0 Flares 0 Flares ×

L’escriptor Andreu González Castro autor de Bon cop de falç!, Defensors de la terra La venjança dels almogàvers entre d’altres novel·les publica un relat inèdit amb motiu dels 10 anys de L’Illa dels Llibres.

 

andreu-gzlez_carles-porta_retallada-500x500L’illa sense llibres

Recorre la badia de cap a cap amb el mateix desinterès que cada matí durant els darrers deu anys. Les onades baten monòtones la sorra groguenca i reculen cap al seu cau aquàtic com faria la pota d’una fera després d’una urpada fatal. El brogit de la mar és l’única companyia que pot concebre el nàufrag.

Si li hagués estat donat de triar, hauria anat a moltes altres illes. Per exemple, a una que estigués plena de llibres. A vegades fantasieja amb com gaudiria en un segon assalt a Robinson Crusoe. Va intentar llegir de jove la novel·la en una edició anyenca i hi va desistir: la lletra era massa petita. Així que no va arribar a copsar el rerefons de la història d’un home sibil·lí que civilitza un Divendres. Encara que aleshores va abandonar la lectura al cap de cinquanta pàgines, ara estaria disposat a donar una segona oportunitat —qui és tan mesquí per no donar-ne?— a la criatura de Defoe. Tampoc no en podria treure gaire profit utilitari, ja que a l’illa deserta on ha anat a raure no té a qui ensenyar català ni ningú a qui ensenyar, per exemple, a descreure dels déus.

De fet, rebaixant una mica més les expectatives, es conformaria a fullejar qualsevol robinsonada pueril, ni que fos The Coral Island, on una colla de marrecs colonitzen una illa i són sempre capaços de sortir-se’n malgrat les llances enemigues dels caníbals. Un llibre ple de tòpics i idealitzacions que devoraria amb avidesa si pogués.

Per bé que, si tingués a l’abast les lleixes de qualsevol biblioteca digna d’aquest nom es decantaria per un altre títol: El senyor de les mosques. La crueltat de la gossada humana, l’embrutiment i la necessitat d’enfangar-se per sobreviure. Uns conflictes que, en aquell ambient isolat, li són del tot aliens: a la seva illa, la pesca hi és abundant i no té amb qui renyir. Seria el lloc perfecte per a molta gent. Però un lector voraç com ell, privat del seu màxim deler, s’hi sent tolit.

Mentre s’enderia amb aquests pensaments erràtics, veu com una ampolla verda arriba a la costa i embarranca. Com no podia ser d’altra manera, l’ampolla té un tap de suro i dintre hi ha un paper. Com no podria ser d’altra manera, el nàufrag destapa l’ampolla, en treu el paper enrotllat amb alguna dificultat i el desplega. Es tracta, de forma ben escaient, d’un retall dels passatemps d’un diari anglès que contenen només una pregunta i tres opcions de resposta: “Quin llibre t’emportaries a una illa deserta? A) Robinson Crusoe. B) The Coral Island. C) The Lord of the Flies”.

El nàufrag mira a banda i banda de la badia inhabitada. Passeja la vista per la massa informe i impenetrable que té davant i per l’amenaça verda que queda a l’esquena. Clava els ulls al cel blau que l’aclapara i comença a plorar.

Andreu González Castro, 2016

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here