El fenomen Sara Lark publica la segona part de la trilogia neozelandesa.

L’escriptora alemanya continua amb el segon volum de la trilogia sobre la cultura dels maoris i la colonització de Nova Zelanda.

 Al pais del núvol blanc va suposar l’èxit de Sara Lark i ara espera la consolidació definitiva de la seva literatura amb la publicació de La cançó dels maorís, la segona part de la trilogia neozelandesa que tancarà amb La crida del kiwi.

Nascuda a Alemanya, actualment viu a Mojácar (Almeria) on té una granja on acull cavalls abandonats. Lark va treballar com a guia turística a Nova Zelanda i per tant coneix força bé la cultura maorí.
El seu nom real és Christiane Gohl, però els seus editors alemanys li van aconsellar un canvi de nom abans de publicar a l’any 2007  Al país del núvol blanc. Dos anys després es publicava la tercera part de la trilogia amb unes xifres de vendes que arribaven als més de dos milions i mig d’exemplars venuts.
No va ser fins l’abril del 2011 quan l’editorial Ediciones B va editar en català i castellà Al país del núvol blanc que ràpidament també es va convertir en un fenòmen  editorial.

LA TRILOGIA NEOZELANDESA
La primera novel•la estava situada l’any 1852, quan dues dones britàniques la Gwyneira i la Helen comencen un viatge que les durà a la colònia anglesa de Nova Zelanda per casar-se amb dos homes que encara no coneixen.
Després de tres mesos de viatge en vaixell, les dues dones arriben a Nova Zelanda on afrontaran nous reptes i costums i sobretot el contacte amb la cultura maorí. Amor i odi formen part dels ingredients d’una novel•la que respira aires victorians en les seves pàgines i que destaca també per la força dels seus personatges, especialment els de Gwyneira i la Helen.

Ara a la segona part,les protagonistes tornen a ser dues dues dones.
La cançó dels maoris està protagonitzada per les cosines Elaine i Kura nétes de les dues dones que a la primera part emigraven d’Anglaterra al segle XIX per casar-se amb neozelandesos que ni tan sols coneixien ara es debatran entre les arrels angleses i la crida del poble maori en busca del seu destí.