0 Flares 0 Flares ×

El periodista i escriptor ha publicat ‘Barcelona de novel·la’ (Diëresis) una guia imprescindible per conèixer els racons més literaris de la ciutat.
BARCELONA LITERARIA

Des de fa segles Barcelona s’ha convertit en el centre i motor del sector editorial i la quantitat de novel·les que fan referència a la ciutat és immensa.
El periodista Raúl Montilla assumeix el repte de catalogar i mostrar la Barcelona més literària i mostrar al lector tot un seguit de rutes relacionades amb més de 100 novel·les d’autors tan diversos i diferents com Eduardo Mendoza, Mercè Rodoreda, George Orwell, Terenci Moix, Coia Valls, Manuel Vázquez Montalban o González Ledesma.
Condensar i resumir la Barcelona més literària no ha estat una tasca fàcil, però Raúl Montilla ha elaborat una guia molt didàctica i amena que farà descobrir les diferents Barcelones i les seves grans novel·les, perquè en realitat, com assegura Montilla ‘no existeix la gran novel·la sobre Barcelona perquè en realitat s’han escrit moltes grans novel·les sobre la ciutat’’.

Barcelona és Ciutat de la Literatura des del mes de desembre de 2015. La Unesco és qui certifica amb aquest títol les ciutats que mereixen aquest nomenament.

Ara podem llegir i passejar pels indrets que es descriuen a novel·les com ‘Victus’, El Quixot, La plaça del Diamant, L’església del mar, La ciutat dels prodigis o L’ombra del vent.

Barcelona de novel·la ens convida a passejar però també a llegir.

barcelonadenovela_cat_3d_web-171x300Què hi descobrirem gràcies a ‘Barcelona de novel·la’?
Moltes Barcelones, gairebé totes les que hi ha. I dic que gairebé perquè totes són inabastables. Les que han reflectit grans novel·les que tenen la ciutat com a escenari o com a protagonista. Les vivències d’autors, autòctons o d’altres que passaven per aquí com ara Han Christian Andersen o André Malraux. Un dels més coneguts: George Orwell, que durant molts anys va ser un dels grans referents per descobrir la ciutat. Tot amanit amb anècdotes d’aquests autors o personatges reals contemporanis seus. També amb llegendes.

Barcelona de novel·la recull referències d’unes 100 novel·les on apareix la ciutat. Quin criteri ha seguit a l’hora d’escollir les novel·les?
He tractat de fer una selecció equilibrada d’autors i obres, tant pel que fa a les temàtiques com a les èpoques. Hi ha autors com ara Cervantes, Zafón, Falcones, Montserrat Roig, Manuel Vázquez Montalbán, Terenci Moix, Paco Candel, Xavi Ayén, Eduardo Mendoza, Sánchez-Piñol, Màrius Serra, Coia Valls, Jaume Cabré, Mari Carme Roca, Juan Miñana, Sergio Vila- Sanjuán, Cristian Segura, José Sanclemente, Juan Marsé, Félix de Azúa… En són més de setanta.

Segurament que han quedat moltes obres de fora de la tria…
Sí. I algunes entraran a la segona edició: novel·les d’abans de 2015 i de després. També s’incorporaran llibreries, algunes de noves i amb propostes molt suggerents.

Com ha estat el procés de creació del llibre?
Un cop pensada l’estructura, es tractava de llegir, prendre apunts, passejar… Passava a ser una aventura: d’una banda, per la idea de barrejar les Barcelones literàries amb les actuals. Moltes ubicacions donaven pistes a seguir per traslladar-les al llibre: la casa on Mossèn Cinto Verdaguer feia exorcismes o la relació que Verdaguer va mantenir amb Gaudí; Bernat Marcús, un Ciutadà Kane en tota regla de la Barcelona medieval; Nicómedes Méndez, el botxí de la presó reina Amàlia, orgullós de la seva feina; els dubtes i crítiques punyents que provocaven a la ciutat els projectes dels arquitectes modernistes i la forma en què ho recull Josep Pla…

Barcelona és una ciutat de contrastos i les novel·les que ha consultat ho demostren com també els autors que han escrit sobre ella.
Sí. Són moltes ciutats reflectides amb mirades ben diverses.

Existeix la gran novel·la sobre Barcelona?
Millor encara. Tenim moltes grans novel·les sobre Barcelona.

Què representa per la ciutat de Barcelona rebre la distinció de la Unesco com a ciutat literària?
Sobretot una oportunitat per fer coses i també que la ciutat s’adoni que és mereixedora d’aquest títol. Barcelona ha tingut i té grans escriptors, grans novel·les. Com a exemple tenim el segle XX: la generació dels 50, la Gauche Divine, el naixement del Boom llatinoamericà, els grans autors que combinen la seva militància política amb la denúncia social… La importància de la indústria editorial, el gran paper dels agents literaris: a la punta de l’iceberg hi ha Carmen Balcells, però per sota d’ella n’hi ha molts i de molt bons. Les llibreries que amb tot en contra es reinventen… Fins i tot la vocació i la iniciativa de tècnics de cultura i bibliotecaris. Potser ha arribat l’hora de creure-s’ho i d’apostar-hi més. Com? El sector ho sap. Potser caldria obrir-ne el debat.

Potser hi ha la sensació que la ciutat no ha explotat prou aquest potencial literari.
Potser no és només la sensació.

Per què vas decidir escriure sobre la Barcelona literària?
Va ser un repte amb el qual m’hi vaig trobar. Era en un bar amb en José Ángel Martos, l’editor de Diëresis. Estàvem parlant d’un projecte conjunt previ, un llibre corporatiu sobre Fira de Barcelona. A més d’assaig i de novel·la romàntica, editen guies de Barcelona i em va comentar que tenia la idea de publicar-ne una sobre la Barcelona literària. Em va preguntar com ho faria jo i, al final, em va acabar preguntant si la voldria fer.

Diu que va ser un repte.
Sí, perquè realment partia de zero. Et trobes amb moltes novel·les, amb moltes històries i autors, i tens el repte de donar-li un sentit a tot plegat, que et permeti fer quelcom de diferent, que no avorreixi el lector i que li pugui donar un doble ús: com a guia per consultar de tant en tant i com un llibre de no ficció per llegir-lo d’una tirada.
Tenia un referent clar per al ritme i el to: la Barcelona rebel de Guillem Martínez, tot i que adaptat al meu estil. I un altre referent molt important del qual aprendre: Passejades per la Barcelona literària, de Sergio Vila-Sanjuán i Sergi Doria, editat fa més de deu anys.

RAUL MONTILLAEl recorregut comença a la plaça Sant Jaume.
Perquè va ser el mont Tàber on es va fundar el campament romà que es va convertir en ciutat. Però no va ser decisió meva: m’hi van obligar les obres de Juan Miñana i Mari Carme Roca. Tot i que són 12 itineraris geogràfics, també he volgut donar al llibre un sentit històric, de començar pel principi.

No oblida les llibreries i restaurants amb aire literaris.
Són una prova més de la riquesa literària de la ciutat. I no només la pastisseria Foix, Can Lluís, els Quatre Gats o Casa Leopoldo… Si no totes les iniciatives que s’estan duent a terme i que han nascut en plena crisis.

Quines són les 10 novel·les sobre Barcelona que recomanaria?
No sé si tinc autoritat per fer una recomanació d’aquesta mena i encara més perquè hi ha moltes grans novel·les. Jo confesso, de Jaume Cabré; El fil de plata de Lluís Anton-Baulenas; Sin noticias de Gurb d’Eduardo Mendoza; Los mares del sur, de Manuel Vázquez Montalbán; El cau del conill, de Cristian Segura; Aquellos años del Boom, de Xavi, El mercader, de Coia Valls; Un senyor de Barcelona, de Josep Pla… El llibre s’acompanya amb una extensa bibliografia. D’allà, recomanaria gairebé totes.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here