Article de S. G. per a L’illa dels llibres.
El passat 11 de març, bona part del Japó va sacsejar-se degut a un terratrèmol de magnitud 8,9 (el de major intensitat a l’arxipèlag des que hi ha dades enregistrades). El pitjor, però, estava per arribar. Mitja hora més tard, un tsunami que va superar la desena de metres d’alçada arrasava bona part de la costa septentrional de l’illa més gran i malmetia els sistemes de refrigeració auxiliar de la central nuclear de Fukushima, abocant el Japó a la seva pitjor catàstrofe després de la Segona Guerra Mundial.
Tot just una setmana més tard, el divendres 18 de març, la Generalitat de Catalunya va anunciar que el Premi Internacional Catalunya d’enguany aniria a parar a mans de Haruki Murakami, un dels escriptors més estimats a casa nostra.
Durant la roda de premsa, els responsables de la Generalitat van fer notar que la catàstrofe esdevinguda la setmana anterior no havia estat determinant a l’hora de concedir el premi, atès que aquest s’havia començat a decidir el passat mes de gener.
En tot cas, el mateix Haruki Murakami, en un comunicat fet públic després d’assabentar-se que li serà concedit el guardó, va lligar ambdós esdeveniments dient que esperava que tan el premi com el reconeixement de la seva obra per part dels catalans poguessin servir per aixecar una mica els ànims dels seus compatriotes, “en aquests temps tan difícils”.
L’univers Murakami
L’escriptor japonès s’ha significat sempre per imaginar en les seves obres personatges solitaris, herois quotidians sense consciència de ser-ho, que no formen part de l’engranatge que mou la societat japonesa. Probablement influenciat per la literatura nord-americana que tan estima -i de la que n’ha traduït al japonès diverses obres dels seus escriptors preferits-, els seus llibres han mostrat un distanciament de l’ètica social i de treball japonesa.
Les seves històries estan plenes d’individus que, sense fer res aparentment especial, destaquen precisament per la seva tenacitat en ser forasters dins la seva pròpia societat. Murakami salpebra aquestes històries aparentment anodines amb un seguit d’elements que van del que s’ha anomenat ‘realisme màgic’ al surrealisme pur i dur.
1Q84 la novel·la esperada.
La seva última obra, 1Q84 (Empúries/Tusquests), n’és un molt bon exemple. Publicada per primera vegada en català (també en castellà) abans que en anglès i francès, i traduïda per Jordi Mas (substituint l’Albert Nolla, capficat actualment en la traducció de “Crònica de l’ocell que dona corda al món” -una altra obra mestra de l’escriptor japonès-), ens explica les històries -en un principi inconnexes- de l’Aomame, una experta massatgista -marcada per una infància dins una família membre dels Testimonis de Jehovà- que de tant en tant treballa com assassina a sou d’alt nivell, i en Tengo, mestre de matemàtiques a una escola preparatòria i escriptor aficionat que, després de fer de negre d’una jove escriptora desconeguda, veurà com la seva vida tranquil•la -però violentada pel record infantil d’un desconegut xuclant el pit de la seva mare- es comença a desmanegar.
La història d’aquests personatges s’anirà desenvolupant mitjançant una estructura de relats paral•lels alternats -a la “Despietat país de les meravelles i la Fi del món” (del mateix autor, publicat en català l’any 2009)-, esquitxant-se d’esdeveniments cada cop més inversemblants (nits il•luminades per dues llunes, gossos que exploten, pobles governats per gats, ‘gent petita’ que surt del cadàver d’una cabra, el duet Sonny and Cher fent-se amics d’una parella de pitons…) introduïts a l’història per Murakami amb la tranquil•litat de qui obre una llauna de tonyina.
Si ens allunyem una mica d’aquestes micro-històries per veure el llibre en perspectiva, ens adonarem que l’escriptor aprofita per mostrar-nos (i sovint opinar sobre) diverses facetes de la societat japonesa (la policia, les sectes religioses i els estaments literaris -que sovint li han girat l’esquena- entre d’altres).
El fet que d’aquest aparent trencaclosques literari en sorgeixi una obra captivadora, amb una gran capacitat per xuclar-nos l’atenció fins fer-nos adonar que, al cor de tot el que estem llegint, hi ha una història d’amor impossible, és un testament a l’efectivitat de Murakami per explicar històries que han de quedar al subconscient del lector llarg temps després de llegir-ne la seva última pàgina.
Com a crítica negativa dir que, en certs moments (sobretot a l’hora d’utilitzar les seves famoses comparacions), fa la sensació que Murakami està un pel esgotat o, si més no, que no hi ha volgut dedicar tant temps davant la magnitud de l’història que volia explicar.
En definitiva però, una obra molt recomanable que, això sí, tot i que agradarà molt als seus seguidors, probablement no convencerà als seus detractors, ja que no es tracta més que una nova destil•lació (més agosarada, amb més graduació) de l’essència del seu estil.
Un Murakami inèdit
Finalment, dir-vos que hi ha “un altre Murakami” que encara no hem pogut gaudir en llengua catalana i que va aparèixer en un altre moment molt dur per als seus compatriotes.
El mes de gener de l’any 1995, un terratrèmol de magnitud 6.8 va sacsejar la ciutat costera de Kobe causant la mort de 6.434 persones. Dos mesos després, la secta de la Veritat Suprema, va atacar el metro de Tòquio amb gas sarín amb el resultat de 13 víctimes i una gran commoció a la societat japonesa.
Murakami, que en aquell moment vivia als Estats Units, fent de professor a la Universitat de Princeton, va tornar al Japó compungit per les tragèdies i ho va exorcitzar publicant “Underground”, un recull d’entrevistes a víctimes de l’atac i membres de la secta. Des del meu punt de vista molt recomanable i molt punyent des de la neutralitat d’un Murakami espectador.
Potser seria un bon moment perquè l’editorial que té els drets de l’escriptor en català, contempli el publicar-ne una traducció.
Com haurà afectat a en Murakami la recent tragèdia -que a dia d’avui té un balanç de morts i desapareguts que s’acosta a les 26.000 víctimes-?. Potser en un futur no gaire llunyà, ens arribarà una resposta en forma de llibre.
Molt bon llibre!