L’escriptor publica ‘El banquet anual de la confraria d’enterramorts’ (Empúries/Literatura Random House).
A ‘El banquet anual de la confraria d’enterramorts’ tracta qüestions referents a la mort, la vida al camp i la interconnexió dels éssers vius.
Va escriure la novel·la l’any 2009 però no ha estat fins ara quan l’ha publicat. Durant aquest temps l’escriptor ha consolidat la seva carrera literària amb Premi Goncourt inclòs per la novel·la ‘Brúixola‘‘.
De pare francès i mare basca, Enard viu a Barcelona des de l’any 2000, tot i que la seva biografia també l’ha portat a indrets com el Marroc o el Líban. L’escriptor guanyador del premi Goncourt l’any 2015 torna França amb novel·la més divertida que ha publicat. Per presentar la novel·la ho ha fet de forma virtual des de França.
Enard ens narra una història situada molt a prop del poble on va néixer a les maresmes de la costa oest de França, malgrat que el poble de la novel·la és pura invenció de l’escriptor.
RETORN ALS ORÍGENS
Assegura que ‘sabia que algun dia tornaria literàriament al lloc on vaig néixer, però no sabia ni com ni quan’. L’any 2005 va començar a pensar en aquesta novel·la però altres projectes ‘es van avançar com si es tractés d’una carrera de cotxes’. Tot va començar quan després d’escriure ‘Zona’, quan l’autor es va allotjar en una residència d’escriptors a França quan ”’vaig començar a pensar que per tornar literàriament al lloc on vaig néixer calia buscar uns narradors que fos com jo, com una mena d’explorador’‘.
Primer va pensar en un narrador que fos escriptor però ho va descartar. La segona opció era un turista però va pensar que ‘aquí no venen turistes i els viatgers no s’aturen prou temps per a investigar una mica”.
Finalment va entendre que el protagonista havia de ser un científic amb ganes d’esbrinar coses sobre la regió la seva gent. Així és com va néixer el personatge de David Mazón, un etnòleg que decideix deixar París per passar una temporada en un petit poble d’uns 600 habitants, de la costa oest de França a La Pierre-Saint Christophe.
En aquest poblet manté contacte amb els habitants de poble per poder entrevistar-los i saber més coses dels seus costums en un entorn rural. A l’inici i al final de novel·la el lector es troba amb ‘el diari de Mazón i com ell va coneixent els habitants del poble i les seves activitats diàries’ recorda Enard.
EN ELS POBLES PETITS TAMBÉ PASSEN COSES
La novel·la juga també amb les diferències entre el que l’etnòleg veu i la realitat dels habitants del poble ” la novel·la conté un cert humor en llegir el que els narradors ens explica i el que imaginem del que està succeint al poble”.
Però una de les grans preguntes que es formula la novel·la segons l’escriptor és què significa viure avui en dia al camp.
Per Mathias Enard ”es tendedeix a creure que els pobles petits no passa mai res però en realitat es tracta d’una mentida” perquè ”els destins estan vinculats els uns i els altres i tots els éssers humans tenim un destí únic que ens uneix a tots i és la història del planeta’ assegura un Enard que intentar plasmar a la novel·la aquesta idea ‘ de com partint d’un poble molt petit i sense massa rellevància podem arribar al més universal”.
EL BANQUET DE LA CONFRARIA D’ENTERRAMORS
La part central de la novel·la fa referència al banquet anual de la confraria d’enterramorts que a més de ser un homenatge als autors clàssics que més li agraden és també un homenatge als ‘vins i formatges francesos’ assegura Mathias Enard.
En aquest banquet a més de bon vi i bon menjar també s’entrellacen llegendes, cançons i disputes sobre el futur de l’ofici funerari.
Amb l’arribada de la primavera els treballadors del gremi funerari es reuneixen durant tres dies per brindar pel seu ofici. Noranta-nou convidats provinents de tota Europa, des de sepulturers fins a marmolistes o els guardians dels cementiris que reflexionen sobre el futur de l’ofici.
En aquests tres dies la Mort els ofereix curiosament tres dies de treva. La resta de l’any, quan la Mort s’apodera d’algú, la Roda de la Vida llança la seva ànima de nou al món, a un temps futur o passat, com a animal o com a ésser humà, perquè la Roda continuï girant.
PETITES HISTÒRIES, CONTES I LLEGENDES
Amb aquest argument, Mathias Enard ens va oferint petites històries que ens permetrà conèixer la trajectòria dels habitants de la petita població francesa.
La relació de l’ésser humà amb la mort és un dels temes de la novel·la com també ho és la reencarnació i la connexió amb la naturalesa. Tots els personatges es van reencarnant d’una manera gairebé ‘budista’ assenyala l’autor i afegeix que ‘El que porta el bar del poble en la seva vida anterior era un gos’.
Utilitzant petites històries, cançons o llegendes que ens permeten anant descobrint moments de la història de França i personatges històrics o literaris.
Assegura que ‘en la vida rural es tracten vincles genealògics i com a escriptor em limita molt i amb la novel·la tenia més llibertat perquè els personatges es poden reencarnar en qualsevol cosa‘.
Entre aquests personatges trobem a Martial, l’alcalde i enterrador i l’amfitrió del tradicional banquet dels membres de la confraria d’enterramorts.
Mathias Enard assegura que ha escrit ‘la novel·la més divertida’ i per aconseguir-ho utilitza diferents tipus d’humor començant per les diferències entre el que escriu Mazon i la realitat o el mateix diari de l’etnòleg que pot resultar més irònic i satíric segons Enard ‘alguns d’aquests dietaris universitaris poden ser llegits de forma molt divertida”.
La part central que correspon al banquet, l’escriptor assegura que utilitza un humor que a través del riure ens serveix més arribar a temes més profunds com la mort, el sentit de la vida explicant històries que poden semblar divertides però que tenen un sentit real’‘.
Bon profit i gaudiu del banquet de Mathias Enard
Traducció de la novel·la al català de Jordi Martín i Robert Juan-Cantavella al castellà.
