El periodista i coautor de la novel·la destaca el rigor històric.
La novel·la ‘Lliures o morts’ (Columna) dels periodistes Jaume Clotet i David de Montserrat recuperen el personatge d’Ermengol Amill, un pagès de Bonestarre que es va convertir en el cap dels miquelets durant la guerra de Successió per lluitar contra les tropes de Felip V.
La novel·la segueix amb rigor històrics els fets del 1714 i la posterior caiguda de la ciutat de Barcelona i Cardona.
L’illa dels llibres ha entrevistat al periodista David de Montserrat, coautor de la novel·la.
La novel•la Lliures o morts es centra en la vida del personatge d’Ermengol Amill.
És un personatge oblidat i molt poca gent el coneix. Ens assembla que pel tipus de vida que té i els valors que ens pot transmetre calia descobrir-lo.
Qui era Ermengol Amill?
Era un pagès de Bonestarre que per un seguit de fets que no puc revelar per no espatllar la lectura de la novel•la, es va veure implicat en l’aixecament austriacista del 1705. Ermengol Amill es va implicar a fons a la guerra de successió i fins i tot després quan anys més tard, s’exilia a Viena com va succeir amb uns 30.000 catalans de l’època.
La novel•la ha comptat amb un procès de documentació important i segueix cronològicament els fets del 1714 i ho fa amb rigor històric gràcies també a les aportacions de destacats historiadors com Francesc Xavier Hernández, Agustí Alcoberro i Albert Garcia.
Nosaltres teníem molt clar que no podíem explicar la història de qualsevol manera. Tota la documentació que trobàvem era molt rica i l’haviem d’explicar amb molta cura. Per això vam comptar amb destacats historiadors i especialistes en temes de gastronomia, música….
Ells han revisat i certificat la qualitat històrica i per donar garanties que aquest reflex que fem de la guerra de successió sigui un producte de qualitat des d’aquest punt de vista.
El rigor històric està renyit amb la ficció? 
L’altre dia parlava amb Josep Maria Soler Sabaté que ens comentava que havia conegut a l’historiador Pierre Vilar que sempre deia que la missió dels historiadors és arribar a la gent.
Però ens trobem que els llibres d’història són sobretot acadèmics i els acaben llegint una minoria. Per tant si nosaltres agafem la ficció com un instrument aconseguim arribar a més gent i podem donar un cop de mà als historiadors.
Lliures o morts ens ofereix les dues visions del conflicte, ja sigui des del punt de vista d’Ermengol Amill o bé de les cancelleries europees i la seva posició respecte al conflicte català.
Una cosa que ens agrada molt destacar és la importància que va tenir Catalunya en aquell conflicte a nivell internacional. Va acabar sent moneda d’intercanvi la pau d’Utrech es va signar resolent malament el tema dels catalans.
La primavera del 1714 el Parlament britànic va dedicar cinc sessions per parlar de l’afer dels catalans i això ens dóna una visió de la importància.
Que la gent identifiqui que Catalunya va ser un país molt important en la resolució d’aquell conflicte ha de pujar la nostra autoestima.
El títol de la novel·la es tota una declaració d’intencions.
En el tram final de la guerra quan només quedava jugar-s’ ho tot, aquesta era la proclama que reflectien les banderes de les muralles de Barcelona i Cardona. Aquestes proclames tenien les seves variants com ‘constitucions o morts’ ,’privilegis o morts’, ‘viurem lliures o morirem’….
Vam pensar que seria un bon títol per reflectir l’esperit de la novel•la.
Possible adaptació al cinema de Lliures o morts?
Sempre hem tingut aquesta intenció. Mai hem deixat en treballar per fer una pel•lícula. Hem fet un guió, hem mantingut converses, però fer una pel•lícula històrica és un projecte car i en en aquests moments trobar recursos és molt més complicat. Malgrat tot, seguim al peu del canó.
Poadcast de l’entrevista amb molta més informació.
