‘El crim del soldat’ segons Erri de Luca

 Una novel·la curta (vuitanta pàgines) de l’escriptor italià que destaca  novament  per la bellesa dels seu text.

El napolità Erri de Luca es va iniciar als quaranta anys com a escriptor però en  vint anys ja ha publicat més d’una seixantena d’obres   que inclou novel·les, poemaris i  peces teatrals
Autor de les obres Tu, meu,  El pes de la papallona, El dia abans de la felicitat i Els peixos non tanquen els ulls ara ens presenta  ‘El crim del soldat’(Bromera/ Seix Barral)

Una novel·la curta (vuitanta pàgines) però intensa que  destaca novament  per la bellesa dels seu text.
Erri de Luca  ens parla de la guerra des de tres punts de vista ben diferents: un vell criminal de guerra, la seva filla -que es debat entre la repulsió i el deure d’assistir-lo- i un escriptor expert en literatura jueva.

Un  vell criminal de guerra i antic soldat nazi  ha viscut com un fugitiu  durant tota la seva vida  ‘’ Durant una gran part de la seva vida, el meu pare es va guardar les espatlles. Fins i tot quan ja no hi havia processos per crims de guerra, va seguir movent-se com si estigués buscat. Després de la derrota d’Alemanya va passar dos anys a Itàlia. Ell no em va explicar mai cap detall de la seva vida de fugitiu. Jo, per part meva, no vaig voler preguntar’’

Aquest criminal de guerra  es defineix com un soldat vençut  ‘Sóc un soldat vençut, aquest és el meu delicte , la pura veritat’ afegint que el crim del soldat és la derrota’ i que si els nazis haguessin guanyat els criminals serien uns altres.
Ara  vol descobrir quins van ser  els motius de la derrota del Tercer Reich i ho fa mitjançant la càbala.
Al seu costat, la seva filla es debat entre ajudar-lo o rebutjar-lo pels crims o atrocitats comeses en el passat. Aquesta dualitat  serà clau en la segona part de la novel·la i en el desenllaç final  d’El crim del soldat’

Al mateix temps de Luca rendeix un homenatge a la literatura jiddisch i ho  fa a través dels ulls d’un escriptor traductor,  expert en literatura jueva que rep l’encàrrec de traduir  els contes d’Israel Joshua Singer, germà del premi Nobel Isaac Basehvis Singer.

‘Poques persones podrien rebre aquesta carta, i jo en sóc una. Vaig aprendre la llengua jiddish, parlada per onze milions de jueus de l’Europa oriental emmudida per la seva destrucció. Té una estructura gramatical alemanya, s’escriu en caràcter hebraics i es llegeix de dreta a esquerra’.

De Luca comparteix amb el personatge  del traductor, la passió per la literatura jiddish i  durant la primera part de la novel·la anirem descobrint  el seu domini  i coneixement de la literatura jueva.
‘Vaig traduir del jiddish El cant del poble jueu exterminat d’Itzak Katzenelson. Va ser escrit i amagat entre les arrels d’un arbre al camp de concentració de Vittel, nom famós  a França per la seva aigua embotellada. Katzenelson va abocar el seu Cant dins el vidre d’aquelles botelles. Més de vuit-cents versos.’’

Una nit en una pensió de muntanya  es troben casualment tots tres……