Nius
Pep Coll
Proa
344 pàgines.
Un camping amenaçat per una catàstrofe és el punt de partida de la nova novel·la de l’escriptor Pep Coll.
La novel·la presenta la vida d’una sèrie de personatges molt diferents que coincideixen uns dies en un càmping dels Pirineus. Des de la família d’immigrants nicaragüencs que fan d’empleats del càmping fins a un científic que investiga les formigues, passant per tres generacions d’una casa de pagès veïna del mateix càmping, una parella d’holandesos homosexuals, dos integrants d’un escamot d’ETA amb una missió molt concreta, una guineu, un religiós amb dos adolescents rebels, una trobada d’exestudiants nostàlgics de 40 anys, etc, etc.
Es tracta d’una novel·la coral que presenta la vida d’una sèrie de personatges que es troben, de sobte, amb el misteri de la vida i la mort.
Pep Coll ha volgut tractar la “fragilitat de la vida” i la “proximitat de la mort”, amb l’únic nexe en comú entre els personatges de la catàstrofe que pateixen al camping.
Per escriure aquesta novel·la, Pep Coll s’ha entrevistat amb famílies que van sobreviure als accidents de Biescas i altres càmpings del Pirineu per saber com van superar el “trauma” i si els ha estat útil en la vida.
Pep coll és autor de les novel·les Les senyoretes de Lourdes(Premi Sant Jordi 2007), El secret de la moixernera El segle de la llum, L’abominable crim de l’Alsina Graells, La mula vella, Els arbres amics i El salvatge dels Pirineus, entre d’altres.
Fragment de Nius
Set setmanes abans de la catàstrofe del càmping, el Cecilio mossegava l’entrepà de formatge assegut en una espona de davant de l’edifici de recepció, mentre comptava les banderes arrenglerades a la tanca de la carretera. En tota la filera n’hi havia catorze. L’empleat en coneixia tres: la bandera dels Estats Units, la d’Holanda, on vivia el seu germà gran, i naturalment la bandera d’Espanya. La bandera de Nicaragua no hi era. Encara que alguna s’hi assemblés, el Cecilio sabia que els colors de les banderes han de coincidir exactament, i que no només compten els colors sinó l’ordre en què estan posats i la disposició de les franges. Per exemple, dues franges blaves i una al mig de blanca, posades horitzontals, formaven la bandera de Nicaragua; en canvi, els mateixos colors posats de forma vertical passaven a representar la bandera d’un altre país com Guatemala, que no tenia res a veure amb el seu. Ni l’una ni l’altra onejaven als pals del càmping, cosa que l’empleat trobava raonable. No creia pas que cap compatriota, ni del país veí, estigués disposat a gastar-se la bestiesa de seixanta euros diaris solament pel lloguer de la caravana.
Estava a punt de concloure que l’Internacional és un càmping de luxe i, per tant, les banderes desconegudes devien ser dels països més rics del món, i de felicitar-se de la sort d’haver trobat tan bona feina, quan l’aparició de la furgoneta de l’amo al trencall de la carretera li estroncà en sec el fil de les reflexions.
Per llegir el primer capítol clica l’enllaç.
[…] Els nius. Pep Coll. […]