Un llibre recull la història d’Eva Shloss abans i després del seu pas pel camp de concentració nazi.
Eva Geiringers, més coneguda com a Eva Schloss, va sobreviure l’Holocaust nazi i va ser germanastra d’Ana Frank.
Nascuda a Viena l’any 1929, avui en dia es dedica a oferir conferències al voltant del món sobre la tolerància i el respecte per la diferència, i sobre la importància de mantenir viva la memòria del que va succeir a Auschwitz perquè res semblat pugui tornar a succeir.
El 19 de maig de 1944 Eva i la resta de la seva família són inclosos en la llista de transport amb destinació al camp de concentració d’Auschwitz.
En arribar, homes i dones són separats i mare i filla perden el rastre del seu pare i germà.
Eva i la seva mare salven la vida de miracle. De fet, sobreviure en les condicions del camp de concentració requereix, a més de sort, un coratge i una fortalesa extraordinaris que, afortunadament, demostren posseir. Malgrat no saber en cap moment si els seus familiars eren vius o morts.
Les dues tenen la “sort” relativa de ser destinades a “Canadà”, l’immens magatzem on es classifiquen la roba i tot tipus d’objectes dels jueus que són internats en el camp. Les penalitats que passen són infinites, però la pitjor de totes és una pregunta sense resposta: quina sort hagin pogut córrer el pare i el germà.
”El propósito de Canadá [el almacén de objetos de los prisioneros de Auschwitz] consistía en expoliar todos los elementos imaginables de entre las posesiones judías para mandarlos de vuelta a Alemania, donde se distribuían entre los soldados y sus familias, y entre la gente “normal”. Los hombres alemanes se afeitaban con cuchillas judías, mientras que las buenas madres alemanas empujaban carritos de judíos y los abuelos usaban gafas de judíos para leer noticias en los periódicos sobre el devenir de la guerra. En julio de 1944 se enviaron 2.500 relojes de pulsera a los residentes de Berlín que habían perdido sus casas y sus propiedades durante los ataques aéreos de los aliados.”
Eva Shloss va sobreviure a Auschwitz i va ser alliberada per l’exèrcit rus al costat d’altres supervivents, entre els quals es trobava Otto Frank, el pare d’Ana. La mare d’Eva i Otto Frank va començar una amistat que va acabar en matrimoni i se’n van anar a viure a Suïssa. Després d’aquell horror, poc a poc Eva va aconseguir refer la seva vida. Es casar i va tenir tres filles Caroline Ann, Jacky i Sylvia.
Malgrat viure una vida normal els records traumàtic de la guerra i el llegat que suposa el diari de la petita Ana Frank segueixen pesant en la seva vida de manera permanent i no va ser fins a la inauguració d’una l’exposició a Londres sobre Ana Frank quan es va adonar que havia d’oferir xerrades i conferències per explicar el seu testimoni amb la finalitat de fer una crida a la dignitat i la tolerància, i evitar que un dels episodis més tràgics de la Història torni a repetir-se.
De fet, Eva Schloss, assegura al llibre que el seu somni seria que gent pugui viure en un món que pertanyi a tots per igual i que algú recuperi la seva història molt després de la seva mort i “s’escandalitzi i se sorprengui en descobrir que el món va ser així una vegada. Que la persecució de la gent per ser jueva -o per ser negra, o per ser gitana, o musulmana, o gai es percebi com alguna cosa ridícul, inhumà i monstruós.
Eva Schloss ens convida a actuar afirmant que “el record hauria de tenir menys pes al món que les actuacions per canviar les coses a millor”.
L’editorial Planeta publica el 3 de febrer ‘Después de Auschwitz’
