L’Illa dels Llibres entrevista a la recent guanyadora del Premi Planeta amb la novel·la ‘Hombres desnudos’
La creadora del personatge de Petra Delicado ha rebut el Premio Planeta 2015 amb la novel·la ‘Hombres desnudos’ on narra la historia de Javier, professor de literatura a l’atur, i Irene, empresària de fa ben poc abandonada pel seu marit, es veuen obligats a canviar dràsticament per tal de sobreviure a la dramàtica situació en la qual es veuen immersos. Tot i abandonar momentàniament a Petra Delicado, Alicia Gimenez Bartlett ens ofereix una novel·la amb alguns ingredients de novel·la negra amb una forta càrrega dels temes socials.
La prostitució masculina i la lluita de classes són alguns dels temes que Alícia Giménez Bartlett tracta a ‘Hombres desnudos’.
Jordi Milian. Barcelona
Rep ara el Premio Planeta però fa poc ha rebut altres guardons com el Premi Pepe Carvalho, Premi José Luis Sampedro, en el festival Getafe Negro. Està vivint un dels seus millors moments amb tots aquests reconeixements?
I també el premi dels llibreters a Euskadi que si no ho dic s’enfadaran. És veritat que és el meu any i suposo que l’any vinent anirem de baixa però de moment anem molt bé.
Per un escriptor aquests reconeixements són importants
I especialment si estan tan ben dotats com el Planeta perquè llavors és una infusió d’optimisme via euro que està molt bé
Hombres desnudos s’allunya del gènere negre habitual de la seva obra però sí que hi apareix una certa denúncia social o almenys una radiografia de la societat actual que també se’n fa ressò la novel·la negra.
Està molt ben vist aixòque dius. He fet altres novel·les que no eren dintre del gènere negre però és veritat que aquí hi ha punts de confluència com és una denúncia social i l’actualitat i per tant té molt en comú.
No era una novel·la per Petra Delicado?
No, pobre Petra. Ella té molt més sentit de l’humor i les meves novel·les haurien de ser del color que tingui l’humor. És molt més important l’humor que no pas la sang i la violència i Hombres desnudos és molt més negre de debò.
El contrapunt als dos protagonistes Javier i Irene el posa Iván.
És qui posa en certa manera dosis d’humor pel seu caràcter i maneres d’afrontar els problemes. Suposo que un autor té molt difícil de sortir de la seva pell però al final surt l’humor, la pietat cap als altres o la duresa de la vida. Jo no sóc una excepció i per tant hi ha una constant en els teus llibres.
Potser a Hombres desnudos no trobaran els seus lectors a Petra Delicado però sí la petjada d’Alícia Gimenéz Barlett
No sé si això és bo o dolent
Suposo que deu ser bo
No et pot sortir d’una altra manera i tot i que jo ho intento i m’imposo reptes personals com el premi Nadal on agafava la personalitat d’un home que era una dona i que era un maqui de la muntanya.
Però al final surt el que tens dins i per això crec que els escriptors tenen un número limitat de llibres perquè quan tu veus que comences a repetir-te millor deixar-ho.
Els protagonistes de la novel·la la Irene i Javier són víctimes de la crisi econòmica que acaben fent coses de les quals no es podrien ni imaginar.
Això és bastant comú perquè molts joves, que s’han preparat i tenen estudis universitaris, al final tenen una feina precària.
Estem en el moment de buscar-nos la vida
Com sorgeix la novel·la?
Veient que hi havia dones que vorejaven la quarantena que tenien poder a l’empresa i en el món econòmic i que no era tan important per elles el món de la maternitat, la parella o la família i anaven a totes.
Veia que per una altra banda molts nois que tenien un món interior molt més complexe i que tenien il·lusions i que s’havien deixat portar i veure com el paper habitual de l’home que paga i la dona és submisa s’ha invertit.
La soledat també és un dels temes de la novel·la. Irene es separa i comencen les seves pors.
Aquestes dones volem triomfar encara que això els hi comporti una certa solitud. La solitud és una marca de la societat actual i arriba a punt que pot ser que siguis molt solidari i que et preocupin els problemes dels altres però hi ha un moment de soledat de dir Ostres! En aquest món només estic jo’’. Per això, a vegades hi ha una exaltació excessiva de la família i de la maternitat però jo crec molt en l’amistat.
Javier és professor de literatura i està a l’atur i decideix participar en un show de strip-tease i després farà d’acompanyant de senyores. Como un professor de literatura acaba exercint la prostitució?
De la manera més fàcil i si llegeixes les darreres enquestes, et diuen que la prostitució masculina, ha crescut un 30% des de l’inici de la crisi i només hi conten les agències.
Però en canvi del boca-orella no se’n parla i entre les dones està molt estès que no pas les agències que tu vas i demanes un boy que t’acompanyi una nit a sopar i tenir sexe o no.
Descriu a Hombres desnudos a un món on les dones aconsegueixen més poder i com aquestes reprodueixen esquemes dels quals abans eren les víctimes. La igualtat consisteix en això?
De moment sí. Creure que les dones són les salvadores del gènere humà no em sembla un bon negoci. Estem on estem en una societat que demana el que demana i si les dones volen anar endavant, han d’assumir aquests valors i contravalors.
Llavors un bon dia tindrem la nostra salvació i tots serem bons i angelicals. Que nosaltres les dones salvem a tothom i que els nostres valors siguin prioritaris és un esforç que no estic disposada a assumir.
Per què l’hi ha interessat parlar de la prostitució masculina?
Perquè és la subversió dels rols i qui té el poder l’exerceix sobre el més dèbil I perquè estem vivint un moment on hi ha molta gent que ho passa malament malgrat, hi ha qui diu que hem sortit de la crisi i som meravellosos, però jo no m’ho crec.
Vol fer més èmfasis en una lluita de classes.
És així i simplificar les coses és molt fàcil. Què prima sobre les dones, els homes i la classe social?. La lluita de les dones és molt important però no puc imaginar-la fora de la classe social. Estic convençuda que la classe dirigent no està interessada que les dones s’alliberin. Potser és la meva educació del 68 que encara fa força en mi.
Es considera una dona lluitadora?
No ho havia pensat però crec que sí. No sóc valenta i no m’agrada cridar però he tingut una postura rebel tota la meva vida i continuaré.
Rebel com quan va rebre el premi Planeta.
(riu) suposo que és refereix a la sudadera de la ‘La merde’’
Exacte. Va ser casualitat?
Casualitat gens. Era un sopar i sabia que era finalista i passejant amb la meva filla vaig veure la sudadera en una botiga.
Era gamberrada i la gent estava tan avorrida en el sopar que allò va ser motiu de comentari. Era com quan érem petits i entrava una mosca a classe i tothom s’esvalotava, doncs la sudadera va ser la meva mosca particular.
Tampoc deu ser casualitat que el protagonista de la novel·la sigui professor de literatura
No és casual perquè és una matèria en perill d’extinció. Els que expliquem històries en format de llibre tenim els dies comptats.
En el moment de recollir el premi va dedicar unes paraules a la seva agent Carme Balcells…
Ens havíem barallat moltes vegades i sempre em deia ‘Tu niña haras lo que yo te diga’’. Era una força de la natura amb una visió de futur excepcional i que batallava pels seus autors.
L’agència continua però la figura de Carme sempre ens faltarà
Ara està treballant amb una nova novel·la de Petra Delicado?
Ara no treballo en res però continuaré amb Petra. Quan em van donar el premi Nadal un periodista em va preguntar que si després de rebre el premi ja deixaria la novel·la negra. Però jo continuaré amb la novel·la negra.
Avui en dia sembla que publicar novel·la negra sembla fàcil però hi ha una sèrie d’escriptors que fa molts anys ja apostaven per aquest gènere.
Sí i fins i tot ens hi havien ”ningunejat’ i teníem molt més d’èxit fora. La gent de la novel·la és molt especial com una mena de clan que ens anem trobant a molts congressos a França o Alemanya i sempre hi ha una ”camaderia” excepcional.
Ha trigat tres anys a escriure la novel·la quin és el seu ritme diari alhora d’escriure?
Jo escric des de les 9 del matí fins a les quatre de la tarda sense parar. No dino i vaig bevent algú cafè o un tallat.
Quan acabo una novel·la l’acabo i ja em preocupen altres coses com cuidar les plantes. Considero que cal saber tallar amb el que has escrit un cop acabada la novel·la i no pensar en els personatges. Sense cap mena de dubte és molt terapèutic.
