La col·lecció de novel·la negra en català ha publicat 25 títols en cinc anys i es consolida com a referent de la literatura negrecriminal catalana.
Des de la desaparició de la mítica col·lecció de ‘La Cua de Palla’, la novel·la negra en català no comptava amb una col·lecció exclusiva dedicada al gènere. Fa cinc anys l’editorial Alrevés, va començar la publicació de la col·lecció Crims.cat que ha intentat oferir un un ventall heterogeni de tendències i subgèneres com el judicial, esòteric, detectivesc, psicològic, històric, periodístic i polític.
Andreu Martín, Jaume Benavente, Sebastià Bennasar, Dominique Manotti, Lluís Bosch, Rafael Valbona, Sebastià Jovani, Xavier Aliaga, Juli Alandes, Josep Torrent, Rafa Melero, François Thomazeau, Jordi de Manuel, Pop Negre i Silvestre Vilaplana formen part de la llista d’autors que han publicat a Crims.cat.
El 3 de setembre en el marc de la Setmana del Llibre en Català, està previst l’acte de celebració dels 5 anys de la col·lecció.
Àlex Martín Escribà, director de Crims.cat valora a L’Illa dels Llibres els primers cinc anys de Crims.cat i avança algunes de les properes novetats.
Entrevista Jordi Milian
Després de 5 anys i 25 llibres publicats quin balanç en feu?
El balanç més positiu és haver creat un col·lectiu d’autors, traductors i sobretot lectors que ja s’hi senten identificats en la col·lecció i la llegeixen amb ulls crítics. 5 anys i 25 títols suposen una consolidació i també un gran èxit. Com a director és engrescador perquè suposa una responsabilitat literària que exigeix imaginació i encert i és un al·licient posar al servei del lector unes directrius i fonaments sòlids. Sempre hem intentat oferir un catàleg ben encisador.
Amb quins adjectius definiries Crims.cat
Prefereixo que la defineixin els lectors. Per a mi és molt difícil.
La col·lecció de novel·la negra vol ser hereva de la mítica ‘La cua de palla’.
Hi ha molta gent que ho diu i m’emociona. Per a mi, “La cua de palla” de Pedrolo o d’en Xavier Coma és el meu referent però també ho és “La Negra” de La Magrana, quan va ser dirigida per Jaume Fuster durant la dècada dels vuitanta. “Crims.cat” beu de totes dues influències com una relació de complementarietat i intenta oferir el millor d’autors catalans i estrangers.
Tot va començar amb una antologia anomenada Crims.cat.
Efectivament. Tot va néixer arrel d’una antologia –coordinada conjuntament amb l’escriptor Sebastià Bennasar- anomenada “crims.cat” publicada l’any 2011 per l’editorial Alrevés. A partir d’aquell llibre ens vam adonar de la importància que podia tenir aglutinar autors i títols a través del naixement d’una col·lecció literària. Així un bon dia l’editoriali jo ens vam decidir omplir aquest buit. I vet aquí, que ha tingut el seu ressò i darrere s’hi han apuntat molts més. Bon senyal.
En quina situació es troba la novel·la negra catalana?
Hem millorat, però cal treballar i ser prudents. Cal fugir d’eufòries desmesurades que no comparteixo ni entenc. (de vegades escolto unes bestieses!). Comencem a tenir una certa tradició.
Històricament, la tasca d’autors com Rafael Tasis i Marca –a qui no em cansaré de reinvindicar- amb una novel·la urbana de tall clàssic, Manuel de Pedrolo i la introducció del model nord-americà, la literatura lúdica de Jaume Fuster, la fusió històrica-policíaca de l’Agustí Vehí i el ventall novel·lesc d’Andreu Martín consolida una columna vertebral ben interessant. Tothom hauria de llegir-los per entendre l’essència del nostre gènere.
Tenim alguns problemes d’arrel. Primer de tot, la manca d’una crítica especialitzada. Som un país tan petit que ens ensabonem els uns als altres i així no anem enlloc. Cal ser més acurat en tot plegat. En segon lloc, el greu problema de poques traduccions d’autors catalans (només ho fan els més mediàtics) i també un excés de producció que no és sinònim de qualitat. No ens enganyem. El nostre problema és que tot s’hi val i algunes coses fan molt mal al gènere. De vegades, m’esgarrifo i tot.
A més de festivals dedicats a la novel·la negra amb quines altres vies de divulgació es pot comptar?
Hi ha diverses vies. Com bé dius els festivals, però també les presentacions de llibres i també els clubs de lectura que considero eines ben valuoses. També els blogs i les xarxes socials que són indispensables en els temps que corren. (si no hi ets virtualment difícilment existeixes!).
Un dels objectius de Crims.cat ha estat el d’oferir una àmplia diversitat d’estils i subgèneres.
Sí. Ens hem adequat a les modes i l’elasticitat del gènere però sense perdre de vista unes línees que cal respectar. Parlem de novel·la negra i no tot s’hi val. Hi ha unes regles que cal respectar. Sempre he intentar convèncer al meu interlocutor que un mort no és suficient perquè hi hagi una novel·la negra. Hi ha d’haver molt més darrere. Últimament és publiquen molts llibres que no tenen res a veure amb el gènere.
Una aposta clar per autors catalans i que escriuen en català…
Evidentment. Tenim autors interessants i cal trobar –los. Aquesta és la meva tasca principal.
Però també s’ha apostat per algunes traduccions d’autors com François Thomazeau
Sempre ho he dit. Per a mi una de les tasques més engrescadores com a director suposa combinar autors locals amb estrangers mai traduïts en català. És tot un repte i una aportació ben interessant. Un element més de normalització.
Des de crims.cat també es convoca el premi Agustí Vehí. Com va néixer aquest premi?
Feia temps que volíem crear un premi de novel·la negra en llengua catalana i malauradament la mort de l’Agustí suposà el punt de sortida. Gràcies a l’Ajuntament de Tiana (Tiana Negra), l’editorial Alrevés i l’Associació En Negre avui és un premi conegut i amb una repercussió interessant.
Quins són els criteris alhora d’escollir els títols i els autors que es publiquen?
Sempre intentem que cada títol sigui una nova aventura, un nou repte per a oferir el millor producte als nostres lectors. Com es fa això? Doncs amb un treball intens de lectura, i sobretot, cuinar a foc lent l’edició de cada llibre, malauradament un aspecte cada cop més insòlit en el món editorial.
D’altra banda, i això ja és més personal, valoro molt la gent que s’arrisca, que trenca motlles, que és original, que reinventa perquè ens fa molta falta. Es cansat llegir algunes històries reescrites sempre de la mateixa manera amb diferents variants. M’avorreixen. Cal arriscar i ser innovador, ¡sino de què serveix tot plegat!
A més de la col·lecció Crims.cat també és una pàgina web on es donen informacions sobre el gènere negre..
Crims.cat és un projecte col·lectiu, una familia d’autors, traductors, editors, lectors, afeccionats i tothom que vulgui apropar-se al gènere.
Com encara el futur Crims.cat?
Doncs, igual que fins ara. Treballar, i treballar per aconseguir la millor de les col·leccions possibles i intentar captar més adeptes al gènere.
Quines seran les properes novetats?
Doncs, em fa molta il·lusió anunciar-te que el proper llibre (núm. 26) serà una novel·la d’en Lluís Llort. Per a mi és un clar exemple de narrativa experimentalista, d’intentar aportar alguna cosa diferent, a més d’una excel·lent escriptor.
El 3 de setembre a la Setmana del Llibre en Català se celebrarà la festa dels cinc anys.
L’activitat és trobar-nos tots plegats i celebrar que hem arribat a publicar 25 títols i 5 anys. I donar les gràcies als lectors. Sense ells, res d’això no tindria cap sentit !
