Andreu Martin rep el V Premi Crims de Tinta amb ‘Societat negra’.

Andreu Martin és un dels escriptors de novel·la més destacats del  panorama literari català.


El jurat del premi Crims de Tinta   ha destacat l’actualitat i originalitat de la novel·la Societat Negra d’Andreu Martin amb una  trama vinculada principalment amb les màfies xineses, les ombres i interrogants que les envolten, i també amb els grups juvenils violents.

Andreu Martín
  és un dels escriptors més destacats del gènere negre a Catalunya. Ha publicat més d’un centenar de novel·les adreçades al   públic adult i juvenil. Ha estat premiat amb el premi Pepe Carvalho de novel·la negra i, més recentment, el Premi Sant Joan Unim per “Cabaret Pompeya“. Destaquen també les novel·les de la sèrie Wendy i les novel·les escrites amb Jaume Ribera  sobre Flanagan

 

La novel·la ‘Societat negra’ es centra en la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana.
Al carrer Güell de Barcelona, sobre un Lexus, troben un cap de dona tallat. I la resta del cos no triga a aparèixer, arrossegat per un Seat Toledo.

L’han lligat amb una corda al cotxe mentre estava aparcat, i el cos ha quedat ocult sota el camió de repartiment que tenia al darrere. Les primeres investigacions dels Mossos d’Esquadra apunten a un cas relacionat amb els grups juvenils violents, una prova macabra o una manera brutal de passar comptes.

Però al voltant de la botiga de roba a l’engròs del senyor Soong, al carrer Trafalgar, passen moltes coses, i se senten rumors d’un robatori recent a una central de diner negre. Ben aviat comença a haver-hi veus que assenyalen les tríades xineses.

  

Marc Pastor, Carlos Quilez, Teresa Solana i Agustí Vehí els guanyadors de les anteriors edicions.
El Premi Crims de Tinta, amb una dotació de 4.000 euros, va ser instituït l’any 2008 pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya.
Les obres guanyadores en les altres edicions han estat: La mala dona de Marc Pastor, La Solitud de Patrícia, del periodista Carles Quílez,  Negres tempestes, de Teresa Solana i Quan la nit mata al dia, d’Agustí Vehí