Entrevista: Aureli Vàzquez presenta el seu Espai Literari

Ha creat amb la periodista Inma Santos  la llibreria ‘Espai Literari’ especialitzada en editorials petites i autors per descobrir.

Aureli Vázquez


Espai literari és la primera llibreria  de Barcelona especialitzada en autors autoeditats  i editorials petites i vol convertir-se en l’espai idoni per fer difusió d’aquestes obres amb presentacions i altres actes literaris.
Situada al carrer Ramón y Cajal, 45 del barri de Gràcia , Espai literari vol ser un lloc de referència dels escriptors no consagrats i dels autors encara per descobrir. Per aquest motiu vol oferir-los un espai on puguin fer les seves presentacions i  puguin  trobar  el seu propi  espai  literari.

 

espai-literari sloganL’eslògan de la llibreria ‘editorials petites i autors per descobrir ‘ ja és tota una declaració d’intencions…
Sí, teníem clar que actualment no tenia massa sentit obrir una llibreria si no estava molt especialitzada. Volíem escollir un tipus molt concret de llibres, i vam pensar que aquest binomi (editorials petites / autors per descobrir) ens feia sentir-nos còmodes, perquè ens permetia apostar per editorials de reduïdes dimensions que no tenen por d’arriscar. Alhora, potenciem també autors que, de forma independent o a través d’una micro-editorial, escriuen coses interessants i no troben  aixopluc a altres llibreries.

Entrar a  Espai literari ja ens condiciona  a estar disposats a descobrir nous autors i noves literatures…
Clarament, sí. Però que ningú s’espanti! Volem que la gent s’ho passi bé llegint llibres, i si alhora podem ajudar a fer pensar, encara millor. Al contrari que els tradicionals best-sellers industrials, les apostes de les editorials petites donen sorpreses i ens ajuden a obrir la ment.

Els bestsellers están prohibits a Espai Literari?
Si per best-seller entenem el clàssic llançament de masses envoltat d’una potent maquinària de màrqueting… sí, està prohibit. Aquests altres títols –que de vegades són interessants i de gran qualitat– ja tenen el seu lloc a les grans cadenes i superfícies. Però el que a nosaltres ens motiva és l’aposta valenta de les editorials petites : des de Periscopi a Sexto Piso ; d’Errata Naturae a Males Herbes ; d’Impedimenta a Llibres del Delicte, i moltíssimes més que podríem esmentar i que són encara menys conegudes.

Espai Literari aposta per autors autoeditats, un fenomen que no és nou i que sempre ha existit……
Precisament la prestigiosa Fira de Francfort ho ha posat de relleu, però com bé dius, no és un fenomen nou. El problema amb l’autoedició és que ningú s’hi atreveix perquè és difícil detectar els llibres realment bons (i, òbviament, hi ha molts llibres dolents entre els autoeditats, per la senzilla raó que sovint no han passat cap filtre).
No és una feina que interessi a les grans cadenes per motius de productivitat. Nosaltres no tenim por de llegir-los; al contrari, és un plaer. De tant en tant podem tenir a les mans autèntics diamants en brut, i això ens produeix un plaer indescriptible com a llibreters i com a lectors.

Com s’aconsegueix implusar un autor desconegut?
Bona pregunta. És una feina feixuga i difícil. Per la part que ens toca, que és la del llibreter, volem posar el nostre granet de sorra donant un espai a tots aquells autoeditats que ofereixen uns mínims de qualitat.

És repte o un somni  obrir una llibreria avui en dia?  Com es pot sobreviure?
És extremadament complicat. Molta gent no sap que el llibre té uns marges molt estrets per al llibreter, la qual cosa dificulta la rendibilitat en termes de negoci. Per a nosaltres és una vocació, una passió, i això ajuda a fer esforços com ara organitzar activitats, xerrades, presentacions… Volem que Espai Literari sigui un nou focus d’efervescència cultural. Ho diem amb tota la modèstia, i coneixedors de les enormes dificultats que això representa.

Aureli Vázquez Inma Santos

Llibreter per vocació? Per què ha decidit muntar ara la llibreria?
Els llibres han estat sempre a la nostra vida, tant la meva com la de la Inma Santos (promotora juntament amb mi d’Espai Literari). Obrir una llibreria era una manera de donar sortida a la necessitat de compartir el plaer de la lectura. Difícilment es pot obrir una llibreria sense aquesta part vocacional, perquè és un negoci de rendiments minsos.

Assistim a un moment de canvis? És el moment de les editorials i llibreries petites?
Tant de bo. És veritat que ara hi ha més facilitats tècniques per imprimir tirades curtes, i això dóna més opcions a les editorials petites. Però no ens enganyem : el monstre de les grans cadenes seguirà menjant-se un bon tros del pastís.

En quin moment es troba el sector editorial?  Podem ser optimistes?
En un moment de confusió i incertesa, com passa al món de la música i al dels mitjans de comunicació. L’amenaça de l’ebook paralitza moltes decisions perquè la pirateria es carrega qualsevol iniciativa en aquest sentit. Afortunadament, el llibre en paper segueix gaudint de molts adeptes. El ‘fenomen Gray’, tan criticat per alguns, ens ha servit per comprovar que en l’èra de twitter i dels smartphones la gent està disposada a invertir el seu temps lliure en la lectura. Només cal seduir els lectors amb propostes interessants, que no és poc…
espai literari


Quin camí han de seguir les llibreries?
Probablement no sóc la persona més indicada per respondre, perquè som uns nouvinguts. Ara bé, el sentit comú apunta a que cal especialització i, sobretot, molta activitat. S’ha acabat allò d’obrir la persiana i esperar que la gent entri. [pullquote]S’ha acabat allò d’obrir la persiana i esperar que la gent entri.[/pullquote]

El barri de Gràcia comença a ser un terreny abonat per les llibreries….
Sens dubte, és un barri de gran activitat cultural, i els seus habitants poden reivindicar-ho amb orgull. A nosaltres ens feia molta il.lusió formar part d’aquesta intensitat cultural.

Quines activitats es duran a terme a Espai Literari?
Xerrades, presentacions de llibres, col.loquis… i fins i tot cursos de màrqueting per a escriptors i cates de vins amb llibres. Tenim poc espai, però  el pensem aprofitar molt bé!

Ens recomana alguns autors que hem de tenir en compte?
És difícil dir uns pocs noms. Personalment, acabo de llegir Del color de la leche, de Nell Leyshon, editat per Sexto Piso. M’ha semblat un relat excel.lent, ple de matisos. Entre els autoeditats, a Espai Literari estan tenit molt èxit El asesino del ajedrez, de Mercedes Gallego ; Pessigades, de Sergi Corral, i Cerveza caliente, de Juan Pablo Caja.

espai-literari