que els càrtels s’han convertit en grups terroristes capaços de controlar-ho absolutament tot, des de polítics fins a forces de seguretat.
Espera no tornar a escriure sobre el narcotràfic i creu que legalitzar les drogues podría ajudar en la lluita contra el narcotràfic.
Don Winslow dedica ‘El Cártel’ als més de 130 periodistes assassinats o “desapareguts” a Mèxic durant el període de 2004 a 2014

Entrevista i fotografíes Jordi Milian

 

el cartelPer què es va interessar per les drogues i el narcotràfic?
Vaig començar l’any 1997 i espero que no es relacioni la meva carrera literària amb les drogues.  Jo no tenia interès amb el tema de les drogues i el narcotràfic ho veia com un tema avorridíssim.

Volia esbrinar el perquè i com és possible que succeeixin fets com l’assassinat de dinou persones per la guerra del narcotràfic. De fet jo no vaig fer recerca sobre aquest tema però sí que vaig començar a llegir llibres de filosofia.

Després d’escriure El poder de perro ja tenia la intenció de publicar una segona part?
Al contrari, després d’escriure El poder el perro no volia tornar al tema d’aquella novel·la perquè vaig quedar-ne totalment esgotat.
Van ser sis anys pensant en què havia vist del pitjor del pitjor i fins i tot la meva dona em comentava que durant aquest temps vaig estar deprimit a causa de l’escriptura de la novel·la. Jo no volia tenir res a veure amb aquell món i ambient de la novel·la

Llavors per què va escriure El Càrtel?
Perquè vaig començar a sentir-me com un desertor d’una guerra, podia pensar que la guerra havia acabat però va començar d’una manera inimaginable.
Jo visc molt a prop de la frontera dels Estats Units amb Mèxic i puc veure en tot moment que el problema continua existint i no puc evitar-ho. Escoltava de nou parlar sobre el narcotràfic i vaig pensar no podia romandre en silenci i havia d’escriure aquest maleït llibre.

Vostè comenta que les seves novel·les no parlen de les drogues però si sobre la pèrdua de la fe i la seva recuperació.
A la novel·la ‘El càrtel’ només hi ha un parell o tres d’escenes on apareixen les drogues. EL protagonista Art Keller ha perdut la fe en tot i creu que està fent el bé quan en realitat està fent tot el contrari. No sap si es mou per instint de justícia o de venjança i ha perdut la fe en Déu i la humanitat.
En escriure aquestes novel·les passes  pel mateix procés perquè veus tantes coses, vas a tants funerals i parles amb les famílies…. Llavors et preguntes si hi ha alguna esperança i com és possible que membres d’una mateixa espècie es tractin d’aquesta manera?
En algun moment de la novel·la Art Keller haurà de trobar alguna mena de fe per tenir esperança. Els meus llibres tracten sobre personatges que intenten viure de manera decent moralment

Don Winslow -Premi RBA 2015 01.Dedica la novel·la als 130 periodistes assassinats o “desapareguts” a Mèxic durant el període de 2004 a 2014 per les informacions que publiquen sobre els narcotraficants. Vostè s’ha sentit  amenaçat algún cop?
La veritat és que no m’hi he sentit mai amenaçat. Sóc nord-americà i no mexicà i això em permet un cert nivell de protecció com també me’l dóna el fet de ser escriptor de novel·la negra.
Hi ha hagut alguns esdeveniments perquè no tothom està content amb el que jo escric i això inclou també policies i narcotraficants però la veritat és que mai m’he sentit amenaçat

 Creu que hi haurà pau algun dia?
En primer lloc necessitem grans canvis en l’àmbit polític. El canvi que necessitem és legalitzar les drogues perquè el nostre desig i la nostra prohibició de les drogues és el que realment finança els càrtels i la guerra entre càrtels.
Aquest fet planteja una altra pregunta sobre perquè la gent desitja les drogues.
Una cosa és col·locar-se una mica en una festa però cal preguntar-se perquè els Estats Units són els grans consumidors del món i per què la gent es fa addicta a les drogues?
L’arrel de l’addició és la manca d’un vincle amb d’altres ésser humans o pertànyer a un lloc.

Llavors hem de fer un canvi molt profund en la societat?
El canvi que necessitem és un canvi gran en l’àmbit humà. Aquest món tan obsessionat a fer diners amb el consumisme i la cultura dels famosos està creant una enorme desconnexió.  Ens sentim sols i el més curiós és que estem creant molta tecnologia per comunicar-nos però en realitat ens estem allunyant els uns dels altres.
Ho estem fent malament i a les persones que consumeixen drogues i els col·loquem a les presons.

Els càrtels estan més interessats a controlar les rutes que no pas el producte
Clar, en els anys 20 del segle xx era l’alcohol i van crear la màfia actual que controlen el territori. La major part dels senyors de les drogues com el Chapo Guzman segur que no ho han provat una droga en vint anys. El seu negoci és el poder i en controlar el territori perquè en realitat la seva feina és controlar la policia, els polítics, l’exèrcit i la guàrdia fronterera.
Però si es legalitzessin les drogues, el valor del seu producte desapareixeria.

Però potser amb la legalització només resoldríem una part del problema?
Per què?

Els càrtels seguirien operant amb altres productes
I quin seria l’altre producte, texans?  L’home que operava abans de Chapo Guzman agafava texans de San Diego a Tijuana i els venia lliures d’impostos. Doncs perfecte! Que tornin a fer el mateix però amb texans.  Però si els mexicans volen invertir i conrear marihuana si és legal, doncs perfecte!!
Balzac ja ho va dir abans que jo ‘Darrere d’una gran fortuna hi ha un gran crim’’. L’avi de John Keneddy venia alcohol en els anys xx quan estava prohibit i així van fer la gran fortuna.

 Els càrtels han evolucionat i el seu modus operandi és diferent en les dues novel·les.
Quan escrivia ‘El poder del perro’ era molt difícil trobar informació de com operaven i fins i tot era perillós, però en canvi ara només cal que engegui el meu ordinador.
El que necessitem entendre és que els càrtels de les drogues s’han convertit en grups terroristes. Necessiten controlar el territori i ho fan amb dues estratègies.
La primera estratègia és donar als pobres allò que el govern no els hi dóna i la segona és crear terror perquè la població obeeixi i provoquis que l’altra banda respongui.
Els càrtels no són com l’estat islàmic perquè precisament quan vaig començar a parlar de l’estat islàmic jo ja havia vist en els cartells tot allò que ara estan fent,

Llavors Estat islàmic ha copiat el funcionament dels càrtels?
Exacte i amb els vídeos que publiquen volen donar un missatge de propaganda amb l’objectiu reclutar sobretot a joves.
Imagina un jove de setze d’un barri on operen dos càrtels. És impossible mantenir-se al marge perquè tard o d’hora has de triar un bàndol. Vols ser qui porta l’arma o ser el decapitat?. Després hi ha una funció psicològica molt més profunda perquè si et sents impotent amb la teva vida, llavors el poder és molt seductor.
Aquests vídeos són l’expressió última de poder i en particular pels homes joves.  Pensa que tothom en la vida m’està reprimint i si tinc sort, potser em podré comprar una bicicleta però si marxo amb ells, em donaran un cotxe i ningú em tornarà a donar pel cul.
Això es molt seductor i és el que està succeint amb l’estat islàmic i amb els càrtels mexicans.

El càrtel tindrà adaptació cinematogràfica sota la direcció de Ridley Scott i amb Leonardo di Caprio en el repartiment.
Estic molt il·lusionat en treballar amb Ridley Scoot, un director que ha fet algunes de les meves pel·lícules favorites com Blade Runner. Pel que fa a Leonardo di Caprio és un gran actor i hem parlat d’aquesta adaptació des de fa molt de temps.
Pel que fa el guió l’està escrivint un molt bon amic i coneixedor d’aquests temes com és en Shane Salerno.

Tornarà Keller amb una tercera novel·la?
Espero sincerament que no. No sóc un home religiós però si ho fos la meva pregària, seria demanar que Mèxic aconsegueixi la pau i que tots arribem a una política governamental sensata pel que fa a les drogues. Però sobretot, si us plau, que no hi hagi més arguments per escriure sobre aquest tema.

Don Winslow illa dels llibres

Don Winslow va néixer a Nova York però va créixer en South Kingstown, Rhode Island. Abans de ser novel·lista va ser actor, director de cinema, guia de safari i ha treballat com a investigador privat a Londres, Nova York i gairebé tot el territori nord-americà; i com a consultor per a bufets d’advocats i companyies d’assegurances durant més de quinze anys.
Ha publicat els llibres California: fuego y vida, El poder del perro, L’hivern d’en Frankie Machine, Un soplo de aire fresco, Los reyes de lo cool, El club del amanecer, Muerte y vida de Bobby Z,  Tras la pista del espejo de buda i  La hora del caballeros.